Slava's snow show.

Anem a veure l'espectacle d'aquest clown, la veritat m'agrada força. Els colors, la màgia i la tendresa de l'espectacle es contagia. El fet que anem a la sessió de la tarda fa que estiguem envoltats de nens i pares.

Un bon espectacle per desconectar del món.

3r Aniversari del bloc

Se m'havia passat per alt, tercer aniversari del bloc. Això em fa pensar que últimament no el tinc massa present o que últimament no m'he mogut massa. Cap problema ja vindran temps millors. El que han d'espavilar són els seus fills, aquest si que els tinc moribunds, pobres!

Vida quotidiana.

Per fi fa un bon dia, tinc la porta del pati obert i estic prenent el cafetó de quarts de dotze, el segon esmorzar dels professors. La Mar està jugant a terra amb un ninot, el Verd. Bé, no sé si hi juga o l'apallissa: esquerra dreta, dreta esquerra, amunt i avall, avall i amunt. Pobre quina cara que fa! El gat es passeja pel pati intentant sortejar els obstacles que li hem col·locat perquè no s'escapi. Jo disfrutant de l'aire de primavera i llegint el diari a la taula amb el cafè.

Uf, les notícies de la vaga! Quina mandra el conseller i quina mandra els sindicats! Merda el gat comença a escarvar! Fora ! Aquí no! I la Mar, per què plora ara? I veig la cuina bruta i la roba per plegar. Era massa bonic, tornem a la vida quotidiana.

Monestir de Pedralbes

Volíem anar a passar el matí al Parc el Laberint d'Horta, però les destrosses de les nevades fa que estigui tancat. Així que hem d'improvisar un pla d'última hora. El monestir de Pedralbes.

Visita interessant però una mica a corre-cuita (tancaven), m'hagués quedat una estona al claustre.I després naturalment la Mar va provar les seves primeres braves del Tomàs, no podria ser d'altra forma.

La clau de volta de la Sala capitular.

Diari d'un forense. Clàudia Pujol

No és el llibre més alegre del món, això d'anar descobrint assassins que alguns cops queden sense cap mena de càstig no alegra molt el dia .

Sinopsis: la anàlisis de deu crims de les comarques gironines i la investigació posterior.

Al·lèrgia a Vimbodí

Ja no ho puc negar la meva filla té al·lèrgia a Vimbodí, només he anat tres vegades a Vimbodí i sempre ha mostrat símptomes de la malaltia.

El primer cop tenia unes setmanes i era la Festa dels Torrents; entre els llums, la gent i el xivarri estava esfaraïda. Mai l'he vista amb els ulls tants oberts. El segon cop es va constipar i aquest cap de setmana que ens hem escapat ha tornat amb una gastroenteritis vírica. Per cert a part del constipat i lo d'ara no li recordo cap altra malaltia. Ja no ho puc negar la meva filla té al·lèrgia al poble. El que no sé ÉS que faré per curar-la.

El candelabro enterrado. Stefan Zweig

Zweig aprofita la història de la Menorà (el canalobre sagrat dels jueus) per donar esperança al seu poble (està escrit abans de la fundació d'Israel). O almenys és el que m'ha semblat a mi.

Sinopsis: La reconstrucció del que podria haver passat amb la Menorà a partir del saqueig de Roma pels vàndals.

Benvinguda al món! Torrents.

Fins ara tenia un nebot; ara ja tinc un nebot i una neboda. La Torrents ha vingut al món aquest matí. Em diuen que es belluga i que es queixa, ben fet. En aquest món un s'ha de moure's i fer sentir.

Em sembla que a Vimbodí sols hi ha unes tres o quatre Maries dels Torrents, però cap Torrents; ara ja n'hi ha una.

Ja pateixo quan d'aquí a uns anys s'ajuntin les dues cosines pel poble.

El cel és blau,la terra blanca.Hiromi Kawakami

Un llibre delicat i sensible.

Sinopsis: Una dona de es troba per casualitat el seu antic mestre de japonès de l'escola. Poc a poc descobriran que tenen els mateixos gustos i en naixerà una història d'amor.

L'home que plantava arbres.Jean Giono

Un petit, preciós conte.
Sinopsis: un pastor planta arbres i ...