Sempre m’ha sorprès com d’una experiència personal o d’una frase casual un autor construeix una novel•la. Com d’una idea molt minsa o del nucli de l’estructura es va bastint capes i capes de situacions i personatges que al final originaran l’obra. Aquí després de llegir tota la novel•la l’autor als agraïments finals ens deixa intuir com s’ha realitzat l’obra.
Una novel•la d’un personatge una mica perdut i que es deixa emportar per les circumstàncies, una novel•la potser no sorprenent però si que no segueix un fil clàssic.
Consell: Una bona novel•la ni genial ni dolenta simplement una bona novel•la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada