Vida quotidiana.

Per fi fa un bon dia, tinc la porta del pati obert i estic prenent el cafetó de quarts de dotze, el segon esmorzar dels professors. La Mar està jugant a terra amb un ninot, el Verd. Bé, no sé si hi juga o l'apallissa: esquerra dreta, dreta esquerra, amunt i avall, avall i amunt. Pobre quina cara que fa! El gat es passeja pel pati intentant sortejar els obstacles que li hem col·locat perquè no s'escapi. Jo disfrutant de l'aire de primavera i llegint el diari a la taula amb el cafè.

Uf, les notícies de la vaga! Quina mandra el conseller i quina mandra els sindicats! Merda el gat comença a escarvar! Fora ! Aquí no! I la Mar, per què plora ara? I veig la cuina bruta i la roba per plegar. Era massa bonic, tornem a la vida quotidiana.