Buscant centre, trobant perdius.

Aquest havia de ser un dels meus escrits queixant-me i fent una mica el ploraner. Basicament per explicar que el proper curs sobrarà un professor de Matemàtiques al centre. Ai les retallades! I que naturalment el darrer en arribar és el primer en marxar. I aquest sóc jo.

Però anant en bicicleta tot es veu de diferent color. He decidit que enlloc de fer el ploramiques pel que segurament perdré i la por del que em tocarà. Prefereixo estar content pel que he tingut. I esprémer fins al màxim aquesta mitja hora que tinc per mi. La mitja hora que representa anar en bicicleta de la feina a casa, entremig dels camps de conreu. I veure com les cabòries i complicacions de dia es queden pel camí. Estar a l'aguait de les petites coses i sorpreses, com les dues perdius que he vist avui.

Història de la Guerra del Peloponès. LLibre II. Tucídides.

Encara que sembli a vegades una fet anecdòtic la mort de Pericles per la pesta serà uns dels factors claus de la derrota d'Atenes segons molts historiadors. Encara que és arriscat fer història ficció. És curiós com un fet petit pot tenir tanta transcendència.

Sinopsis: la narració dels primers tres anys de la guerra del Peloponès, inclós la descipció de la pesta que afecta a Atenes.

Història. Llibre I. Heredot

Mai m'havia plantejat que tindria una conversa sobre l'interessant que era Heròdot o de lo actuals que són els textos clàssics. Doncs això és el que m'ha passat, avui, al portar aquest llibre sota el braç, amb una dependenta que m'ha comentat que devora els llibres setmanalment de la col·lecció del diari Ara. Cosa que demostra l'èxit de la iniciativa.

Menys evolucionat que Tucídides i molts més factors màgics o anècdotes.

Sinopsis: la història del pobles d'Àsia abans de les guerres mèdiques.

Història de la Guerra del Peloponès. LLibre I. Tucídides

Continuo aprofitant la col·lecció del diari Ara per fer un tastet de la Bernat Metge i els autors clàssics. En aquest cas llegeixo per primer cop Tucídides, el primer historiador metòdic, podríem dir. I com sempre tinc ganes d'anar a la biblioteca a buscar la resta de llibres. Molt interessant com a lectura i com a descobriment de com sorgeix la història. I sobretot el naixement de la idea d'explicar fet històric de forma totalment ajustada a la realitat.

Sinopsis: els preàmbuls, les causes i la situació de Grècia que conduiran a la Guerra del Peloponès. 

Caga Sant Jordi

Ahir la rosa va ser rebuda amb immensa alegria per part de Mar, al so de la cançó que els últims mesos no parem d'escoltar a casa: caga tió...Així que us podeu imaginar com va quedar la rosa al cap d'uns segons. Però no patiu, a casa quan ens descuidem la gata aprofita per menjar-se les roses. Així que aviat va quedar el menjador net i polit.

I és que qualsevol pal, paraigües, rotllo de paper acabS convertint-se en un bastó per jugar al caga-tió acompanyat de crits i rialles. 

La Rosa pocs segons abans de ser destrosada.

14 D'ABRIL

Salut a tots els amics i parents i a tota la gent que estimo.

La història jutjarà els assesins dels meus companys,
que han mort per defensar obertament uns ideals.
Com podríem retre'ls homenatge a cadascun dels lluitadors
que van perdre la vida construint un món millor,
un món millor?

És inútil preguntar-nos si les seus morts van ser en va,
perquè no n'hi ha marxa enrera, no és possible rescriure el passat.

Com podríem mantenir viu el record de tots aquells herois
que van posar-se mans a l'obra
que van posar-se mans a l'obra, perseguint nous horitzons,
nous horitzons?

Em ve al cap només una manera i és fer nostre el seu combat,
apropiar-nos de la lluita, reivindicar el seu llegat:
esborrem l'emprenta del feixisme,
plantem cara als opressors,
arrenquem d'arrel les injustícies, brindem pel seu honor.

Nit i boira, Pau Alabajos

Primera Oreneta i primer ballester.

Anar en bicicleta té les seves aventatges. Primera oreneta comuna observada anant a l'institut i primer ballester per cel·lebrar les vacances. Esperant igualment els falciots.

Coriolà. William Sheaspeare.

En diré relectura, però amb la meva memòria de peix, en podria dir perfectament lectura. No és una de les obres que més m'ha agradat de Shaespeare.

Sinopsis: Coriolà es proposat consol després d'una victòria que salva Roma. Però el seu orgull i l'odi de les masses el conduiran a l'exili.

Un descobriment: Pau Albajos

Ara mateix que no tinc gaire temps per llegir, almenys encara puc tenir molt agradables sorpreses i descobriments. Molt recomanable.

Esperant els falciots

Acabant l'avaluació: posant notes finals, fent sessions d'avaluació interminables. Fent feina per a la UNED: acabant les dues PEC i llegint la lectura obligatòria per poder començar a estudiar. Fent sopars,rentant plats, jugar amb la Mar.Poc temps queda per escriure als blocs,llegir, fer fotografies o escapar-se a veure ocells.

Però he decidit una cosa: estar pendent de quan puc tornar veure els falciots. Així almenys m'obligaré a mirar el cel. Que al final m'oblidaré!