dimarts, 12 de novembre del 2013

Liquidació final. Petros Màrkaris.

Ahir vaig dir que no em faria res repetir una novel·la del Màrkaris, vaig a tornar uns llibres infantils a la biblio i me'n trobo una. No me n'he pogut estar.
 M'agrada llegir una segona novel·la d'una sèrie, així pots descobrir que hi ha de recurrent en la sèrie i ja comences a fer estima d'alguns protagonistes. Quines coses són de la trama particular de la novel·la i seguir aquelles que es van desgranant al llarg de la sèrie. Amb l'afegitó aquest cop que aquesta novel·la és anterior a la primera que vaig llegint. Per tant jugava amb l'avantatge de saber com acabarient. Ha estat curiós.
 El judici el mateix de l'anterior no és potser la meva saga preferida però m'agrada (cal dir-ho llegint dues novel·les en tres dies?) però trobo una mica exagerant el clima de desesperació col·lectiva, encara que és ha donat renom i sobretot originalitat a aquest autor. I continuo pensant. Per què m'explica tots els reorreguts en cotxe?

Sinopsis: un assassí ha decidit impartir justícia a tots els defraudadors a Hisenda i sembla que al poble grec ja li estigui bé.