Un any estrany.

Aquest any m'ho prenc amb calma, aquesta reflexió la mantinc quan vaig al primer assaig de la temporada. La veritat ja fa uns anys que penso que fer castells m'han robat massa temps, que són onze anys al peu del canó i tinc moltes aficions abandonades. No, no puc deixar de fer castells perquè m'apassiona però durant onze anys ha estat la única afició. Tots els caps de setmana ocupats de febrer a novembre. Si almenys assaguèsim divendres tindria tot el dissabte per fer coses. Aniré a castells sempre que no tingui una cosa millor a fer.

Entro al local i només entrar la cap de colla m'agafa i em diu ras i curt.

-Travé, quines intencions tens per aquest any? Nosaltres hem pensat en tu, i pensem matxacar-te als assajos.

Se m'obre una porta que jo considerava tancada fa dos anys, la de pujar als castells. Sé que sóc massa alt per parar a segons ( destrosso les mides ), que potser me engreixat massa ( no sóc per tant folrable) , que hi ha molta gent amb mida a la colla ( per tant que se li pot treure més suc en el futur). Durant uns anys malgrat tot això vaig fer el quatre de vuit i el pilar de cinc, però això ja ho considerava tancat. El que més em va sorprèn és que m'expliquin les coses. Mai ni quan vaig començar a pujar ni quan van considerar que no pugés ningú de la tècnica es va dirigir a mi. Bé, és la mateixa crítica que han fet els castellers a les tècniques durant dos cents anys. Caram, canvi d'estils? I quines intencions reals tindran ? El quatre? El pilar? I per cert, no em pregunta perquè em vaig abstenir a l'assemblea ?

Als primers assajos començo a entreveure les intencions de la tècnica, paro uns quants quatre de set nets. Així es tracta del quatre i fins i tot faig un quatre de set a plaça. Però de sobte deixo de parar castells a l'assaig. És que volen assegurar el primer quatre de vuit de l'any? O que ja no conto per la tècnica ? Al cap d'una assajos se'm confirma que ja no entro a les travesses. I al final de l'estiu estic el vuitè a la llista de segons que de facto s'aplica a assaig. L'únic que em molesta és que ningú m'explica per què? Sóc conscient dels meus problemes com a segon o potser, no estaria d'acord amb el que em dirien però m'agradaria una explicació o unes paraules, senzillament deixo d'existir per la tècnica.

No em va pas malament, pujar als castells no em treu la son. Me considerat sempre un casteller de folre i les úniques enrabiades que he tingut les he tingut quan m'han deixat a terra en un castell folrat, d'altra banda si no m'importa perquè estic una mica mosca? O és que m'importa ? També pujar als castells comporta un grau de protagonisme que no m'agrada, per caràcter m'agrada anar a la meva i passar ignorat, sempre he pensat que algunes persones deuen pensar de mi que sóc bastant totxo, però ja em va bé. Mai m'ha importat el que pensessin de mi ( la meva gran virtut i el meu gran defecte). Abans del l'estiu em fan fer alguns pilars de quatre nets fins al terç, tranquils que no m'importa que ja està bé com està i que els pilars em porten mals records ( ja ho explicaré algun dia). La veritat és que al final mantinc el ritme d'assajos i actuacions d'altres anys i és no hi ha gaires caps de setmana que trobi millors coses a fer que anar a castells, així de trist molts propòsits i poques accions. Acabo abans de l'estiu parant un tres de set a segons, el Jaume Carles s'ha fet mal jugant a futbol.

Arribo després de l'estiu . Jaume Carles cascat, Brió cascat. Qui farà el tres per la Mercè? Començo a parar el tres de set net a assaig i fer pinyes de tres. Uf; No hi ha ningú més ? Jo estava molt tranquil. Algú de la tècnica em podria dir alguna cosa? Sé que paro el tres perquè els que l'han fet estan lesionats, els altres segons potser no tenen prou cos i les trucades que ha fet la cap de colla a tots els que l'han parat en el passat no han funcionat. No ho critico, criticaria que no ho hagués fet però no ha funcionat i la Mercè s'acosta. El Lupus? Jo? El Jorge on para? No hi han gaires més opcions. D'un dia per l'altre se'm reobre la porta dels troncs i més oberta que mai. El tres! Sempre pensava que mai aniria més enllà del quatre i ja era molt ! Quin any més estrany, de tranquil·litat a pujar, de fer proves a res, de res a tenir un per preparar el tres.

Em fa ràbia estic content amb la tècnica i considero que la colla ha treballat bé. Els motius que em van a impulsar a abstenir-me continuen, però la colla es mereix una bona Mercè. La colla i la tècnica ha treballat dur i amb seny aquest primer tram de temporada i ara es mereix recollir els fruits i com sempre sembla que la mala sort ens acompanyi.

Uf, aquest últim mes intens ja us l'explicaré en un altre post.