Nepal. Viatge 1-2 agost.

De Barcelona a Madrid, Katmandú no està a l'est? Per què anem cap a l'oest? Madrid-Doha, Doha-Katmandú tot un dia de vol per arribar de casa al nostre destí. Cansat, rebentat gairebé sense dormir gens i al·lucinant amb l'espectacle de l'aeroport de Doha. Podies veure des de europees amb tops i minifaldilla a dones àrabs del golf que només els hi veies els ulls amb prou feines. També espectacular la cua per accedir a l'aeroport i com descaradament i amb els somriure a la cara tothom s'intentava colar d'una forma tant descarada que et parties de riure enlloc d'emprenyar-te. Això i el joc de: Qui creus que ve amb el nostre grup al Nepal? L'únic una mica entretingut de la pallissa. Per sort la tia borde anava a Perú.

Arribem a Katmandú ja a la tarda, collaret de flors i salutació amb el guia. Namaste... namaste... Fins a catorze vegades. Camí de l'hotel amb els ulls oberts com a plats: tots el cotxes pitant i creuant-se entre ells, tres cotxes alineats i tallant-se a l'últim moment abans de xocar amb el de cara, entremig de transeünts, bicicletes, infinitat de motos amb un, dos, tres fins a quatre persones en una moto! Caos total. Tots els baixos de les cases ocupats per botigues fins i tot les escales de les cases, venedors ambulants de menjar... quan el guia ens diu que hi ha poc ambient perquè el dissabte és festiu. Eh? Què hi ha tancat? si això és una disbauxa.

Ens refugiem a l'hotel cansats i sopem al mateix hotel no sortim ni afer un vol. Només em vist Katmandú pel forat d'una finestra, demà tot un país ens espera.