Mercè 2007

Mercè agredolça, agra al principi (23) i dolça al final (24) cosa que et deixa un bon regust a la boca però no t'ha de deixar oblidar la seva agror.

Ràbia perquè aquest any veníem preparats i amb la lliçó apresa i malgrat tot va succeir el que sempre ens passa. Ràbia perquè a diferencia d'altres anys no s'ha pogut veure que aquest any hem treballat de forma molt diferent. Que hem de fer per creure'ns els castells ? Quan el folre deixarà de ser un guirigall ? Per què a vegades et fa tanta ràbia tenir raó en coses que no veies clares ja d'antuvi ?

Però d'altra banda com sempre enamorat de la Mercè i de la plaça malgrat la seva duresa.

“Van completar el cartell de la diada els Castellers de Barcelona, que van carregar el seu primer 2 de 8 de l’any i, posteriorment, es van enfrontar dues vegades amb tot un 4 de 9, que van haver de desmuntar per indecisió de la canalla. Entre nosaltres: tant l’un com l’altre van pujar rebregats. Però més enllà de qualsevol altra consideració, els Castellers de Barcelona es van tornar a guanyar el respecte de la plaça. Són una colla valenta, que sap de què va això dels castells. Ni anys de transició ni gaites. La Mercè obliga, i qui s’arronsi que no vingui”

Joan Beumala Diari Avui 24 setembre 2007

Mai he trobat un paràgraf que expliqui millor que representa la Mercè per a la colla.