Tardes de mitja taronja, mig plàtan, mitja poma i mitja pera.

Al final havia d'arribar, s'ha acabat la compactació del meu permís de reducció de jornada, demà torno a treballar. Aquest és el moment en que faria el ploramicó, em queixaria i diria: llàstima les vacances o... però he decidit canviar. He pogut disfrutar de quatre mesos de la meva filla i és clar que m'agradaria més, però la majoria dels pares sols tenen quinze dies i amb això s'han d'acontentar.

Volia fer moltes coses a nivell personal en aquest temps, projectes que fa molt de temps que tinc a l'armari però allà han continuat, quina feinada que es ocupar-se d'una criatura! Ara mateix la Mar està a la meva falda i pica a l'escriptori mentre escric, és la única forma que tinc de fer un post.

En aquest temps la Mar ha començat a menjar les verdures, el pollastre, la vedella i les farinetes, ha après a rodolar i ara gairebé ja s'aguanta asseguda tota sola i tot això ho he pogut seguir dia a dia. També s'ha posat malalta i he passat nits sense dormir (encara no entenc com alguna nit no m'he fotut de cap per les escales), no tot ha estat bonic, però ho he viscut en primera persona. Ara d'aquí molt poc començarà a gatejar (quina por!) i no sé s'hi passarà el mateix.

Les àvies prendran el relleu fins a finals de curs i s'estalviarà d'anar a la guarderia fins l'any que ve. Però no em puc queixar, gràcies al meu horari podré arribar a temps per tallar mitja taronja, mig plàtan, mitja pera i mitja poma i preparar les fruites del berenar.

No sé qui va decidir que podia fer aquest quatre mesos de permís, però gràcies.