La Glòria

La Glòria quan era petita la van portar a una nova escola. Era una escola diferent, hi anava amb nois, tenien un hort que cuidaven entre tots, reien i cantaven i no tenien por del mestre. Era una escola nova amb un nom nou es deia Institut-escola.

Però tot d'una tot es va trencar i tot aquella joia va desaparèixer i la Glòria va anar a parar a una nova escola, una nova escola que era molt vella. I la Glòria va prendre una decisió que la marcaria tota la vida es faria mestra i crearia una nova escola com la que ella havia conegut. Diria que va esperar quaranta anys de foscor però seria mentida, només uns trenta. Hi han coses que s'han de fer encara que siguin il·legals perquè hi han coses il·legals que són justes. I la Glòria amb altres companys va crear una nova escola: laica, catalana i moderna, com l'escola que li varen robar.

Anys després, quan la Glòria estava a punt de jubilar-se, hi va córrer per aquella escola un nen alt i esprimatxat. Hi va riure, hi va créixer i el més important hi va aprendre un munt de coses. I malgrat no ser professor per vocació, es va trobar per circumstàncies de la vida donat classes a un institut de secundària.

I un 14 d'abril aquest ja no nen; igual d'alt, no va créixer més i no pas prim té dues coses que li ballen pel cap i les escriu al seu bloc.

Hi ha alguna cosa de l'Institut-escola a les meves classes? Li agradaria dir que sí, que hi alguna cosa però no ho té del tot clar. I la segona, per què no va anar a la festa de comiat de la seva escola? Sí de comiat, perquè encara que els temps canviïn hi han persones amb molt poder que no els hi fa patxoca una escola laica, catalana i moderna. Per què no hi va anar? Quina excusa es va buscar? En el fons sap que li sap greu tancar aquella etapa. Hi va ser molt feliç, però sap que els mestres es mereixien que els hi dones les gràcies.I es va lamentar l'endemà, però ja era massa tard i encara li sap greu.