dimarts, 21 de desembre de 2010

Fart de ser un desastre

Ahir em vaig espantar una mica, bé una mica bastant. Quan vaig pujar a treballar amb l'ordenador no veia la pantalla quadrada sinó trapezoïdal, no les imatges de l'ordenador sinó el monitor. Veia la part dreta molt més gran que la part esquerra. No em va fer gaire gràcia. Em vaig passar el vespre mirant els quadres, les parets i posant-me fulls al davant dels ulls a veure si es mantenia aquesta perspectiva estranya amb altres objectes. Al final em vaig anar a dormir no massa content ni convençut.

Avui al matí al posar-me les ulleres he vist que em falta el vidre de la dreta. El meu estigmatisme i la falta de vidre han provocat aquest efecte. Com pot ser que ahir no vaig veure que em faltava un vidre? Quan el vaig perdre? Quan em costarà la broma? Per sort avui m'ha agafat més per riure que per plorar. Però quan deixaré de ser un desastre? Uf, ja n'estic una mica fart. Per què sempre en faig d'aquestes?

2 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Hahahahahhahaha! l'estigmatisme també és el meu problema, així que si mai em passa com a tu, faré com aquell que diu " és un txist", per comprovar que tingui els cidres al seu lloc.
Hehehe!

El barranc de l'Argentada ha dit...

Molt bona!

Per cert bones notícies els conserges de l'IEs tenien el vidre algú els hi va donar.

Per sort, ja es comencen a estar acostumats de les meves preguntes extranyes.