Carlit: Puig Peric

6h

Les prebendes de la feina s'han d'aprofitar així que m'escapo a la muntanya amb una companya de feina, les respectives parelles que treballin, nosaltres tenim vacances. Una de les travesses més burgesses que he fet mai. Sortim a les quarts de deu i arribem al llac de les Bullosses per començar a caminar a quarts d'una! Quina vergonya! Naturalment agafem el bus de l'aparcament fins el llac, no fos que ens canséssim (després vam descobrir que va ser una decisió plenament encertada).

Amagat la Portella Gran i els dos Perics.

A la tarda volem estirar una mica les cames i acostar-nos al Puig Peric que en veritat són dos cims lligats per un coll ( El Gran Peric i el Petit Peric) donem la volta a les Bullosses i enfilem amunt per un camí no marcat. Després de tres hores de caminar: la guia, el mapa i el que ens envolta no quadren per enlloc. Quan arribem a un llac ,que no hauríem de trobar, decidim fer mitja volta. El coll està a més d'una hora i no arribaríem al refugi a l'hora de sopar. Abans de baixar sentim un crit característic: Dues marmotes! Em trec l'espina del Carros de Foc on els companys les van veure i jo no.

Una de les dues marmotes.

A la baixada malgrat tornar pel mateix camí ens perdem, i ens anem a l'esquerra i tornem per la vall del costat fent una bona estona de camp a través. Arribem al refugi quan ja estan parant plats a taula.

Després ens adonem que ens em equivocat de cim anàvem cap a la Portella Gran i quan crèiem que ens havíem desviat (a la tornada) era quan anàvem pel camí correcte, quin desastre de guies que som. Malgrat tot l'excursió ha estat molt bé.


Després de sopar juguem una estona al trinimos ( domino de tres cares) complint escrupolosament les regles de puntuació. A que hauríem de jugar dos profes de mates? A les cartes? No home, no. A un quart de deu ens manen tancar llums i anar a les lliteres. Si encara és de dia !