divendres, 21 de gener de 2011

No era lluny ni difícil. Joan Margarit



Fa temps que penso; per què escric tant malament ? I cada cop ho tinc més clar, no sé llegir. Llegeixo massa ràpid, en diagonal i devorant els llibres. Potser massa acostumat a la carrera, on havies de llegir un munt d'articles i el que t'interessava era tenir una visió ràpida de conjunt. Potser i més realista, perquè ho faig tot sempre ni bé, ni malament. Si això ja em passa quan llegeixo prosa, imagineu-vos quan llegeixo poesia, que és gairebé mai. Per cert, quan s'acaba de llegir un poema? A la primera, a la segona o a la...

Atret per quatre poemes que em van regalar de Joan Margarit que acompanyaven un llibre de fotografies he decidit llençar-me a un llibre complert. I malgrat no sé si he acabat de copsar-lo del tot, el que tinc clar és que m'ha agradat.

Sinopsis: poemes de l'autor que com diu: No sé si serà una etapa llarga o curta però tinc clar que he arribat a la última etapa de la meva vida.

Cap comentari: