Remenant papers i nous i vells propòsits d'any nou.

Per un petit projecte a quatre mans, m'he trobat remenant papers a l'arxiu comarcal. En concret, els pressupostos municipals del segle XIX del poble. He mirat xifres, llistes de sous. He sumat i restat rals de velló, escuts i pessetes. He intentat desxifrar tintes esborrades i xifres incomprensibles durant un matí d'hivern, no hi havia més temps. M'hi he divertit.

Acabo l'any emmerdat en un nou projecte–afició i amb la sensació de tastaolletes que no acaba d'aprofundir en res. I és que no hi ha temps per a tot, però em dol. Així la llista de bons propòsits pel proper any no cal que la canviï continua sent aprofitable d'any per any ( muntanya, aus, fotografia...) encara que cada any és fa més llarga amb els vells més els nous propòsits. No hi ha forma de escurçar-la! Per cert bons any a tots!

Hivern àrtic. Arnaldur Indridason

Quarta novel·la que llegeixo de Indridason, molt rodona, amb totes les característiques de la seva sèrie, potser la menys trista a nivell personal. Encara que continuo amb el mateix problema: això és un nom de dona o d'home.

Sinopsis: un jove de setze anys i origen filipí apareix assassinat al costat de l'Institut. Racisme?

Passi-ho bé, senyor Chips. James Hilton

Encara em sorprèn la innocència d'alguns textos de principi de segle, lo blancs que són. No ho critico, s'agraeix una lectura com aquesta de tant en tant. Potser ara som massa recaragolats. Innocent, senzilla, sense pretensions al meu parer però de lectura amena i que et deixa mig somriure i mitja llàgrima.


Sinopsis: tota la llarga vida de docent d'un professor d'un college a l'Anglaterra entre l'època victoriana i la primera guerra mundial.

Ja ha arribat el tió!

A casa meva els tions vénen volant de Prades i tenen forma de porquet, coses de casa. Avui de sobte hem sentit un cop a la porta i ens hem adonat que ja havia arribat. La reacció de la Mar ha estat emocionar-se i preocupar-se perquè no tenia cap bastó. La reacció del Pau ha estat continuar emocionant-se perquè es pot xumar el peu i d'aquí no l'hem tret. Amb el bastó la Mar s'ha dedicat a estovar el tió. I encara torna a casa cada any? Després quan li hem dit que per cagat ha de menjar, ha anat a buscar cinc o sis plats i omplir-los de cereals, casualment els que no li agraden. El problema és que el tió de casa és força petit. Ideal perquè una nena de tres anys el pugui transportar tot el dia per casa sense dificultat. No sé si l'any que vindrà més tard, vist el panorama.

No cal riure

Només recordo un camí que la Mar es pixés sols treure-li el bolquer. En canvi en Pau ho ha fet més de deu vegades, d'acord és un nen i diuen que els hi passa més sovint. D'acord és més explosiu i surt més impulsat, efecte font. D'acord però no cal començar a riure quan passa i menys fer cleques a les cinc del matí. Quin penques!!!

Primera collita

Vam tenir la idea de l'hort urbà perquè la Mar plantés, regués i collís. Bé és mentida, això era l'excusa simplement teníem ganes de tenir un hort. Des de que vam plantar no ha parat de ploure, les pesoleres han estat un fracàs així que cap feina d'enramar. En conseqüència l'hort ha crescut en estat salvatge fins que l'altre dia ens vam adonar que el gat es menjava els enciams. És l'hora de collir!

Primera collita d'unes fulles d'enciams l'únic que ha tingut èxit. Les pesoleres mortes i els raves no prosperen i els enciams així, així.

Per què escric tant poc al bloc?

A part de la feina:

• Dues criatures.
• Un curs de fotografia bàsica que he hagut d'abandonar quan he començat a treballar.
• Un curs telemàtic de Moodle .
• Un curs telemàtic de catalogació de biblioteques escolars. Per què el faig? Encara no ho sé.
• L'assignatura de Prehistoria I i en consecuència les dues PED.
• L'assignatura de Geografia Física i en consecuència les dues PED.
• Un bloc-dietari que he iniciat.
• Un projecte col·lectiu compartit amb la Roser i que ja informaré.

Tot això junt amb la meva mala planificació i la mandra de molts vespres... crec que és el moment d'afluixar un xic.

Hort urbà

Avui hi ha hagut estrena al pati. Jo volia construir un hort urbà de 2 metres per mig metre i la Roser un de 1,2 m per 40 cm. Naturalment he construït un de 1,20 per 40 .La impossibilitat d'obrir la porta de la rentadora ha ajudat a decantar la decisió. I és que el nostre pati ja no dóna més de sí. Els metres quadrats més saturats de la casa. M'he recordat també perquè sempre m'apropaven la plàstica per compassió, això de clavar un clau és més complicat del que sembla.

Avui la Mar ha plantat enciams, pèsols i infinitat de raves, quan ha començat no hi havia qui la parés. Per cert a ningú de casa li agraden els raves. No crec que collim res. Com que em conec veig l'hort rebentat, podrit i tota la terra escampada abans de dues setmanes.

Permís

Estic a les portes de començar a disfrutar del meu permís de paternitat. Fa temps que tinc al cap aquestes quatre setmanes. Quatre setmanes que em semblen molt crucials, que n'espero molt, potser massa. Últimament he buscat obrir noves portes, noves coses a fer. I per sorpresa també se m'ha plantejat un projecte engrescador, però que em fa una certa por per la seva magnitud, ja veurem com va. També amb la recança que tinc algunes coses abandonades com: l'observació d'ocells. I aquest bloc que vaig observant com s'esllangueix.

Per cert he hagut de preparar dues setmanes de feina pels meus alumnes, perquè el departament no pensa enviar ningú a cobrir-me.

Adéu pis

No hi ha volta enrere, els meus pares han anat avui al notari a formalitzar la venda del seu pis de Barcelona. El pis en que vaig viure des de el meu naixement fins gairebé els trenta anys. No els hi ha quedat altra opció.

Moltes sensacions i poques ganes d'escriure. Sols un pensament: els meus pares s'allunyen cent vint quilòmetres d'on visc, els tinc ara més lluny.

Qui diu que no estarem a l'euro?

M'he trobat en aquesta sorpresa al mirar la cartera. Qui me'l haurà passat?

Quatre reflexions

Últimament em costa molt escriure, massa projectes. Fa temps que vull fer un parell de comentaris de la mani, però les coses s'estan movent a un ritme que em descol·loca. Tant de temps esperant que es moguin, ara em sorprèn la rapidesa.

Una reflexió a partir de dos in puts. Creus que ens la donaran? Aquesta és la pregunta que em va fer un familiar que no havia pogut anar a la mani. I el comentari d'una tertúlia de l'endemà: la manifestació contra la sentència del constitucional va ser una manifestació de gent emprenyada contra Madrid, la manifestació d'ahir va ser d'alegria col·lectiva i mirant a Europa. Les independències no s'atorguen, es prenen. No hem de negociar res a Madrid, el dia que decidim que tot el que dicti Madrid no té validesa, que no ens afecta, que sols acatem el que nosaltres decidim llavors Madrid no tindrà més remei que negociar la partició. El més important de la manifestació de 11 de setembre, segons la meva opinió, és que era el primer pas en aquesta direcció.

Esperava amb cautela les declaracions del Mas. Trenta anys d'ambigüitats de convergència em fan pànic. M'han sorprès i m'han il·lusionat,encara que em costa de creure i tinc por de la típica jugada convergent. Però no la veig possible: Espanya enrocada i el sentiment de la ciutadania en una altra direcció.

Només un neguit. Sempre m'he queixat que no teníem polítics a l'alçada de la ciutadania. Ara que els tenim espero que estiguem a l'alçada d'ells. Venen temps durs i complicats però aquests temps que sempre hem somniat i desitjat.

Per cert primera mani del Pau.

Historia medieval II. sXIII-sXV

Contingut: Història medieval des de el segle XIII fins al segle XIV en quatre àmbits principals: Europa, Bizanci, Islam i el Papat i l'Església.

Com que m'atrau especialment la histporia medieval en aquesta assignatura he comprat el manual, però el possible naixement del Pau amb la data de l'examen ha fet que la deixes per l'examen de setembre. Igualment és la primera asignatura en la que no faig la part pràctica. Cert estres pre-naixement però també certa mandra.

Molt interessant però preocupant perquè ja m'havia oblidat de cert aspectes de la historia medieval I. Què ràpid s'obliden les coses.

5 Crèdits

Nota pràctica:NO PRESENTAT

Nota examen:7.5

Nota assignatura: NOTABLE

La nit del caçador. Davis Grubb

Curiós llegir un clàssic de la filmografia, un llibre molt bo però que li falta un final rodó pel meu gust. Així i tot la descripció psicològica del personatge principal és faltàstica.

Sinopsis: un condemnat a mort no li vol dir a un estrany predicador company de cel·la on té amagats els diners d'un robatori. Aquest viurà obsessionat per descobrir el seu amagatall com sigui.

Alta Segarra

Ja sabíem que aquest estiu no faríem cap viatge llarg per causa del Pau. Així que ens hem dedicat a ocupar segones residències familiars per poder passar l'estiu. Al final però ens venia de gust anar a un lloc nou i fer uns quants dies de vagàncies completes. Així que vam triar passar dues nits en una casa rural a l'Alta Segarra. La tria molt profunda: mirant per internet la primera que ens va agradar.

Reconec que desconeixia totalment l'existència d'aquest sub-comarca. M'ha sorprès i seduït. Mirant des de qualsevol racó només s'apreciava un paisatge rural: camps de cereals, petits boscos i masies aïllades. Ni autopistes, ni vies de tren, ni grans torres elèctriques...

Caminar, llegir, dormir molt i menjar encara més, les activitats que hem fet aquest dies.

Pot ser que no hagi fet cap foto bona del paisatge?

Nou habitant a casa.

Veig que el nostre dragó ha fet feina mentres erem de vacances. Un dragonet? Quants n'hi haurà?

País curiós

Vaig sentir aquesta pregunta en una llibreria de l'Espluga de Francolí: I les banderes, en quins colors les tens?

Encara que vaig entendre la pregunta; tens la estelada blava i la groga? No vaig deixar d'imaginar-me un francès preguntant si enlloc dels tradicionals colors de la tricolor, si en tenien una nova combinació. O un anglès preguntat si aquest any encara es portava la creu de Sant Andreu i Sant Jordi o si hi havia novetats. Realment, a voltes, el meu país és força curiós i difícil d'explicar a un forani. Així i tot l'Espluga feia goig plena d'estelades.

PD: per cert acabo de veure que hi ha un col·lectiu que promociona l'estelada verda pels grups independentistes i ecologistes.

Nocturna Santes

3h 15' 

16 km

Per començar a celebrar les Santes m'apunto a la caminada nocturna de l'Agrupe. Sortim a les 12 de la nit de Sant Simó i fent una pujada fins el Corredor. Curiós això de caminar amb frontals. S'agraeix la fresca de la nit i la fruita que et donen als controls. Molt agradable, fins que em torço el turmell i em foto de cap. Llavors caminar de nit ja no fa tanta gràcia. Però una bona experiència a repetir.

Per què?

Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què? Per què?

La Mar ja ha arribat a aquesta terrible fase.

PD: El Pau amb un mes ja pesa més que la Mar quan en tenia dos!

Ja és estiu.

Al final ens hem decidit i ens hem posat a construir un jacuzzi al nostre pati de Mataró. Les obres han estat llargues i costoses però serà l'enveja dels veïns i coneguts. Només dir que després de sortir les bombolles la Mar diu una paraula de tres lletres i riu.

Un dubte: perquè si a la Mar li diem banyera plora desconsolada. Banyar no! banyar no! I sii li diem piscina es despulla i s'hi llança. Què no li veu cap semblança?

Primavera,estiu,etcètera. Marta Rojals.

Malgrat que tingui aproximadament la mateixa edat que la protagonista, el que m'ha seduït de la novel·la no és la història. Sinó és veure descrit un paisatge que conec tant, l'ambient de un poble menut de Tarragona, i que tant poques vegades he vist descrit en una novel·la. Conec i m'identifico en aquest espai malgrat que jo era un dels forasters que no em calia anar al tros als llargs mesos d'estiu.

Sinopsis: Una noia retorna uns dies al poble després d'una ruptura sentimental a fer la tradicional visita de Tots Sants. I allí redescobreix el seu paisatge i intenta posar una mica d'ordre a la seva vida.

Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat. Anna Roig.

Un llibre que no enganya és el que sembla que és.

Sinopsis: el títol del llibre ho resumeix perfectament. Col·lecció de pensaments, històries curtes d'Anna Roig.

Pau a casa.

A casa en tenim un que va nèixer cansat una setmana més tard del que li tocava.

Ja en som quatre! Quina por.

6:21 hores 12 Juny 2012
3.250 Kg 51 cm

Quina feinada nèixer amb la que està caient!

Història Antigua II

Contingut: Història clàssica: Grècia i Roma.

Vaig començar amb molta empenta i aquesta es va anar acabant pel camí. Al final he estudiat sols les dos últimes setmanes amb un apunts trobats a la xarxa i el llibre de Grècia trobat a la biblioteca de Mataró. Perquè m'he negat a comprar-me els altres llibres.

Malgrat això content perquè he après molt, però hagués pogut aprofitar més ve l'assignatura. La simultanietat de la col·lecció Bernat Metge i l'assignatura ha fet que lleguis i sabés apreciar especialment llegir directament de les fonts clàssiques.

Les pràctiques han estat tres comentaris de text, crec que és l'assignatura en que aquestes pràctiques han estat més útils i més ajustades al que jo crec que haurien de ser.

5 Crèdits

Nota 1r comentari: 9.5

Nota 2n comentari: 9.5

Nota 3r comentari: 9.5

Nota examen: 8

Nota assignatura: NOTABLE (8)

Buscant centre, trobant perdius.

Aquest havia de ser un dels meus escrits queixant-me i fent una mica el ploraner. Basicament per explicar que el proper curs sobrarà un professor de Matemàtiques al centre. Ai les retallades! I que naturalment el darrer en arribar és el primer en marxar. I aquest sóc jo.

Però anant en bicicleta tot es veu de diferent color. He decidit que enlloc de fer el ploramiques pel que segurament perdré i la por del que em tocarà. Prefereixo estar content pel que he tingut. I esprémer fins al màxim aquesta mitja hora que tinc per mi. La mitja hora que representa anar en bicicleta de la feina a casa, entremig dels camps de conreu. I veure com les cabòries i complicacions de dia es queden pel camí. Estar a l'aguait de les petites coses i sorpreses, com les dues perdius que he vist avui.

Història de la Guerra del Peloponès. LLibre II. Tucídides.

Encara que sembli a vegades una fet anecdòtic la mort de Pericles per la pesta serà uns dels factors claus de la derrota d'Atenes segons molts historiadors. Encara que és arriscat fer història ficció. És curiós com un fet petit pot tenir tanta transcendència.

Sinopsis: la narració dels primers tres anys de la guerra del Peloponès, inclós la descipció de la pesta que afecta a Atenes.

Història. Llibre I. Heredot

Mai m'havia plantejat que tindria una conversa sobre l'interessant que era Heròdot o de lo actuals que són els textos clàssics. Doncs això és el que m'ha passat, avui, al portar aquest llibre sota el braç, amb una dependenta que m'ha comentat que devora els llibres setmanalment de la col·lecció del diari Ara. Cosa que demostra l'èxit de la iniciativa.

Menys evolucionat que Tucídides i molts més factors màgics o anècdotes.

Sinopsis: la història del pobles d'Àsia abans de les guerres mèdiques.

Història de la Guerra del Peloponès. LLibre I. Tucídides

Continuo aprofitant la col·lecció del diari Ara per fer un tastet de la Bernat Metge i els autors clàssics. En aquest cas llegeixo per primer cop Tucídides, el primer historiador metòdic, podríem dir. I com sempre tinc ganes d'anar a la biblioteca a buscar la resta de llibres. Molt interessant com a lectura i com a descobriment de com sorgeix la història. I sobretot el naixement de la idea d'explicar fet històric de forma totalment ajustada a la realitat.

Sinopsis: els preàmbuls, les causes i la situació de Grècia que conduiran a la Guerra del Peloponès. 

Caga Sant Jordi

Ahir la rosa va ser rebuda amb immensa alegria per part de Mar, al so de la cançó que els últims mesos no parem d'escoltar a casa: caga tió...Així que us podeu imaginar com va quedar la rosa al cap d'uns segons. Però no patiu, a casa quan ens descuidem la gata aprofita per menjar-se les roses. Així que aviat va quedar el menjador net i polit.

I és que qualsevol pal, paraigües, rotllo de paper acabS convertint-se en un bastó per jugar al caga-tió acompanyat de crits i rialles. 

La Rosa pocs segons abans de ser destrosada.

14 D'ABRIL

Salut a tots els amics i parents i a tota la gent que estimo.

La història jutjarà els assesins dels meus companys,
que han mort per defensar obertament uns ideals.
Com podríem retre'ls homenatge a cadascun dels lluitadors
que van perdre la vida construint un món millor,
un món millor?

És inútil preguntar-nos si les seus morts van ser en va,
perquè no n'hi ha marxa enrera, no és possible rescriure el passat.

Com podríem mantenir viu el record de tots aquells herois
que van posar-se mans a l'obra
que van posar-se mans a l'obra, perseguint nous horitzons,
nous horitzons?

Em ve al cap només una manera i és fer nostre el seu combat,
apropiar-nos de la lluita, reivindicar el seu llegat:
esborrem l'emprenta del feixisme,
plantem cara als opressors,
arrenquem d'arrel les injustícies, brindem pel seu honor.

Nit i boira, Pau Alabajos

Primera Oreneta i primer ballester.

Anar en bicicleta té les seves aventatges. Primera oreneta comuna observada anant a l'institut i primer ballester per cel·lebrar les vacances. Esperant igualment els falciots.

Coriolà. William Sheaspeare.

En diré relectura, però amb la meva memòria de peix, en podria dir perfectament lectura. No és una de les obres que més m'ha agradat de Shaespeare.

Sinopsis: Coriolà es proposat consol després d'una victòria que salva Roma. Però el seu orgull i l'odi de les masses el conduiran a l'exili.

Un descobriment: Pau Albajos

Ara mateix que no tinc gaire temps per llegir, almenys encara puc tenir molt agradables sorpreses i descobriments. Molt recomanable.

Esperant els falciots

Acabant l'avaluació: posant notes finals, fent sessions d'avaluació interminables. Fent feina per a la UNED: acabant les dues PEC i llegint la lectura obligatòria per poder començar a estudiar. Fent sopars,rentant plats, jugar amb la Mar.Poc temps queda per escriure als blocs,llegir, fer fotografies o escapar-se a veure ocells.

Però he decidit una cosa: estar pendent de quan puc tornar veure els falciots. Així almenys m'obligaré a mirar el cel. Que al final m'oblidaré!

5è Aniversari del bloc

Gairebé m'ho passo, avui el bloc fa cinc anys. Encara que últimament està més mort que mai i del seu fill millor no parlar-ne, estic content. El bloc va néixer de les ganes d'activar-me una mica i crec que ha donat fruits. Ara per ara el bloc està moribund perquè tinc tot el temps lliure ocupat en el meu últim projecte. La llàstima és que moltes coses que vull fer no les acabo d'aprofundir en elles. No són pas modes passatgeres però no dono l'abast. Massa temps sense anar a veure ocells o a la muntanya. Dos anys sense fer cap immersió i després del curs de fotografia encara no he fet ni una foto. I buscar temps per aprendre a escriure amb una mica de criteri i sense faltes clamants d'ortografia també queda al calaix.

Per cert, ja fa cinc anys fa ja de l'intent de baixada per l'Ebre en canoa? Una altra cosa pendent.

Aprenentatge significatiu

Hi ha una pregunta que no suportem els professors: I això de què serveix? N'hi ha una altra que ens fem força sovint: I de tot això que ara saben, de què se'n recordaran d'aquí a un mes? O un any? Què han après per sempre?

Diumenge passat, després de un matí plujós, la Mar i jo van sortir a fer un vol. Aprofitant que el carrer era ple de tolls, vam saltar a dintre de tots, vam xapullejar i fer força el burro. De què va servir tot això? No ho sé, segurament de res. El mateix els hi dic als alumnes: que la vida està plena de coses que no serveixen per res, però què són molt útils. El què tinc clar és que l'aprenentatge significatiu el vaig fer a l'arribar a casa. Per què no li has posat les botes d'aigua? No veus que va tota molla? I mira anava tota canviada! Mira els pantalons que porta! En fi, hi ha lliçons per sempre.

Truita de fesols

Em vaig passar una bona pila d'anys anant cada cap de setmana a Vimbodí. I quan hi arribàvem, el divendres al vespre, la meva àvia sempre ens tenia preparat el mateix sopar: arròs bullit i tres truites diferents. Sempre les mateixes: patates, espinacs i fesols. D'aquestes la darrera era sempre la més sorprenent. Crec que era impossible que hi cabés un sol fesol més, a voltes em preguntava si la meva àvia havia utilitzat algun ou per fer-la. Crec que és la cosa més contundent que he menjat mai.

Ho explico perquè avui és un dels contats dies que n'he fet una. I sempre que en faig una, sóc incapaç de cuinar-la sense pensar en aquells sopars de divendres o quan el dissabte al matí ens menjàvem els trossos que havien sobrat per esmorzar. Fredes encara eren millors. I malgrat m'esforci i ho provi; sempre acabo fent alguna desgràcia amb la truita quan intento encabir un fesol cap endins amb la forquilla. És sorprenent quan en un instant pots viatjat vint anys enrere.

La guerra de Jugurta. Sal·lusti

Ideal per conèixer com funcionava la política romana i les crítiques del seu autor a la corrupció dels membres del Senat Romà poc abans del final de la República i el pas a l'Imperi.

Sinopsis: La guerra dels romans contra el rei Jugurta (115-109 aC) per apoderar-se del seu regne de Numídia.

Guerra de les Gàl·lies (LLibres I-III). Cèsar

Just quan volia llegir algun llibre de la Bernat Metge, el diari Ara en comença a fer-ne una col·lecció, així que ni pintat. Sembla mentida que un text de fa 2000 anys es pugui llegir de forma tant amena i tant moderna. Espanta i tot. Un bon text i un bon document històric.

Sinopsis: les primeres campanyes de Juli Cèsar a la Gàl·lia.

Conclusions preliminars.Donna Leon.

Feia temps que tenia ganes de llegir un llibre pel simple plaer de llegir-lo i feia encara molt més temps que no llegia cap novel·la de la Donna Leon. Així que he considerat que era un bona elecció, ara que em podia distreure en una lectura.

He criticat bastant les novel·les del comissari Brunetti, no les considero gran obres i també trobo que l'aspecte “negre” de la novel·la no acostuma a ser brillant. Però no sé el què tenen que m'atrapen des de la primera plana. Aquesta no és de les pitjors, però les descripcions de Venècia les he trobat un xic forçades, no com altres vegades. Ha estat un bona distracció, com sempre.

Sinopsis: Una dona apareix morta al seu apartament. Encara que l'autopsia marqui causes naturals a la mort alguna cosa no agrada al comissari Brunetti.

Història medieval I. sV-sXII

Contingut: Història medieval des de el segle V fins al segle XII en quatre àmbits principals: Europa, Bizanci, Islam i el Papat i l'Església.

En aquesta assignatura si que m'he comprat el manual del curs, no n'estic d'acord però uns 20 euros considero que es un preu just per un llibre. Ha estat l'assignatura en que m'he llevat cada dia a les 7 durant les vacances de Nadal per poder fer la pràctica ( reconec que vaig començar una mica tard). També haig de millorar a l'hora de fer els exàmens, no acabo de plasmar en el full tot el que sé.

He escollit com a lectura obligatoria Carlomagno y el Imperio Carolingio (Louis Halphen) una bona elecció.

5 Crèdits

Nota pràctica: 9

Nota examen: 9

Nota assignatura: Excel·lent (9)

Història Antiga I

Contingut: Història del Pròxim Orient i Egipte. Sumer, Akkad, Mitami, Hatti, Asiria, Babilònia,Israel, Egipte, la cultura minoica i micènica.

Assignatura marcada per la meva negativa a comprar-me un llibre que costava més de cent euros. Primera queixa de la UNED. Si em matriculo, considero que en el preu estan inclosos els apunts, com en una universitat presencial estan incloses les classes. A part el preu el trobo enormement desproporcionat i fora de mida. He aconseguit els llibres de la biblioteca de Mataró però no els he pogut tenir tot el temps que volia perquè estaven molt sol·licitats.

Al final el temps se m'ha llençat a sobre i vaig decidir deixar-me-la pel setembre. Començo bé!

5 Crèdits

Nota 1a pràctica: 9

Nota 2a pràctica: 9

Nota examen: 7

Nota assignatura: NOTABLE (7)

Grau en Geografia i Història.

Després de molts anys de pensar-m’ho al final m’he decidit. M’he matriculat a Història. Una vella obsessió meva. Quan va sortir la UOC anava mirant si entre les noves titulacions apareixia Història però no hi ha manera. Fins i tot, per un moment vaig pensar a matricular-me a Humanitats de la UOC però em vaig decidir per història a la UNED; bé Geografia i història, ja no es pot fer Història a soles.

Un cop fet algunes coses per la UNED i per la UOC aquesta darrera li porta mil voltes, però tinc clar que el que volia era fer Història. I a més els diners, per una cosa que és per plaer, al final també tenen un pes. La UOC pedagògicament i aplicant les TIC li porta mil voltes a la UNED. I també la visió hispanocentrista de la UNED em fa una mica de por i basarda.

Doncs per ara han estat un mesos bojos. Atrafegat , robant-li hores a dormir i llevant-me a les vacances abans de la Mar per avançar els treballs. Uns mesos en que tot el meu temps lliure ha estat dedicat a estudiar i entregar pràctiques. Sense lectures, ni gairebé escriure al bloc, ni sortides al camp. Ho he disfrutat però ara que ja sé que va la cosa; espero que en aquest segon trimestre em pugui organitzar més bé.

Crokinole

Buscant vídeos que expliquin el funcionament del Caroom per un taller de jocs de tauler. He descobert un nou joc: el Crokinole.

El Cronikole és un joc tradicional del Canadà, sembla que prové de la cultura Amish. Si el Caroom recorda clarament al billar; el Cronikole em recorda una mica a la petanca, en quan a l'objectiu del joc, però reconec que una mica agafat en pinces. L'objectiu del Crokinole és obtenir el màxim de puntuació deixant les teves fitxes en les zones de màxima puntuació (les zones més cèntriques) i treure cap enfora les peces de l'adversari.

Ara per ara tinc unes ganes boges d'aconseguir un tauler i provar-lo. Però el que he decidit és treure la pols al Caroom. Bé he decidit totalment el contrari. Ho explico, perquè les peces llisquin bé s'ha de llençar pols o farina al tauler del Caroom.

Altra volta els clotets.

Avui m'he fixat; he tornat a veure els clotets a les galtes de la Mar. Quan va néixer vaig pensar que ràpidament els hi deixaria de veure, que és cosa de nadons o d'infants molt petits, però anava errat, encara els hi té. I m'he adonat que feia una setmana que no els hi veia, perquè feia una setmana que no reia. La pobra ha estat malalta i totalment KO el que portem de setmana i aquest era el seu primer riure forçat de la mateixa.

La cosa hauria estat així de maca i bonica si deu minuts més tard no l'estava renyant perquè llançava les peces del tren contra la porta. O una mica més tard, estava asseguda a l'escala, castigada. Que hi farem! La normalitat. He estat apunt d'enyorar la setmana que s'ha passat adormida als meus braços al sofà, normalment no està quieta ni deu segons.

Vimbodí vs. Praga

No estic acostumat a llegir teatre. Així que fora d'un espectacle em costa saber si les tramés s'entenen bé, si els personatges estan ben definits o si se saben distingir fàcilment qui és cadascú. Em falten criteris per valorar una obra. Així que no ho faré.

Sinopsis: dos grups de veïns molt diferents es troben per decorar un carrer i un passatge de la vila de Gràcia per a les festes.

Tres tombs Mataró

Avui ens hem acostat als tres tombs de Mataró. Ha estat divertit buscar tots els cavalls i carros que ja haviem vist a Argentona, molt més pobres que aquest.

Una pregunta perquè tothom se'n recorda dels conills disfrasats quan comenta els tres tombs d'abans?

Canvi de canal

Si a mi no m'agrada el que fan a la tele tinc alternatives. Canviar de canal, que normalment no serveix. Llegir un llibre o buscar qualsevol altra activitat. Encara que ara no tinc massa temps lliure, ja ho explicaré un dia. La Mar en canvi s'ha inventat una nova variant. Si vull que surti en Mic i no surt per la tele, cap problema. Agafo els retoladors i el pinto a la pantalla, així de senzill. Així que ara tinc uns dies la pantalla pintada de vermell, uns altres de blau...

Tres tombs Argentona

Cap de setmana a Mataró.

Dissabte al matí a Ikea. Confirmat, no hi tornaré mai més. Jo que odio les multitutuds de tres persones o més, imagineu-vos allà! Carregats de coses que no eren per nosaltres: Ja que hi vas..., podries mirar si trobes... A la tarda a muntar llums.

Diumenge a Argentona a veure els Tres tombs. La Mar porta tota la tarda dient cavalls, cavalls, cavalls. Una escapada per trencar un mica la rutina d'un cap de setmana a Mataró.

Canet-Creu de Canet

2h?

Tornem a fer una caminada capgrosa. Per ara només podem anar a les indicades com a familiars i d'aquí poc ni això. Com comença a pesar la Mar! Una bonica passejada abans de mentalitzar-se que s'han acabat les vacances de Nadal.

Museu Arqueologia de Barcelona

Anem al museu a veure les recreacions històriques que han fet amb clics. No paro de pensar que contents que deu estar el personal amb la munió de nens que s'apleguen cada dia, tots corrent amunt i avall . De pas aprofitem per fer una visita ràpida al museu.

I com sempre ens hem deixat la màquina, però no passa res, la Mar ens fa un dibuix. Podeu veure com ha captat perfectament el moment de la cacera, és una geni.

Una mica gore, no?

Els Miserables

Comencem l'any anant a veure un musical, Els Miserables perdó Los Miserables. Bé, sense exagerar. Només una cosa. Per què sempre que vaig al teatre m'assec al costat de dues velles que es passen tota l'estona comentant la jugada? És mala sort, m'estic tornant paranoic o és que cada cop tinc menys paciència.