dijous, 6 d’agost del 2009

Carlit: El cim

6h


El camí enfilant cap el Carlit.

Aquest cop a les vuit ja estem caminant, avui toca el cim del Carlit des de el llac de les Bullosses . Enfilem la volta als llacs i arribem a l'inici del camí del pic, fins aquí bastant assequible. El cim no enganya el vèiem al davant des de aquest instant, però per on pugen? Sembla una paret vertical, hi ha camí? Fem una cosa que no es pot fer mai, preguntar.

D'aquí a poc veureu un llac i des de d'allí falta una hora.

Una hora encara! El llac té una congesta de neu malgrat ser finals de juliol
. Des de baix vèiem que la gent va parant quan a penes els hi queda molt poc tros, per què? Enfilem i ens divertim; s'ha de grimpar en un tram amb ajuda de les mans. I descobrim perquè la gent para, quina pendent! Arribem al cim amb menys de tres hores, el que marca la guia. I realment val la pena, quina vista!

L'últim llac abans del cim.


Ens adonem que som els primers catalans, tots els que ens hem trobat al cim o pel camí de baixada són francesos que ara baixen depressa per anar a dinar. Tots els que pugen després de nosaltres són catalans. Quins horaris més diferents! Un cercavores em saluda al cim mateix, bimbo!
El cercavores saludant al cim del Carlit.

A la baixada donem una volta per veure els altres llacs i faig una migdiada gloriosa en un llac després de dinar. No ens hem perdut en cap moment, encara que era difícil amb una marca a cada cinc metres.