Un any!

Avui el Pau ha fet un any. Ha estat el dia d'anar recordant... Ara estàvem deixant la Mar a casa del avis, en aquesta hora li vaig veure per primera vegada la marca de naixement que té a la parpella. Més o menys es quan vam portar la Mar a conèixer el seu germà... Bé hem celebrat el seu aniversari més o menys com ha anat l'any: amb antibiòtics.

De sobte truquem a la porta. Etgar Keret

Sinopsis: recull de contes, una mica subrealistes, sobre la vida quotidiana.

Dies llargs, nits encara més llargues.

No sé si els meus fills són bons o són dolents el que tinc clar és que coordinen la seva estratègia. El Pau ha estat malalt i en febre de dijous a dissabte. La Mar a partir de dissabte fins ara. A les nits la Mar està queixosa i ploramiques fins a les dues del matí, el Pau comença a les tres.

No sé si queden per no deixar-nos descansar mai i són uns... O al contrari. Ja que hem d'estar malalts i ploraners no ho fem els dos alhora que els pares es col·lapsen. L'únic que sé és que tinc son, molta son.

14 D'ABRIL

Comptant morts

Aquest dies em dedico a comptar morts per un projecte que tinc entre mans. I competeixo amb un mossèn per veure qui compta més morts violentes. He guanyat 73 meus per 69 del mossèn. I de morts en porto 429 (141 homes, 84 dones, 105 nens i 99 nenes).

No us espanteu estic revisant les estadístiques de l'estudi de Mossèn Bergadà sobre els morts a Vimbodí durant la Primera guerra carlina (1833-1840). Així que aquest dies em dedico a fer aquestes coses.

Contes infantils.

Avui he anat a la biblioteca amb la Mar i hem xafardejat dos llibres, els primers que hem trobat.

El primer:

Vam pujar una muntanya, vam baixar una muntanya, vam fer un forat, vam enterrar l'avi, vam fer una casa a sobre. Ara vivim tots junts. Eh?

El segon:

El Bruno és una ovella que es pensa que té mala sort però potser no és veritat.

Primer es veu que comença a ploure i quan va a aixoplugar-se sota un arbre no hi ha lloc per a ella perquè hi és tot el ramat i quan s'allunya cau un llamp i els mata a tots. Segon vol anar a patinar però tot el ramat està patinant i no s'hi cap, quan s'allunya el gel es trenca i tots moren ofegats. Després s'equivoca de camí i es veu com tot el ramat el porten a un camió i a l'escorxador i...Tots els contes infantils són així d'optimistes?

Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Juli Cèsar

El tastet dels primer tres capítols de la Guerra de les Gàl·lies es vàrem quedar curts i he aprofitat per completar tots els capítols quan he tingut ocasió. El mateix comentari que l’altra vegada, es llegeixen d’una tirada. En canvi els Comentaris de la Guerra Civil se m’han fet una mica feixucs, potser empatx?

            Sinopsis: Les campanyes de Juli Cèsar a les Gàl·lies i la Guerra Civil que l’enfronta a Pompeu, descrites per ell mateix.

Stoner. John Williams

No he pogut evitar fer una comparació amb un dels darrers llibres que he llegit. Passi-ho bé, senyor Chips. Els dos són les biografies de professors universitaris. Però el to és molt diferent, aquest té un to més negre i trist i l'anterior narra de forma blanca la vida de un professor entranyable.


Sinopsis: La vida d'un professor universitari anodí, i sense cap característica entranyable i amb una trista vida personal.

El guardià invisible. Dolores Redondo

Al principi m'ha decepcionat una mica, després poc a poc he entrat en la història. I encara que alguns girs no m'han acabat de fer el pes, o els he trobat massa típics o massa inversemblants. O més aviat no enfocats com m'hagués agradat i algunes coses de la investigació trontollen un xic. No la deixo de considerar una molt bona primera novel·la negra, no rodona del tot. Però de les primeres novel·les d'una sèrie que et fan esperar a la segona entrena per veure com evoluciona tot.
Sinopsis: Una sèrie de pre-adolescents apareixen assassinades enmig del bosc de Bazan, sembla que l'autor segueix els rituals propis de la mitologia basca. Una policia navarresa originaria de la zona serà l'encarregada de l'investigació.

Collita hivernal

Després de quatre mesos hem collit els raves, en teoria deia que es feien en dues setmanes, però ja sabem que al nostre pati no toca el Sol que faria falta. Així ja podem fer balanç de la collita hivernal: les pesoleres mortes, els enciams els va podar a ras de terra la Mar un dia que ens vam despistar i els quatre raves que avui hem collit. Llàstima que a ningú de casa li agraden els raves. Ara a deixar descansar la terra per a la propera plantada. I vigilar les plagues (el nostre gat i la Mar amb tisores).