El Pi del Corregó.

Passejada matutina amb el meu cunyat i el meu nebot per la partida del Corregó buscant un pi especial. Espero que d'aquí un temps pugui explicar el perquè.

Si no pot ser pròsper, que almenys sigui feliç.

Com que fa dos anys em van baixar un 5%, l'any passat me'l van congelar i aquests any els sindicats diuen que les coses pinten molt magres. Com que m'apugen totes les taxes possibles i pagaré més car: aigua, llum, telèfon, transport... Com que ahir vaig rebre la revisió de la quota de la hipoteca i pagaré una bona quantitat més. I com que cobraré la paga extra, una part tard i l'altra ja veurem quan... Doncs hem pensat que és un bon moment d'augmentar la família. Si almenys el 2012 no pot ser pròsper,que almenys que sigui feliç.

Un feliç any a tots!

Dorres. Altra volta

Sempre que venen alguns amics a passar uns dies a la Cerdanya i ens proposen fer una petita excursió acabem pensant e Dorres i l'ermita de Bell-lloc. L'excursió és senzilla, propera i les vistes són espectaculars. Però ja tenim ganes de variar un xic! Hem de buscar altres llocs!

L'última cavalcada.

Els castells són èpica. Hi ha una escena a la pel·lícula Excalibur, en què després de recuperar el Sant Grial, s'agrupen els companys que queden de la taula rodona i Artús diu: “Tornarem a cavalcar pel que vam ser i sobretot pel què haguéssim pogut ser”

Així que després de dos sense fer castells, em venia de gust un últim repte, portar per últim cop la camisa vermella. En homenatge per tot el que vam fer i sobretot per tot el què haguessin pogut ser si les coses haguessin anat d'una altra forma. I especialment en record de tots els amics han passat per allà i que vam passar hores i hores somiant el què podria ser la colla. Un últim repte, un petit somni, sense mereixa'l gens.

2011 Folres 4d9f (1i).