dilluns, 29 d’agost del 2011

Arrancant

Ja m'he comprat l'agenda pel nou curs, jo funciono amb cursos i no per anys. Mal senyal, quan compro l'agenda vol dir que ja m'estic preparant pel nou curs; buidant carpetes, organitzant espais... i que la rentree s'acosta. Nou curs, vida nova i aquest any encara més, nou institut. A veure que m'espera. El dia 1 sabré bastants coses: horari, càrrecs,companys... El dia 12 en sabré més, com són els alumnes. Content de la decisió per això. Aquest dies només em venen present les coses bones de l'anterior Ies, però sóc conscient que si continués al mateix lloc començaria amb un memorial de greuges. Crec que em convenia el canvi.


I amb ganes de canviar altres coses, de fer retocs perquè tot vagi una mica més bé. A veure si aquest any els bons propòsits almenys arriben a Nadal i més enllà.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Noruega

Ja hem tornat de Noruega amb la sensació que sols hem fet un tast al país, ara ens tocaria tornar per fer-li una bona queixalada, però ja s'han acabat els dies. Sorprès de la varietat de paisatges que hi hem trobat i especialment de la infinitat de blaus del color del mar que hem pogut observar; des de el blau més intens fins al gairebé turquesa. Un país on sembla que la gent s'aferra a viure en els pocs espais que deixa el gel, la muntanya i especialment la mar i on l'aigua s'escola per tot arreu.

Ara encarant la part final de les vacances i a l'expectativa del nou institut toca fer els repàs del viatge, del dia a dia abans que es comencin a perdre els records.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Ullastret



Aprofitem que estem a l´Empordà per acostar-nos al poblat d'Ullastret i fer-hi una visita. Sempre havia pensat que veuria un petit poblat emmurallat força deteriorat i descobreixo una ciutat que conserva forces restes: estructura de les cases, sitges, pous i per descomptat les muralles. Una agradable sorpresa especialment per l'extensió del jaciment i complementada per la visita a la vila emmurallada i com no podria ser d'altra forma pel recuit.


Canapost-Peratallada

2 h

Ens plantegem una petita caminada per l'Empordà seguint els llibrets de la col·lecció Els camins de l'Alba., ja és un clàssic per nosaltres. Fem una ruta circular per Peratallada, Canapost i els Clots de Sant Julià. Comencem per Canapost per no pagar el pàrquing de Peratallada, som catalans que vols fer-hi!

Després d'unes quantes voltes pel poble encertem la direcció del Gr i ens plantem als Clots de Sant Julià, les pedreres que van servit per fer el poblat d'Ullastret. I després enfilem cap a Peratallada. Ens despistem una mica i acabem fent una mica de camp a través, però encara que no les tenim totes ens surt bé. A Peratallada la gelatera ens fa provar tots els gelats artesans que té, no haguéssim marxat d'allà, però hem d'enfilar cap a Canapost per tancar el cercle.

Ens perdem perquè la Mar no ens deixa consultar la guia en tota l'excursió.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Qui perd els "Orígens".

Hi ha una petita cadena de cuina catalana a Santa Maria del Mar que ens agrada. És bo, senzill i relativament bé de preu. I et presenten els plats amb un mica de gràcia. A tots ens agrada aquestes xorrades, per exemple la carta és una revista que canvia a cada estació i t'explica els plats (orígens, recepta, temporada...) I una altra cosa que ens agrada: té la carta en diversos idiomes. Així que ens resulta molt pràctic quan venen convidats de fora. Com expliques que és una esqueixada? O que és la sobrassada a algú de fora?

L'altre dia vaig anar-hi amb un amic i naturalment el van atendre en anglès sense cap problema i als francesos de la taula del costat el mateix i fins em sembla que hi havia alemanys al fons. Però a mi no em van poder atendre en català. Bé, no és que no em van atendre és que no m'entenien i no tenien ni el menú del dia en català. La carta sí, els hi deu venir de la central suposo. El menjar continuava sent molt bo, els cambrers molt correctes però ja no va ser el mateix. Em vaig sentir el més estranger de tots el del local, a la meva pròpia ciutat.

Los desnudos y los muertos.Norman Mailer

Espai Macià

M’apropo a les Borgues Blanques després de negociar amb la Mar. Una estona a la bassa per seguir les oques i els ànecs i després a l’Espai Macià. La veritat una exposició petita però ben construida. Potser un xic reduïda però ideal per veure en un escapada. Ha estat un bona elecció.

Castelfollit- La Mola d'Estat

45'

Aquesta és la intenció de bon principi però avui la Mar no vol anar d’excursió. Així que mitja volta i cap a casa, la Mar mana. Ja hi hauran altres dies.

Colònies-Titllar

2H

A Vimbodí amb la Mar, així que més que caminades surto a fer algunes passejades pel Bosc de Poblet. La Mar s’ho passa bé primer dormint i després cantant a la baixada. Jo saprofito per jugar amb un juguet que feina temps que pensava si me'l comprava o no. Un GPS. Crec que guanyaré en seguretat i en pèrdues pel bosc, però he descobert llocs tant increïbles en aquestes despistades! No ho sé, la muntanya perd encant anar amb ell.

Buscant nous aires

Un dia un amic em va dir que tenia un problema: que no es pot caure bé a tothom per molt que t’esforcis. Crec que aquest any he solucionat el meu problema. M’anirà bé un canvis d’aires i marxo pensant que he encertat amb la decisió, encara que això ho dirà el temps.

Marxo content, penso que he après molt de didàctica de les Matemàtiques gràcies als meus companys de departament i també crec que he après molt del tractament a la diversitat als alumnes ,ara haig de començar a mullar-me i implicar-me més.Quan es pot aprendre dels bons professors!

També he après molt del tracte que ha de tenir un professor amb les directives del seu centre. Quan una directiva diu que vol sentir les teves opinions i que critiquis tot el que no et sembla bé. No serè tant incaut i babau de fer-ho. No tinc cap ganes de tornar a rebre cap més mail l’endemà de l’últim dia de feina deixan-te entre línees quatre coses clarees. Cap ni una.