T'explicaré una petita història a veure si t'agrada.
El Sol i la Lluna són dos germans bessons, un noi i una noia. Quan eren infants, corrien, jugaven i s'empaitaven com fan tots els germans. Però ja saps en els contes sempre passa una desgràcia. Un dia la Lluna, que li agradava escapar-se de nit, va caure a l'aigua, i malgrat estar tota xopa va continuar jugant. Corrent i corrent, tota xopa pel cel així que la pobra es posà malalta.
Així ara el Sol el veus jugar tot cridaner pel cel de dia i a la pobra Lluna la veus pàl·lida, plena de blaus i crostes i de tant en tant té tant fred i que es tapa amb una manta. Per això a vegades només en veiem un tros petit, petit.
T'ho explico tot això perquè quan vegis a la Lluna la pobreta està malalta i no podem fer ni soroll, ni plorar, ni cridar ni fer gaire remor perquè està malaltona i la podries despertar. També de pas deixaries dormir als teus pares que van cansats.
De com l'Arnau s'enfilà a la Lluna
ja ho explicarem en un altre conte.
ja ho explicarem en un altre conte.
3 comentaris:
El conte és preciós, amb un toc molt clar per un interés...
Però si li segueixes explicant, ja et pots preparar algunes respostes a preguntes tipus:
" -I perquè no va al metge la lluna?
I que no es posarà bona?
Papa, que li podem donar xaropet?
I perquè que ja no pot jugar amb el seu germà sol?
I el sol, perquè mai es posa malalt?"
No es que et vulgui espatllar el conte, que és molt original! Hehe.
Caram Agnès si que ets exigent!
Hi pensaré aquesta nit, aproximadament a les quatre de la matinada.
No! jo no ho sóc, però ja te'n adonaràs que quan la Mar tingui vora els 4 anys, ho preguntarà tot de tot! Hehe!
Publica un comentari a l'entrada