Urús-Font de Llebrera.

1h 30´ segons la guia.

A vegades tinc en ment que anar d'excursió amb la Mar és que enlloc d'anar amb una motxilla amb l'esmorzar i una ampolla d'aigua vas amb 12 quilos a l'esquena. Mentida tot és un xic més complicat, has d'estar decidit a canviar el xip o renunciar a l'excursió i reconec que a mi em costa. No ho dic per avui, però avui m'he adonat que has d'estar disposat a quedar-te en una clariana i jugar amb pedres i fulles i mirar el paisatge. I la passejada per un altre dia.

Hem sortit d' Úrus per fer un tros del camí que va fins a Coll de Jou. Anar fins a la Roca d'Urús o la font de la Llebrera, segons les ganes. Camí marcat, ja que segueix el PR-C-126. Sortim del poble i comença una d'aquelles pujades que t'agafen mig adormit i t'aplanen. S'ha fet feixuga esperant el tros de camí pla a l'arribar al collet de Jovell . A mitja pujada la Mar s'ha començat a queixar i hem fet una parada tot mirant el paisatge. S'acaba l'excursió? No, només una parada per menjar una galeta i continuar grimpant. El tros pla s'ha fet agradable, tot i les plaques de gel que s'havien de passar amb cura. El camí per mig d'una pineda de pi roig és molt agradable. Al final certs passos m'han portat de forma instantània als Ports a les Gúbies del Parrisal, una de les excursions més boniques que he fet i que potser avui estaria repetint ( La veritat ho havia pensat però el proper cop que hi torni m'agradaria anar per entremig de les Gúbies i potser ara fa un xic de fred per mullar-se, així que tenia altres opcions). També he recordat aquell parell d'alzines davant d'un mas abandonat al barranc de l'Espasa.

A la tornada han començat els problemes. La Mar s'ha començat a queixar. Sort que només han estat cinc minuts i s'ha adormit ( A vegades li costa reconèixer que té son i s'hi resisteix) però en algun moment m'ha donat la impressió que seria tota la tornada. Ha estat poca estona però he pres una determinació: No tornaré a sortir d'excursió sol amb ella. Primera perquè si vas dos i li passa alguna cosa és molt fàcil donar-li el xumet o un tros de pa o dir-li alguna cosa i si vas sol l'has de baixar-la amb tot l'enrenou que suposa. Segona ja sé que a la muntanya no s'ha d'anar sol. Jo hi vaig, sóc gran i assumeixo els meus riscos i les seves conseqüències. Però la Mar no pot decidir per ella i no em sembla ètic que jo decideixi pels dos.