Geografia II (Geografia Humana).

Contingut: Demografia, sectors productius, estructura del poblament.


Una altra assignatura que no volia fer, jo vull fer història i no Geografia però no hi ha més opció que fer-la.Tot i així alguns dels continguts han estat interessants com la demografia però és una de les assignatures que menys m'ha interessat i això s'ha vist clarament reflectit a la nota final. I que és la primera assignatura que no realitzo les pràctiques.


6 Crèdits

Nota pràctica 1: no feta.
Nota pràctica: no feta.
Nota examen:
Nota assignatura: 5 Aprobado.

Prehistòria I

Contingut: Les primeres estapes de la humanitat fins al Neolític.
No m'interessa massa la Prehistòria, mai m'ha apassionat. Junt amb el fet que després de llegir la introducció del manual on diu que els manuals per l'educació a distància han de ser clars i sobretot atractius, li segueix un exemple justament del contrari. Més unes pràctiques que he fet llegint les intervencions dels companys al fòrum, jo seria incapaç de resoldre-les. Queda clar que no la he disfrutat massa.

6 Crèdits
Nota pràctica 1: 7,75
Nota pràctica 2: 8

Nota examen: 6

Nota assignatura: APROBAT (6)

Un diumenge qualsevol

Quarts de nou al matí, no hi ha faci estar els nens al llit, que és diumenge! Esmorzem tots. La Mar decideix fer de cuinera, és a dir, davantal i tovalló al cap. En Pau juga a terra amb una joguina. La Mar comença a repartir sopes per a tothom. - No encara! Que crema! Qui vol croquetes? ( sempre fa croquetes o macarrons). I en Pau, que quan veu una cullera obra una boca de pam, és el còmplice ideal. I jo mig adormit, m'ho miro de lluny.

Remenant papers i nous i vells propòsits d'any nou.

Per un petit projecte a quatre mans, m'he trobat remenant papers a l'arxiu comarcal. En concret, els pressupostos municipals del segle XIX del poble. He mirat xifres, llistes de sous. He sumat i restat rals de velló, escuts i pessetes. He intentat desxifrar tintes esborrades i xifres incomprensibles durant un matí d'hivern, no hi havia més temps. M'hi he divertit.

Acabo l'any emmerdat en un nou projecte–afició i amb la sensació de tastaolletes que no acaba d'aprofundir en res. I és que no hi ha temps per a tot, però em dol. Així la llista de bons propòsits pel proper any no cal que la canviï continua sent aprofitable d'any per any ( muntanya, aus, fotografia...) encara que cada any és fa més llarga amb els vells més els nous propòsits. No hi ha forma de escurçar-la! Per cert bons any a tots!

Hivern àrtic. Arnaldur Indridason

Quarta novel·la que llegeixo de Indridason, molt rodona, amb totes les característiques de la seva sèrie, potser la menys trista a nivell personal. Encara que continuo amb el mateix problema: això és un nom de dona o d'home.

Sinopsis: un jove de setze anys i origen filipí apareix assassinat al costat de l'Institut. Racisme?

Passi-ho bé, senyor Chips. James Hilton

Encara em sorprèn la innocència d'alguns textos de principi de segle, lo blancs que són. No ho critico, s'agraeix una lectura com aquesta de tant en tant. Potser ara som massa recaragolats. Innocent, senzilla, sense pretensions al meu parer però de lectura amena i que et deixa mig somriure i mitja llàgrima.


Sinopsis: tota la llarga vida de docent d'un professor d'un college a l'Anglaterra entre l'època victoriana i la primera guerra mundial.

Ja ha arribat el tió!

A casa meva els tions vénen volant de Prades i tenen forma de porquet, coses de casa. Avui de sobte hem sentit un cop a la porta i ens hem adonat que ja havia arribat. La reacció de la Mar ha estat emocionar-se i preocupar-se perquè no tenia cap bastó. La reacció del Pau ha estat continuar emocionant-se perquè es pot xumar el peu i d'aquí no l'hem tret. Amb el bastó la Mar s'ha dedicat a estovar el tió. I encara torna a casa cada any? Després quan li hem dit que per cagat ha de menjar, ha anat a buscar cinc o sis plats i omplir-los de cereals, casualment els que no li agraden. El problema és que el tió de casa és força petit. Ideal perquè una nena de tres anys el pugui transportar tot el dia per casa sense dificultat. No sé si l'any que vindrà més tard, vist el panorama.

No cal riure

Només recordo un camí que la Mar es pixés sols treure-li el bolquer. En canvi en Pau ho ha fet més de deu vegades, d'acord és un nen i diuen que els hi passa més sovint. D'acord és més explosiu i surt més impulsat, efecte font. D'acord però no cal començar a riure quan passa i menys fer cleques a les cinc del matí. Quin penques!!!

Primera collita

Vam tenir la idea de l'hort urbà perquè la Mar plantés, regués i collís. Bé és mentida, això era l'excusa simplement teníem ganes de tenir un hort. Des de que vam plantar no ha parat de ploure, les pesoleres han estat un fracàs així que cap feina d'enramar. En conseqüència l'hort ha crescut en estat salvatge fins que l'altre dia ens vam adonar que el gat es menjava els enciams. És l'hora de collir!

Primera collita d'unes fulles d'enciams l'únic que ha tingut èxit. Les pesoleres mortes i els raves no prosperen i els enciams així, així.

Per què escric tant poc al bloc?

A part de la feina:

• Dues criatures.
• Un curs de fotografia bàsica que he hagut d'abandonar quan he començat a treballar.
• Un curs telemàtic de Moodle .
• Un curs telemàtic de catalogació de biblioteques escolars. Per què el faig? Encara no ho sé.
• L'assignatura de Prehistoria I i en consecuència les dues PED.
• L'assignatura de Geografia Física i en consecuència les dues PED.
• Un bloc-dietari que he iniciat.
• Un projecte col·lectiu compartit amb la Roser i que ja informaré.

Tot això junt amb la meva mala planificació i la mandra de molts vespres... crec que és el moment d'afluixar un xic.