Coll de Contraix- Estany Llong' 3h
Total dia: 6h
Total travessa: 11h
Abans de les set ja estem caminant, realment ens hi posem aviat. Avui toca l'etapa més dura segons la guia però només són unes cinc hores i escaig, així que no pot ser tant exagerat. A part, avui és el primer dia que sortim de refugi i anem a refugi, podrem comparar els nostre ritme amb el de la guia.
Sortim del refugi i travessem un parell de llacs, el camí es va perdent i comencem a saltar de bloc de pedra en bloc de pedra seguint les fites. El camí ja de bon principi és fa carregós, però res a veure amb el que vindrà. Dues hores de saltar per una tartera de blocs enormes, intentant veure on hi ha fites i amb una pendent considerable. I encara no veiem el coll. Per què no és possible que sigui el que tenim davant, oi? Al final si que és el coll i a més trobem la sorpresa de trobar clapes de neu gelada que hem de travessar. En contra del que sembla és un alleugeriment ja que posant els peus a les petjades dels dies anteriors i clavant pals ens deixa descansar i avançar més de presa, això si no rellisquem i ens anem avall. A la part final del coll trobem una tartera de pedres petites, d'aquelles que avances un pas i retrocedeixes dos per acabar d'esgotar-nos. Tres hores de dura, dura pujada. La guia tenia raó un coll trenca cames.
El Coll de Contraix, el més dur de tota la travessa.
Iniciem el descens, forta baixada i amb clapes de neu ara mig fossa que també ens fan caure a terra i relliscar unes quantes vegades. Malgrat pensem que sort de baixar per aquí i no per l'altre costat, les haguéssim passat encara més putes. No és una baixada fàcil. Començo a rallar-me com a totes les baixades.
Mentres m'esperen, el Julià és fa amic d'uns cavalls que decideixen seguir-lo pel camí, feina en té a desfer-se d'ells. La cabra és amiga dels cavalls. Al cap de tres hores de monòtona baixada veiem el refugi d'Estany Llong, estic destrossat, al límit. Fins i tot quan només queda un quart per arribar a una simple pista en ve la idea de descansar mitja hora. Em ve al cap el de sempre: no fas exercici, com se t'acudeix fer una travessa si fa anys i panys que no fas muntanya... I un determini final; si demà acabo com avui plego.
L'avantatge de sortir matí i no descansar és que tenim tota la tarda per fer el gos. El Julià i jo ens banyem a l'Estany Llong, al Xescu uns peixos li fan neteja dels peus i comença a doldre's una mica del genoll, que l'ha forçat a la baixada. Faig una migdiada genial al costat del riu i una de les clapades memorables a la nit. Avui sopem per primera vegada en un refugi, sopa, amanida i llom que serà el que soparem cada dia a tots els refugis.
Foto-muntatge del Julià a Estany LLong ( tothom sap que el bany està prohibit).
Almenys el dia acaba bé, em poso líder del campionat de Uno. Travé ( 18 punts),Julià (19 punts), Albert (20 punts) i Xescu ( 23 punts). Mentres la gent del refugi es va queixant de la duresa de la jornada d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada