Fa uns mesos vam pensar que eren unes bones dates per aprofitar els quinze dies de permís que tenim pendents del casament i escapar-nos uns quants dies a Florència, ja que els sogres s'oferien a cuidar-nos els nens per poder fer l'escapada. Ja suposeu com ha acabat tot: a casa amb els nens.
Poc a poc n'anem aprenent, no ens queixem pas. És el que hi ha i d'altra banda som uns afortunats; sent una parella formada per una autònoma i un professor. Ella treballa des de casa i jo estic alliberat (encara que oficialment de permís de casament). Hi ha molta gent que ho té molt i molt més complicat i d'altra banda Itàlia no es mourà i estem tots bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada