13/02/2008
Mai he trobat un pròleg que defineixi tant bé que representa la saga de “Cançó de gel i foc” com el de Álex de la Iglesia comparant-lo amb una temporada de les noves sèries de televisió (Perdidos,Herois...). Ara ja no m'enfado i tinc assumit que l’autor no tancarà cap tema i que per altra banda n'obrirà molts de nous. Així és com aquelles sèries que mai s’acaba de resoldre l'enigma central.
Així que obro el llibre, assaboreixo els capítols i intento imaginar cap allà on aniran les històries. Aquest cop s'ocupa dels territoris que no havien aparegut a la saga i tenia una mica abandonats Dorne, Illes de Ferro , Altjardí i deixa pel futur del llibre el que passarà a altres personatges ( Tyron, John...) Crec sincerament que com diu l'autor aquest llibre i el proper constitueixen un però que era massa estens i l'ha hagut de partir. Així crec que és el que menys sorpreses finals dona, ja que crec que serà en el proper on ens deixarà una altra vegada sorpresos.
Sant Jordi 2024.
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada