Dissabte ens vam deixar veure per l'aniversari dels AZU, 15 anys ja! Deixar veure perquè no ens vam poder quedar al sopar, la Mar mana. Així que vam ser-hi un parell d'hores amb prou feines. Van servir per saludar la gent, alguns dels quals que no veia des de el 10è aniversari i fer un tastet de la celebració. Vam poder recordar alguns muntatges de vídeo i sentir els típics comentaris de: aquí encara tenies cabell, quines pintes! I al veure'm a la pantalla pensar: Com t'has pogut engreixar tant?
Però el moment estel·lar de la nit va venir per sorpresa. Enmig d'un vídeo amb la música de Carros de Foc, la Mar va decidir que ja no li calia ajuda per caminar i va començar a sortejar les cames de tots els presents i travessar la sala tota sola ( fins ara no havia fet més de tres passes) i llençar-se a l'aventura de caminar. La cabrona no podia ser més teatrera, volia un moment culminant per començar a anar pel món, un moment èpic i el va tenir. Ho havíeu d'haver vist: La Mar agafada de la mà de la Roser caminat, al mig de la cançó li deixa la mà i comença a caminar, ni fet expressament!
Per cert avui dilluns porta un parell de blaus com a conseqüència del perfeccionament de la tècnica que va intentar el diumenge. Espero que pel seu bé i sobretot el nostre aprengui ràpid.
No n'aprenem.
Fa 5 dies
1 comentari:
HAhaha! Que divertida ella! Va esperar a tenir públic i bona música de fons...apunteu-la a teatre que té fusta!
Publica un comentari a l'entrada