La Mar ja fa el pilar de cinc.

Després d'unes setmanes en què a la Mar només li interessava fer llenya dels pilars, aquests darrers dies ha tingut un canvi d'actitud notable. I la seva carrera ha estat fulminant. D'ahir començar a fer pilars de dos i de tres i anar perfeccionant la tècnica. Avui ja ha fet el pilar de cinc! I després d'un assaig llarg i esgotador, ha acabat fent el pilar de sis! La llàstima és que per falta d'efectius no hem pogut anar més enllà.

I els hipopòtams es van escaldar vius. William S. Burroughs. Jack Kerouac

No m'agraden els llibres escrits a quatre mans i en aquest llibre ho he tornat a constatar. I no em sento identificat amb la generació beat ( drogues,alcohol...) Tot i això no m'ha desagradat del tot, encara que no el recomanaria.

Sinopsis: els dos autors descriuen l´asesinat d'un amic seu des de el punt de vista de dos personatges diferents.

El vicari de Wakefield. Oliver Goldsmith

Aquesta novel·la del segle XVIII m'ha sorprès perquè al principi semblava molt moderna, i potser fins i tot una mica còmica per la beneiteria del vicari. Fins als últims capítols; on l'ensenyament i el final fàcil i previsible apareixen. És molt curiós llegir aquest tipus de novel·les de lo planeres, obvies que són. I amb un rerefons moral, que ells intenten amagar però tant evident, que et fa somriure. M'he divertit, sobretot quan malgrat els seus sermons sobre l'aparença i la humilitat la seva dona i les seves filles van a la seva.

Sinopsis: la vida d'un vicari es veu afectada per les desgràcies però ell intenta trobar felicitat en totes aquestes circumstàncies.

El Nadal d'un nen a Gal·les. Dylan Thomas

A vegades et ve de gust un llibre curt,previsible,però molt ben escrit.

Sinopsis: tres contes melangiosos sobre els nadals d'infantesa de l'autor en un petit poble de Gal·les.

En honor a Mandelbrot

Cada professor de matemàtiques té les seves manies. Des de que vaig assistir a una conferència fa una bona pila d'anys, la meva han estat el fractals. M'enamoren els fractals: dimensions fraccionàries...superfícies infinites dintre d'espais finits... Com uns elements tant senzills es poden complicar tant? Però per damunt de tot, l'estudi de les estructures de la natura. Com creixen els arbres i les plantes? Les matemàtiques no són pas una ciència abstracta, sinó la descripció de l'entorn.

Fa uns dies ha mort Benoit Mandelbrot autor de la formulació de la Matemàtica fractal i creador del terme fractal (trencat).

Gràcies per tanta bellesa.

Pineda de Mar-Sant Pere del Riu

1h 30''

Bonica passejada per l'Alt Maresme. Sortim del centre de Pineda de Mar i en cinc minuts ja estic envoltat de camps de conreus. Poc després ja entro al bosc. Llàstima de trobar-me uns caçadors al mig del camí. La veritat no em fa massa gràcia. Enfilo cap amunt i arribo a Sant Pere del Riu on ja havia estat fa anys, rodant una pel·lícula del dia de la colla amb els Castellers de Barcelona.

Sant Pere del Riu

A la tornada una mica avorrida per pista asfaltada però serveix per poder veure les restes de l'aqüeducte romà.

Restes de l'aqüeducte a la Font del Ferro

Les restes de l'aqüeducte de Can Cua

Un altre cop començaria l'excursió des de Sant Pere i aniria endinsant-me cap el bosc però ha estat molt curiosa a nivell de geografia humana. De la costa turística als camps i les fàbriques de la franja costanera per arribar al bosc.

És la ruta 18 del guia del Montnegre i Corredor de la col·lecció els camins de l'Alba,

Bicicletada a Casavells

Com m'agrada que parents i amics tinguin cases escampades per Catalunya, així fer sortides és més fàcil. Ara se'ns obre una nova possibilitat a l'Empordà. Aprofitem per conèixer la casa i fer una petita sortida en bicicleta. Només una presa de contacte. Ja sé sap, amb criatures arribes tard a tot arreu i els plans inicials es redueixen.

Una volta de menys d'una hora. Casavells-Matajudaica-Castell de l'Empordà-Corçà i tornada a Casavells. Durant molta estona anem seguint el riu Daró. Hi tornarem, i tant! Això sols ha esta una primera presa de contacte!

Com sempre la Mar aprofita les excursions per fer una dormida.

Els onze. Pierre Michon

M'he tornat boig buscant el quadre, emprenyat per la meva poca cultura, que me'l feia desconèixer del tot. Fins que he descobert que era un quadre inventat. Encara però no acabo d'entrendre el llibre. L'escriptor anomena a dos personatges com un de sol, totalment incongruent perquè és impossible que lliguin. Com si hagués unit dos llibres i no els hagués revisat per veure les incongruències. El que més m'ha agradat és com crea l'ambient del Terror de la França revolucionària.

Sinopsis: La síntesis de l'obra pictòrica més famosa del Lovre: els Onze.

Un record de la Bretanya

Ja pots viatjar lluny, molt lluny...

que les teves passions sempre t'acompanyen.

Bretanya: Chateaugiron i Rennes

Últim dia a la Bretanya. Al matí fem una escapada ràpida a Chateaugiron i aprofitem l'últim dia per passejar per Rennes i pel parc Talbot.


Últim dia a la Bretanya. Al matí fem una escapada ràpida a Chateaugiron i aprofitem l'últim dia per passejar per Rennes i pel parc Talbot.

A Chateaugiron el castell està en obres així que ens limitem a donar un passeig per la ciutat. Ens deixem perdre per Rennes i al vespre anem a estirar-nos a la gespa del Parc Talbot amb la promesa que a Mataró ens acostumarem a fer pícnics al Parc Central amb la Mar ( Com és que han passat dos mesos des de Bretanya i encara no ho hem fet?). La llàstima és que li volem fer una foto al nostre gaiter i no hi ha manera de trobar-lo!

Anna Édes. Dezsó Kosztolányi

Malgrat em va sorprendre el gir del llibre,no l'he trobat massa interessant.

Sinopsis: al final de molt de temps una família acomodada de Budapest troba la criada perfecte. Què faran per retenir-la? Segur que no tindrà res de dolent?

Gorgues del Segre.

1h 15'

Continuem fent les excursions de la guia els Camins de l'Alba de la Cerdanya. Aquest cop una de curta, no sigui que ens atrapi la pluja. Sortim del poble de Llo i donem una petita ruta circular que ens porta al castell de Llo i a les Gorgues del Segre.

Fem la ruta com marca la guia, sentit horari i no seguim les indicacions de l'itinerari francès que la marquen en l'altre sentit. Una bonica passejada. La guia marca només 200 metres de desnivell, el que no diu es fan tots de cop al principi! Un cop ben suats, la resta de la ruta és una bonica caminada que va perdent alçada a poc a poc. Una volta molt maca. El primer tros amb una bona vista de les gorgues i la tornada una agradable caminada al costat de la frescor del Segre.

La llàstima és que ens deixem la càmera a Mataró. Així que ens quedem sense: panoràmiques, fulles grogues i roges, sense fotos de la Mar, ni campanars, ni creus de terme... Haurem de tornar. Doncs perfecte!

Bretanya: Saint-Michel

Aprofitant la caravana per fer fotos.

No és la millor opció visitar Saint-Malo un matí d'agost. Després de de quinze quilòmetres de caravana i de desfilar en processó pels seus carrers podem pujar fins l'abadia. Per sort aquí no estem tant apretats , sols som una gentada . La veritat val la pena.

La visita a l'abadia compensa les cues. A part,accepten el carnet de docent!

A la tarda descobrim el parc Talbot a Rennes, una delícia i al vespre veiem el nostre gaiter sopant en una terrassa. Naturalment amb la samarreta i les bambes de sempre.

Les vacances també són descans!

Ai! Els pares i les mares

La part que porto pitjor d'una tutoria són les entrevistes amb els pares. Què els hi haig de dir jo que no sàpiguen del seu fill? Quina solució màgica els hi donaré? En porto tres i un desastre.

La primera va acabar quan li vaig dir que al cap d'un mes li tornaria a trucar i li vaig dir que sinó estigues atent ell de recordar-m'ho. Em va contestar: Uf! Truca'm tu que jo tinc molta feina i m'oblidaré. En conclusió, vaig descobrir que tot el que havia estat parlant durant mitja hora no serviria de res.

La segona, de la setmana passada, va començar amb tot els tòpics dels professors: poc pencaires, els primers de fer vaga, les vacances, les sortides...jo sí que treballo, em va dir. Em fa gràcia quan avui no puc escriuré ni un petit post fins a quarts de dotze del vespre. No, no tranquils, avui no faré de profe ploramiques, ja hi hauran altres ocasions. El que m'emprenya és que vaig aguantar un quart d'hora de retrets com si fos part la feina, fins que vaig poder parlar una mica de la seva filla. Com si em toques! Per què no em vaig plantar? Per què sóc tant carallot? Per què aguanto tant?

He esperat a la tercera per escriure. Ha estat una entrevista normal, com la majoria, per sort. Però de les altres cada cop n'hi ha més. I em preocupa.