A vegades et venen imatges amagades en la memòria, fa uns dies em va despertar aquesta imatge de la nostàlgia i que creia esborrada.
El meu avi estenent les cigroneres a sobre de la bassa i de sobte lligar-se el mocador a quadres a blancs i blaus al cap i començar a esclofollar-los tot ballant una jota i anar saltant i veure els cigrons com començaven a saltar.
Quantes generacions fa que la meva família ho feia així? No ho sé, però jo no sé ni ballar jotes, ni tinc un hort ni tinc cap mocador manyo. Coses que es perden, records que perduren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada