Aquesta novel·la del segle XVIII m'ha sorprès perquè al principi semblava molt moderna, i potser fins i tot una mica còmica per la beneiteria del vicari. Fins als últims capítols; on l'ensenyament i el final fàcil i previsible apareixen. És molt curiós llegir aquest tipus de novel·les de lo planeres, obvies que són. I amb un rerefons moral, que ells intenten amagar però tant evident, que et fa somriure. M'he divertit, sobretot quan malgrat els seus sermons sobre l'aparença i la humilitat la seva dona i les seves filles van a la seva.
Sinopsis: la vida d'un vicari es veu afectada per les desgràcies però ell intenta trobar felicitat en totes aquestes circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada