Actors de teatre llegint el text, fotocòpies tretes de qualsevol manual com activitats, dos dianes per a trenta alumnes com a esports d'aventura. Tothom vol treure suc de les escoles. Teatres, músics, cases de colònies, museus tots pensen en les escoles com a font d'ingressos.
No em queixo, és bo per les escoles que poden oferir unes activitats complementàries i pel nostre teixit cultural, però per què moltes vegades això va unit a la poca qualitat? Per què activitats per les escoles s' associen al poc rigor professional?
En aquest país no s'ha entès mai que els espectacles infantils o juvenils no van associats a baixar el nivell d'exigència.
Vinc d'un espectacle musical on m'ha donat la impressió que mira canto quatre cançons, xerro una estona i ja tinc uns calerons garantits per fer alguna cosa més interessant. A part, si xerro durant força estona potser m'estalvio alguna i tot. I això ho he preparat en parell de dies.
Entenc que hi han coses més motivadores per un actor, músic, escriptor, conferenciant que una sala de nois inquiets i xerraires i a vegades maleducats, però uns mínims els ha de garantir tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada