Opos, opos, opos...

Ni blog, ni llegir, ni anar d'excursió. No puc fer res d'això perquè ja queden menys de dos mesos per les oposicions al cos de secundària. Tot el que volia impulsar el blog ha de ser aparcat. Doncs bé, almenys a veure si hi ha sort i les aconsegueixo.

Salut i República

Potser és contradictori posar una fotografia precisament del dia que va morir la República per commemorar la seva proclamació, però és indubtable que no podem separar un fet de l'altre. La Guerra Civil i les seves conseqüències van lligades a aquesta. Potser no hi havia més remei. No es pot canviar en cinc anys allò que feia dos-cents que estava enquistat i la República estava condemnada al fracàs.

Sempre m'ha agradat aquesta fotografia per diversos fets: primer perquè és l'original i no la que s'ha fet mundialment famosa on no apareix l'home de la pistola. És manipulació de la història? Haver retallat la fotografia ? Però si el fotògraf no hagués enquadrat l'home ningú ho hagués sabut mai. Quina diferència hi ha en retallar pel visor o un cop al laboratori?

També malgrat tots aquests factors sempre he pensat que estèticament guanya molt la fotografia només amb els guàrdies d'assalt. Per quins motius no ho tinc del tot clar, però són fotografies totalment diferents.

També em fa pensar en el vell dilema de la República durant la guerra, revolució i després guerra o primer la guerra i després la revolució ? Ja que amagar l'home sembla que es vulgui amagar la participació popular en aixafar l'aixecament a Barcelona. Quina importància va tenir aquest? Va ser decisiu com diuen els militants anarquistes ? O només va ser un suport moral molt important? Com defensen les forces comunistes i socialistes.

En fi vells dilemes de la Guerra Civil que apareixen quan penses en la República. Ja deia que els dos fets vam de forma indestriable.

Però el que tinc clar que sense el suport popular o millor dit totes les esperances que hi va abocar la societat i que es van veure truncades ara ningú no recordaria aquesta data. Sense l'home de la pistola només seria una altra batussa de militars com tantes altres.

Besseït.Circuit pel Matarranya

4h 20´
44 a pie i 22 en coche Itinerarios por los Puertos de Beceite.
Jordi Bustos. Ed Prames
Itinerari 30 a peu del llibre. Besseït el Parrissal.

Una de les excursions de muntanya mitjana més boniques per la seva varietat que he fet mai.

Arribem al Parrissal de Besseït i enfilem muntanya amunt amb una vista dels barrancs impressionants, no hi ha fotografia que li faci justícia. Arribem a alguns masos isolats ( Mas de la Balenguera) amb unes alzines imponents al davant, continuem per la cresta de la muntanya enfilant lleugerament fins l'arc natural Moletes d'Arany i després atraveses uns boscos frondosos. Després descendeixes pel barranc de l'Espasa i finalment hauríem d'haver passat per curs del Matarranya entre les Gúbies del Parrissal ( un canó impressionat) però la crescuda del Matarranya ens va obligar a tornar enrera. El riu va totalment encaixonat entre dos barrancs i normalment està sec però sinó no tens més remei que remullar-te. No passa res, vam veure un magnífic grup de mascles de cabres salvatges al fer la tornada.

Malgrat no poder anar pel riu només una d'aquestes coses: les vistes, l'arc , els masos, l'arc o els boscos ja mereixen l'excursió.

Riu avall. El final per ara.

Mil vuit-cents metres cúbics per segon, aquesta és la dada que no ens ha permès baixar per l'Ebre. Al final cap dels dies hem pogut agafar la canoa. És llàstima la setmana abans es podia, els dies següents ja estava baixant el nivell. Però no ha pogut ser, no passa res. Els Ports són preciosos i hi ha més dies que botifarres. Llàstima, però així encara em queda una aventura per viure.

Al final l'únic que ha guanyat és “la Caixa” que s'ha embutxacat una altra comissió. Bàsicament com sempre.

Boomerang. Xavier Moret

07/04/2007

No m'agraden els llibres de viatges per tres motius: primer perquè les vivències personals de cadascú només són interessants per cadascú. És com un passi de les teves diapositives, a tu et fascinen i veus als teus amics badallant. L'altre motiu és que et fa molta ràbia que t'expliquin aquells llocs fantàstics que no podràs anar mai o encara pitjor, tu que vas fer aquell viatge i no vas veure aquells llocs malgrat haver passat pel costat. Però aquests inconvenients els pots girar al revés: pots viatjar a llocs que de moment no són accessibles de forma gratuïta o saber aquells llocs imprescindibles que no apareixen a les guies abans de fer físicament el viatge.

Consell: pel que vulgui llegir per primera vegada un llibre de viatges, és de bon llegir.

Riu Avall. Semi anul·lat

Al final s'ha confirmat, el riu baixa massa ple i no ens deixen les canoes per fer una baixada per l'Ebre. Ens ha ofert una excursió amb guia però no ens interessa. On quedaria l'aventura? Potser som massa agosarats i hauríem de fer les primeres baixades amb monitor però ja estic fart d'anar al dictat d'altra gent. Encara queda la possibilitat de que el riu baixi i poder fer la baixada el dimecres i el dijous, però ho considero bastant poc probable.

Estem planejant altres coses, anirem a fer un tomb pels ports i el delta o potser alguna altra cosa. Cosa que demostra que no cal organitzar les coses tres mesos abans és pot fer d'un dia per l'altra. Dit i fet.

El mesurament del món. Daniel Kehlmann

30/03/2007

La vida de dos científics cadascuna més estranya que l'altra. Els dos intentant descobrir els secrets del món. Un des de casa amb la ment i l'altre amb el viatge i investigant el món. Un científic teòric i un experimental. La vida de Gauss i la de Humbolt. A més la novel·la ens comenta com les ments més brillants són incapaces a vegades de relacionar-se de la forma més senzilla amb la societat. Que pot representar per una persona viure en un món que tothom pensa molt lent, o que les coses més obvies per contra les alaben com grans descobriments científics i per altra part com aquests personatges són extremadament estúpids en el comportament social.

Consell: pels interessats en la història de la ciència els altres abstenir-vos.

Els crims d'Oxford. Guillermo Martínez

29/03/2007

Una novel·la policíaca ha de tenir uns quants sospitosos i uns quants girs. Una novel·la que tingui un rerefons especial com aquesta les sèries matemàtiques ha de trobar el grau just entre unes explicacions carregoses o uns misteris massa obvis. Aquesta novel·la té l'equilibri entre les dues coses. I a més es nota que l'escriptor és matemàtic perquè les explicacions són fonamentades però la intenció de l'autor no és fer un tractat de matemàtiques, per tant una bona novel·la.

Consell: pels que vulguin una lectura amena dintre d'un ambient matemàtic.

Riu avall. El desglaç

Un any i mig amb la idea al cap, un mes abans llogant les canoes, dues setmanes organitzant-ho tot (eh?) i al final l'Ebre baixa massa crescut i segurament no podrem baixar-lo. Coses que passen, encara que no és definitiu sembla que la cosa pinta bastant negra. Al final, fem una altra cosa o cadascú per la seva banda? Per què sempre em ve tanta mandra quan s'acosten les coses?

Espaguetis amb cloïsses

Cloïsses
Pomodoro assecat comprat al mercat de Rialto
Tomàquet tallat a trossos
3 dents d'all
Oli
Pasta llarga
Julivert

Poses en una cassola amb una mica d'oli, les cloïsses i esperes que s'obrin i deixin anar el suc, un cop fet això les retires inclús el suc. Dorés els alls tallats a trossos petits, afegeixes el pomodoro tallat a trossos molt petits, no gaire o es menja el gust. Afegeixes el tomàquet, ho deixes sofregir. Al cap d'una estona poses el suc de les cloïsses i quan queda poc per acabar de fer la salsa les cloïsses. En una olla a part ja has fet la pasta llarga , aprofites que la salsa està calenta i ho barreges tot. I el julivert? Al final et fa mandra posar-ho, no t'agraden massa les espècies així que el tornés a guardar a l'armari. Total cada vegada que cuines, ho fas d'una manera diferent.

Com ho has de menjar? Treus unes quantes cloïsses i les deixes que es barregin amb els espaguetis i vas combinant arrancar cloïsses de la closca i espaguetis. Això si amb el cul de l'ampolla de vi blanc que et quedava. I després et quedes adormit, ja saps, avui no tens presa.