Llampecs. Jean Echenov

Sinopsis: la vida de Tesla, els seus grans descobriments i com la gent s'aprofita d'ell per robar-li els invents i treure'n profit econòmic.

El llibre de Jean Echenov que he trobat menys interessant, els capítols m'han semblat deslligats i la història, que podia ser molt potent, queda desdibuixada.

Historia de un alemán. Menorias 1914-1933. Sebastian Haffner

Sinopsis: les memòries d'Un jove de bona família durant l'ascens del nazisme i l'explicació que li dona a aquest fenomen.

Molt interessant perquè són escrites el 1933 i revelen el comportament de la societat alemanya davant l'ascens del  nazisme i com aquest no troba oposició. Per mi el més interessant és la primera part on analitza la política alemanya del 1918 a l'arribada de Hitler a la cancelleria.

Avencs de la Febró

Matinal als avencs, els nens s'ho han passat de conya, nosaltres també. Llàstima només faltava l'Anna que s'ha quedat a Vimbodí amb els avis. La propera vegada la família al complert.

Al Priorat? Xocolata

Ja fa temps que ens havien parlat d'una xocolateria a Poboleda. Així que ens van escapar al Priorat a fer una excursió i de pas...comprar xocolata per tot l'any.

Bearn-Iparralde. Sera

Decidim acostar-nos cap el mar i anar fins a Sara que és un poble proper a Baiona, abans anem a un parc d'animals domèstics on tenen totes les espècies autòctones basques i els nens fan una volta amb poni, avui és dia de nens.
A Sara notem un canvi en l'ambient, ja molt més turístic. El gateau basque val la pena per això, fa tres dies que ens alimenten basicament amb aquest dolç.

Bearn-Iparralde. Gorgues Kakueta i Pastoral Lorraine

Decidim fer una excusió al matí, anar a les gorgues de Kakueta, quan hi passem veiem que hi ha una gran concentració de cotxes a Lorraine.

Les Gourgues ens encanten i al parar a Lorraine pensant que hi ha una fira descobrim que estan representant una pastoral: una representació que dura tot el dia i aparaixen una infinitat d'actors (com una passió) però cada any diferent i tota en euskara, ens hi quedem força estona.

Bearn-Iparralde. Donapaleau

Segona part del viatge, ara al País Basc francès a Iparralde. Si ho haguèssim planificat no ho haguèssim fet millor o potser és que tot el país està de festa.

Després de descansar una mica decidim acostar-nos al poble i ens trobem que estan fent un festival folclòric de balls bascos, així que ens hi quedem tota la tarda-nit a Donapaleau.

Bearn-Iparralde. La volta al llac Grècq

L'últim dia al Bearn abans d'anar cap al País Basc, decidim passar-lo donant la volta al llac du Grècq, que està al costat de la torre de Montcada. Dinem a la vora del llac fent un pícnic. A la tarda descobrim que és la festa major del barri i fan un sopar popular a la base de la torre, naturalment ens apuntem.

Sopant entre els veïns, sota la torre il·luminada és un final perfecte per la primera part de les vacances, totalment improvisades i que ens sorprès i enamora't.

 

Bearn Iparralde. Navarrenx, Sauvetere de Bearn.

Aquest dia visitem dues poblacions: Navarrenx una bastida (ciutat enmurallada) típica de la Guerra dels cent anys i Sauveterre de Bearn amb el seu pont trencat i la seva catedral.

Sort que per un cop llegim les guies abans d'anar als llocs i gràcies a portar les llanternes ens podem endinsar als passadissos de les muralles. A més quan arribem estan fent una classe de cant beranés i ens trobem una coral cantant una cançó tradicional en occità.

 El pont trencat amb la seva llegenda de la princesa.

 

Bearn-Iparralde.Llac d'Orthez. Navarrenx

Matí del segon dia tranquil, ens anem a la platja del Llac d'Orthez, que estrany que és per nosaltres banyar-se en un llac com si fos una platja normal.

 Lacustre o no, platja és platja!!!

 La platja del llac d'Orthez.

Bearn-Iparralde.Orthez

Fa temps que volíem passar unes vacances al País Basc francès, així que vam llogar una casa a la costa prop d' Hendaya i una a l'interior a la Baixa Navarra. Però la primera ens va fallar a l'últim moment i vam haver d'improvisar. Sense conèixer-ho gens vam llogar una casa a Orthez, al Bearn (Occitània). Malgrat la seva proximitat ens va sorprendre la seva diferenciació humana i arquitectònica i ens van seduir les dues. No sé com ho fem ultimadament cada cop improvisem més i cada cop ens surt millor.

El primer dia després del viatge ens vam dedicar a visitar Orthez, el seu pont vell, la torre Moncada i vam anar a passejar fins un llac. 

 El pont vell d'Orthez

 Berenant sota el pont.

La torre Montcada, a dos carrers de la nostra casa.

Sant torne-m'hi

Quan deixes de publicar per uns dies en un bloc, penses que no pots trencar el silenci amb qualsevol xorrada. I en conseqüència s'allarga el silenci, i llavors encara has de trobar un post més interessant. És el que m'ha passat, més la petita circumstància d'anar de cul bé diria una mica més i tot.

Però avui quan li he donat el sopar a l'Anna, si per cert en aquest interval he esdevingut família nombrosa. Com deia, avui quan li donava el sopar a l'Anna, he sentit per primer cop com les dents li xurricaven amb la cullera. De forma immediata  he pensat: Això al bloc!!!

Així que Sant torne-m'hi!!!

Berguedà

Escapada al Berguedà.

Primer matí: excursió a Sant Quirze del Pedret.

Segon matí: visita a Cardona.

Tercer matí: a Fuives

I les tardes per banyar-se al riu, costelles a la brassa i molt relax.

Per cert ja té nassos triar una casa rural a l'atzar i trobar-se l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents al costat de la casa i un got de les festes de les Santes. El món és petit, petit. 

Los búfalos de Broken heart. Dan O'Brien

Sinposis: un ecòleg enamorat des de sempre de les grans planures americanes, i per això va decidir viure en un ranxo de les Muntanyes negres, veient que el pastoreig de les vaques no funciona, decideix transformar els eu ranxo amb un ranxo de búfals.

L'he llegit d'una tirada atrapa, i sobretot l'amor per un territori salvatge i l'intent de recuperar un ecosistema.

Cap de setmana als Aiguamolls

Cap de setmana a l'Empordà, amb amics: cerveses. llargues sobretaules i diumenge al matí, anar a veure ocells als Aiguamolls. Què més es pot demanar?

Em fa vergonya pensar el temps que feia que no treia els binocles de la funda!