Avui la Roser necessitava el cotxe. Així que aprofitant que no tenia tarda hem quedat per dinar i he canviat cotxe per bicicleta. La Roser pot anar a treballar en bicicleta fent el passeig marítim de punta a punta. Avui ho he fet jo, quina enveja! Ni el fet de deixar-me la clau alen i anar amb el cul a terra; ni el 700 gr que m'he engreixat la última setmana ( Ai! La calçotada de dissabte!) No m'ha privat de pensar: quina enveja! Just el dia que m'han dit que els meus 7,5426 punts no són suficients per donar-me una plaça definitiva. Avui que he fet els habituals vint quilòmetres d'anada i els altres vint quilòmetres de tornada. Avui havia de fer aquesta passejada. En fi, quina enveja. No podrien donar-me un centre on pogués anar en bicicleta? O més proper?
( Vaig prometre que per escarni si m'engreixo ho hauria de publicar i dir la quantitat. Ha quedat prou amagat? Ara l'amagaré sota un post ja fet).
Últim comentari: sense voler ( només faltaria) he configurat el corrector lingüístic en bosnià. I el títol del post és correcte. Què deu voler dir Enveja sana, o no en bosnià?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada