Agafo el paper de la pinya de tres de vuit, hi ha el meu nom a segons! Avui serà el dia. Mentida al final la diada es trenca i els intens de quatre de nou fan canviar el tres pel quatre. Pujo al quatre de vuit que va perfecte. Fer el tres m'ha permés anar amb molta confiança al quatre i disfrutar-lo a lo gran.
L'endemà torna a tocar tres. Sortim de quatre em giro i el faig en una posició forçada però la confiança amb el quatre fa que en cap moment dubti del resultat. Després ve la primera torre de vuit, descarregada.! Per fi, ens ho mereixíem. Ara sí que per nassos vindrà el tres.
Pujo al tres i el noto el més obert de tots però a mi ja em va bé. Tinc una posició no perfecta però còmoda decideixo no fer cap canvi, als propers ja treballaré per els de dalt ara el que vull és no cagar-la. Realment l'esquerra és la buida ! Fins a quints qualsevol castell és fàcil i jo només tinc la pujada i baixada de l'aixecador, els altres segons es duen la pencada!!! faig treballar les mans però em mantinc més o menys a lloc. Sento l'aleta, va collons el vull acabar. I sortint quints em ve una hòstia que no esperava. Ara no!! aquí no !! el George me la para i es descarrega el castell. La colla em felicita i a l'entrar a l'ajuntament em remullen. No m'agrada el protagonisme, a mi m'agrada anar a la meva. No m'agrada ser el centre d'atenció. No ho sembla oi, amb aquest post?
A la tarda em trobo fent classe als alumnes. Jo vull anar a celebrar la torre amb els companys! Que collons faig explicant fraccions?
Ara el que espero és que el companys es recuperin aviat i deixar de pujar. Ho dic seriosament, em sento massa responsable i no vull haver d'anar a tots els assajos. I per últim per què em feliciten? Haurien de felicitar als laterals, agulla, mans que m'han aguantat allà dalt. Tot i aquest pensament ningú em traurà mai fer un tres de vuit a segons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada