dilluns, 5 de setembre del 2011

Noruega: Oslo-Eidfjord


Gairebé acabats d'arribar a Noruega ens toca travessar el país per començar la nostra ruta, uns 350 quilòmetres de carreteres. Aviat descobrim que circulant a 80 km/h i reduint als revolts o al passar pels pobles a 60 o 50, els quilòmetres es fan molt llargs. Clar que el paisatge fa que no ens faci recança. L'únic que ens fa por és que porta des de ahir al vespre plovent i no sembla que vulgui parar. Només començar el viatge passem pel costat d'una petita illa que s'ha fet tristament famosa aquest estiu, sembla mentida que en un lloc tant bonic pugui ser l'escenari d'una matança tant animal.

Enfilem cap el nord per la famosa E-7 que uneix Oslo amb Bergen amb presa perquè anem molt endarrerits segons els nostre càlculs i encara ens queda molt de camí. Ens aturem a fer un descans després de dinar al Salt d'aigua d 'Steinsdalsfossen famós perquè es pot passar pel darrera. Com que al final anem força bé de temps i ja estem arribant a Geilo, final de l'etapa, ens decidim a fer una parada a l'església de Torpo. La primera església de fusta que podem contemplar. Truquem al càmping per saber la seva localització exacta i ens diuen que ens hem equivocat que no estan a Geilo sinó a Eidfjord més de cent quilòmetres més. Així que ens tornem al cotxe i a fer carretera.

Església de Torpo.

Passem pel costat del parc nacional de Hardangervidda., una planícia pedregosa plena de llacs i rius. Un dels paisatges més bonics que he vist mai i no ens podem aturar! Passem pel costat del famós salt d'aigua de Voringsfossen. I no ens podem aturar! Teníem previst dedicar-hi tot el matí. Llàstima. Miro amb odi les autocaravanes que s'han instal·lat per passar-hi la nit. Nosaltres poguéssim.

Dues imatges del Salt d'aigua de Steinsdalsfossen

Comencem a perdre en dos quarts d'hora tota l'alçada que portem guanyant tot el dia. Ens endinsem en un túnel que sembla que porti a l'infern; fa molta baixada, és estret i a sobre fa volta. Mai havia fet una volta sencera dintre d'un túnel i la nostra impressió és que en fa un parell. Al final ens arribem al càmping. Ens guanyem un merescut descans i a sobre para de ploure!


1 comentari:

Anònim ha dit...

OSLO: KA BUNIIIIC!!! *-*