Va de llops

Un dels meus últims passatemps es revisar partides d'òbits (defuncions) de les parròquies de la Conca de Barberà. Cadascú és diverteix com vol o pot..

Aquesta la vaig trobar ahir al vespre i reconec que em va costar una mica adormir-me.


Dia dinou de Juny de mil vuit cens quaranta entre nou y deu horas del mati dos llops prenguerent de davan la porta de la casa de la Armita de St Pere y a la presencia de la sua Mare á Anton Masó de edat de sinch anys y se li menjarent part del cap, cara, y ulls set ne portararen bastant lluny fins que son Pare los el feu deixá. y dits llops se resistiren contra son pare , com se vegé en grans apuros, y al dia 20 de dit mes y any despres de visonat per ordre de la Justicia se enterrá al cementiri de esta de Barberá la part del cadaver restant dit era fill de Anton Masó y Maria Masó y Roca armitants del expresant St Pere.

Vm Joan Gassol  Econom

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarrgona. (AHAT)
Barberà de la Conca. Parròquia de Santa Maria.
Llibre II d'òbits. 22.01.1802 - 20.03.1839
Unitat d´instal·lació: capsa 18 Unitat catalogació:111

40 a la Vall d'en Bas

Vam decidir celebrar els meus 40 anys a la Garrotxa. Una escapada familiar, tranquil·la per desconnectar. Perfecta. Sense fotos perquè ens vam deixar la bateria i la targeta de memòria a Mataró, som un desastre. Així que fent fotos amb el mòbil. Dissabte al matí al Mallol i Olot buscant botigues de fotos (sense sort) i a la tarda a Joanetes. Diumenge dropo i Fageda d'en Jordà plan turista: carro i ponys.

 Fotos de la Roser

Especulant amb divises.

Després d'omplir el cotxe amb formatges, xocolata i més formatges i més xocolata encara ens van quedar uns 35 Francs suïssos que no van gastar del viatge a Suïssa de l'estiu. Al final vam decidir tornar-los a ingressar al compte corrent. Bé com sempre no he trobat temps per fer-ho, quina mandra anar al banc. Així que disposo d'aquest considerable capital a casa.

Però ara el Banc central suís ha decidit deixar fluctuar lliurement la conversió entre els francs i els euros.I ara els meus francs han passat de valdre uns 29 euros a uns 36 euros i només en unes hores. I l'economista Niño Becerra ha dit a la ràdio que continuarien pujant! Ara que faig? M'espero? Vaig al banc a recollir els guanys? Això d'especular amb moneda estrangera és molt farragós! I la corono noruega com va? Encara en tinc una o dues de fa cinc anys.

Pd: Acabo de veure que ha baixat el canvi. Aquesta nit no podré dormir mestres es devalua la meva inversió en moneda estrangera.

Old Sarum

Aquest mes sortia un reportatge sobre Old Sarum a Sàpiens. És uns lloc dels que més em va fascinar quan vam anar a Anglaterra. En queda poca cosa, però crec que és la mesura justa per fer-te desbordar la imaginació. En queda prou per fer-te una idea de les dimensions i però tant poc que ho haguis de completar amb la imaginació. De fet sols queda els fossats i la terra apilonat de dos anells concèntrics del que serien les muralles. El més petit corresponent al castell i el més gran corresponent a la ciutat. M'hi hagués passat hores però sols teníem el temps entre un autobús i l'altre per visitar-lo. Un dels múltiples llocs que he visitat i que he pensat que hi haig de tornar.

Font: wikimedia

De fet vaig començar a llegir coses sobre i el lloc i una de les curiositats és que després que es trasllades la ciutat a Salisbury. Els habitants demOld Sarum encara tenien dret a enviar un representant al Parlñament anglès. Així que el quatre pagesos que quedaven tenien dret escollien un diputat i tota la ciutat de Salisbury no en tenia dret.

Propòsits d'any nou.

Ja fa uns quants anys que vaig establir un pacte amb els bons propòsits d'any Nou. No els compleixo mai i així no cal que cada any els renovi. Els mateixos de l'any anterior em serveixen pel nou any. Però aquest any m'he proposat una variació, fer algunes coses senzilles que fa una pila d'anys que vull fer o que fa una bona pila que no faig. Com que sóc cap-quadrat he decidit proposar-me 12 bons propòsits a complir un cada mes del proper any. Sí, un dels bons propòsits del proper any és escriure més al bloc i això serà una bona font d'entrades absurdes.

1. Fer una foto 

Sembla senzill però el que vull dir és fer una fotografia de paisatge amb cara i ulls. Buscar un paisatge, buscar l'enquadrament adient, trobar la llum adequada, provar diferents obertures i... El resultats és el de menys però fer tot el procés.

2. Banyar-me al mar

Sí visc a dos minuts del mar però no m'agrada la platja i fa almenys uns tres anys que no em banyo al mar. Que no m'agradi la platja no vol dir que no m'agradi submergir-me al mar però no ho faig.

3. Preparar arròs al forn.

Segurament és el plat estrella familiar i li he demanat la recepta a ma mare unes tres vegades però mai m'he llençat a provar-lo de fer. Segur que no serà el mateix però...

4. Copeta d'Oporto

Vaig tenir una companya ja fa uns deu anys que deia que cada divendres al migdia a l'arribar a casa abans de dinar es prenia com a vermut una copa d'oporto; que li anava perfecte per desconnectar i deixar les cabòries de la feina a l'institut. Des de que m'ho va dir vaig pensar que algun cop ho hauria de provar.

5. Bivac

Fa molts anys que no dormo una nit al ras a la muntanya, despertar-se amb la sortida del Sol i l'esquena destrossada. Quants records!

7. El Senyor dels Anells

Una sessió triple de Senyor dels Anells, la trilogia complerta en una sessió o programar una sessió setmanal amb crispetes i tot el necessari.

8. Anar a buscar amfibis.

Planejar una expedició nocturna a la bassa o riu més proper a la caça de l'amfibi despistat.

9. Llegir l'Odissea d'Homer.

Això ho tinc pendent des de la meva lectura de la Ilíada ja fa uns quants anys.

10.Fer una cata de vins.

Fer un curset per descobrir els meus gustos.

11.Netejar els vidres de la façana.

No és tant fàcil necessito escala nova i neteja-vidres amb un pal per arribar-hi. Però ja fa cinc anys que tenim el pis i mai ho he fet. Ja toca o ja tocava fa temps.

12.Participar a tots els concursos del meu voltant.

Aprofitar el concursos del Sàpiens, Descobrir Catalunya, Nescafè... que sempre dic que haig de fer per veure si hi ha sort i mai ho faig.

Fa temps que també tinc pensat rellegir-me tots els llibres de la saga de Cançó de Foc i Gel ho penso cada cop que surt un nou llibre. Però el proper any no un altre!

Va de claus.

Ja fa cinc anys que vam venir a viure on som ara, 59 quotes d'hipoteca per ser més precisos. Porto cinc claus al clauer: la d'entrada a l'escala, les dues de la porta d'entrada, la de la bústia i...Porto una cinquena clau que mai he sabut perquè servia, quan em van entregar les claus venia amb les altres però no l'he fet servir mai i no sé perquè serveix. S'assembla a les tres primeres però no és cap d'aquestes. I quan obres a les fosques és una clau més a descartar al fer la ronda de totes les claus. Igualment no m'atreveixo a llençar-la. I si la necessito encara que no sàpiga perquè?

El que queda...

Ja són cinc temporades sense fer castells, tret d'alguna escapada. L'any sabàtic s'ha convertit en lustre sabàtic, ja ho deia jo que no em prenia un any sabàtic sinó una dècada sabàtica. Que en queda de tot allò cinc anys després?

Primer: vaig decidir regar les plantes dos dies a la setmana, la decisió va ser fàcil dimarts i dissabte. Fàcil de recordar: els dies d'assaig. Encara que ja fa uns anys que m'oblido de regar-les, impensable els primers anys.

Segon: Les grans diades de la colla són fàcils de recordar, quedem amb els amics per esmorzar a la Pallaresa.

Tercer: acumulo una gran quantitat d'articles de diades castelleres des de l'any 89 que vaig començar a recopilar-les. I ara no sé que fer, llençar-les? Ordenar-les? No les vull per res però em fa molta pena llençar-les- Suposo que hauré d'esperar encara cinc anys més.

Per cert...

Encara que no ho sembli a simple vista aquest bloc comença a estar actiu. El que passa és que hi havia molta feina pendent. Ja hi han les entrades dels viatges a Suïssa (estiu 2014 )  i França (estiu 2013). Encara queden les fotos de València, no les trobo! I l'escapada a l'Alta Segarra (estiu 2012). A poc a poc, però ja tornem a caminar.

Un tió sapastre

El tió de casa nostra és una mica sapastre, suposo que és de la família.

A l'agost quan estàvem traient una taula del traster, la Mar va descobrir que estava allà tancat, el pobre havia marxat després de cagar i s'havia quedat tancat al traster. Ho vam atribuir al fet que havia perdut una pota i els dos ulls en aquelles festes de Nadal. La Mar se l'emportava amunt i avall com un ninot i fins i tot alguna nit va dormir amb ella.

Unes setmanes més tard el vam descobrir a l'armari de les olles que no fem servir gairebé mai, per sort s'havia curat de la cama i ara només li falten els dos ulls. El divendres passat abans d'anar cap a Vimbodí la Mar el va veure per casualitat dalt d'un armari. I vam deduir que aquest any havia vingut abans de Prades, els tions familiars venen de Prades, encara que nosaltres pensàvem que encara trigaria un parell de setmanes. Així que m'espera un llarg advent de menjar mandarines perquè el tió es pugui menjar les peles.

Per cert dues coses.

La Mar no estén com s'ho fa el tió per cagar regals embolicats, que menja paper? El fet que un tronc de fusta cagui regals ho troba totalment normal, només no estén com s'ho fa per embolicar-los.

Segona cosa la Mar ajudat del Pau es va passar tot el gener i febrer de l'any passat jugant a tions. Agafava el que feia de tió,el tapava, possava coses a sota, cagava el tió i feia cara de sorpresa quan el destapava. I va començar a cridar quan  va veure el tió dalt de l'armari.

Dies de pluja, dies de tolls.

Els dies de pluja poden ser una llauna amb nens tancats a casa, però després són genials: la roba més vella que hi hagi, que es pugui embrutar i mullar i un parell de botes de pluja, I a fer l'animal!!! I jo que no en tinc, quina enveja!