2 hores?
Dues vegades he intentat resseguir el camí que travessa el Barranc de l'Argentada un des de dalt i l'altre des de baix, ambdós sense èxit. Així que em proposo el tercer intent, aprofitant que vaig sol i no em diran de tot si em perdo. La intenció és sortir de Castellfollit arribar a la Creu de l'Ardit resseguir el GR i baixar pel Coll de la Caldereta fins a Castellfollit per tancar la volta.
M'interessa trobar el camí del Barranc de l'Argentada. M'agradaria trobar un camí per anar de la Pena a Castellfollit que no fos per l'avorrida i interminable pista forestal. A part és un dels llocs més increïbles del Bosc de Poblet.
Començo a resseguir el camí des de baix, camino per sobre la calçada romana i amb sorpresa m'adono que han desbrossat el camí. Aquest cop serà fàcil! Falsa alarma, de sobte em torno a trobar perdut, em sembla que al mateix lloc de sempre així que tiro un tros camp a través. El camí en teoria ressegueix el barranc i més tard o d'hora haig d'aparèixer a la pista. Trobo un altre camí, on va? On neix? Ho hauré d'investigar. Però torna a desaparèixer i just quan m'haig de treure la motxilla per passar per sota uns coscolls i vaig xop perquè els bosc està tot moll; apareixo arrossegant-me a la pista forestal. Sort que no em veu ningú!
Tinc la idea de tirar pista amunt a veure si trobo la sortida del camí, no ha de ser tant difícil! El mapa marca un revolt molt pronunciat i una casa. Però comença a ploure, així que decideixo tornar a Castellfollit per la llarga i avorrida pista.
Decebut? Gens ni mica, passejar pel Bosc de Poblet sempre és un plaer i encara tinc una excusa per tornar-hi. Hauré de probar de fer la volta a l'inrevés a veure si tic sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
La proliferació incontrolada de tantes pistes forestals ha fet desaparèixer molts dels antics camins i senderons seculars que hi havia a les nostres muntanyes. Una llàstima.
I saps segur que el camí passava per allí?
Un consell, si no vas sol quan saps que hi ha possibilitats de perdre't,o que s'allargui el camí més del previst, l'únic que has de fer per no ser criticat, és advertir que l'excurció és tipus exploració.
Sort en el próxim intent!
Martell,
Comparteixo la teva opinió però aquest no és el cas. Sols que hi han camins que es recuperen i altres que cauen en el desus, aquest és el cas.
Agnès
A la meva companya no li agraden les excursions tipus exploració així que les evito quan anem plegats.
A part de tot això no m'agrada anar camp a través em dona la sensació que sóc poc curós amb el bosc.
Però tranquils l'acabaré trobant.
Vaig pujar pel barranc de l'argentada el dissabte passat. És una delícia passejar-hi sentint el rumorejar del rierol i les olors del bosc. Coincideixo amb tu que és un dels llocs més increíbles dels boscos de Poblet. Tampoc no vaig arribar dalt de tot. Vaig sortir al camí que va a les mines i d'allí a la pista forestal i cap avall. Potser hi torno aquest cap de setmana llarg, amb més temps per intentar trobar el final del camí. És veritat, al mapa el marca fins dalt, i hi ha de ser. Una reflexió. Per quan Parc Natural? La zona s'ho val!!
Hola Tali,
Vas tenir més sort que jo, començo a dubtar que el camí existeixi. Ja he trobat un parell d'errades al mapa.
Si tens sort, avisa per això.
En quan el tema de Parc natural és una vella història, em teoria d'aquí poc.
Hola, bon dia.
Aquest cap de setmana vaig tornar a pujar pel barranc de l'Argentada, amb la idea d'arribar d'alguna manera fins a la Creu de l'Ardit o al Coll de la Mola. No vaig tenir sort, la part de dalt està molt enredada, però vaig seguir la pista que va a les mines (és la que desde la pista forestal principal està barrada amb una cadena) i en vaig trobar un parell sense problemes,(estan a peu de pista) així com una espècie d'escletxa-avenc la mar d'interessant.
En el meu afany d'arribar fins dalt, vaig seguir aquesta pista de les mines fins al final i em vaig endur la sorpresa del segle quan darrera un revolt va aparèixer davant dels meus ulls una antena parabòlica d'un tamany considerable amb una placa solar al seu costat, tot vallat, indicant que era de l'Instituto Geográfico Nacional. Pel que vaig deduir, es tracta d'una mena de sismògraf.
Realment, els boscos de Poblet no deixen de sorprendre'm.
Un altre dia provaré de baixar des de la Creu de l'Ardit. Han d'estar comunicats, i ja veuràs com ho trobarem!
Ah, una cosa més: Si sortiu del camí aneu amb compte amb els pous de ventilació de les mines que hi ha per aquesta zona. No estàn senyalats, i poden ser perillosos, ja que no estàn molt ben tapats...
Ostres Tali,
Estic convençut que ho aconseguiràs quan pugui intentaré dona-te un cop de mà a veure si ho solucionem.
Publica un comentari a l'entrada