Travessa Borges-Montblanc

10h 6' 17''

Ja feia temps que em venia de gust participar en una caminada de resistència. Així que quan vaig descobrir aquesta que passava per Vimbodí vaig pensar que era la oportunitat. Per dates també em vaig apuntar amb el propòsit d'aprofitar els dos mesos d'estiu per preparar-me una mica,mentida no he fet res.

Sortim de les Borges a les set del matí. La càmera de fotos no té piles, bé! Entro a l'Albi amb les campanades exactes de dos quarts de deu per esmorzar. Durant aquest tros m'he notat molèsties al genoll, comencem bé! Una hora i quaranta minuts i entro al Vilosell, ja sense cap molèstia. El poble amb la meva Festa Major preferida, de les ruta que fèiem de festa major en festa major, als estius ja fa una bona pila d'anys. I ja enfilem cap a Vimbodí!

En unes dues hores més arribem a Vimbodí, la veritat fer-la sol és una mica pal. El tros de del Mas de la Cova ( el mas de la meva àvia) fins a Vimbodí és el que se'm fa més pesat, tinc ganes d'arribar a dinar. Malgrat passar a cent metres de casa no tinc temptacions de plegar, vaig bé. Ara ja jugo a casa, la resta del camí me'l conec. Al passar pel poble saludo un parell de parents i llavors m'assabento que el participant del meu darrera també té parents al poble, que petit és el món.

Torrents, Milmanda , Poblet, les Masies es fan en un instant. I les dues pujades fins a la Santíssima Trinitat i Sant Joan ja me les conec i les enfilo bé. La baixada de Sant Joan em ratlla bastant, no sé que em passa a les baixades. Entro a Montblanc sentit les campanes de les cinc, uns minuts i arribo a Sant Francesc, missió acomplerta. La primera caminada de resistència acabada.

Content l'he acabada i més bé del que em pensava. Però a mi que no m'agrada caminar per pistes forestals, fer més de quaranta quilòmetres per pistes... Què voleu que us digui?

Bretanya: Rennes

Arribem al nostre destí: el centre històric de Rennes. Volíem una casa al camp però com sempre, lloguem la única casa que queda lliure a la Bretanya. Sempre som una mica romancers. Un encert. Rennes té un petit centre històric amb cases medievals que a partir de les set és queda buit. L'any que ve quan la Mar caminarà potser millor al camp, però aquest any quan arribem a la tarda sempre podem donar un vol per la ciutat.



Només arribar ens trobem un jove amb barba de monjo ortodox, samarreta lila i bambes roses tocant música celta amb el sac de gemecs. Realment hem encertat el lloc.

Regal d'aniversari

Avui hem estrenat el regal d'aniversari de la Mar, la cadireta de la bicicleta. Val a dir, que al matí m'ha ajudat a muntar-la. Ha estripat les instruccions, s'ha embrutat de grassa primer les mans i després el nas, les orelles, el vestit... i ha jugat amb totes les peces i les eines.

A la tarda hem sortit els tres ha fer una volta i provar-la. Que es preparin tots les vies verdes del país! Que ja estem preparats!

Bretanya: Bordeus

Primeres vacances amb la Mar, per logística decidim fer una sortida en cotxe a la Bretanya. Això sí, decidim fer el viatge en dos dies i fer una primera parada a Bordeus.

A la tarda passegem una mica per la ciutat, ens prenem la primera crep i ens aturem en un parc al costat del riu perquè la Mar corri una mica.

Deixant-se perdre pels carrers de Bordeus.

Curiosa forma de refrescar-se.

La Mar donant un tombper Bordeus.

Búnquers a Martinet

Aprofitem un matí per anar a Martinet a veure els búnquers de la línia Pirineus, que va fe construir Franco per evitar una invasió aliada. La visita resulta prou interessant, encara que a la Mar no li agrada gaire això de la foscor i plora quan entren als búnquers.

Un any i un dia.

Un any i un dia sorprenents, durs, pesat, de nits llargues,de pujar i baixar esglaons. Un any i un dia de descoberta, de canvis profunds, esperats i no esperats. Un any i un dia sobretot de molta baba, moltíssima baba.

El Garrell. Loís Delluc

M'ha recordat una mica l'Ocell de Foc d'Emili Teixidor o sigui s'assembla a una novel·la juvenil, li falta maduresa i profunditat. Tot i això m'ha ajudat a descobrir una part de França que desconeixia : el Perigord.

Sinopsis: en la França de les guerres de religió, al Garrell li empresonen la mare acusada de bruixeria. La lluita per sobreviure el farà viure moltes aventures.

Història universal de Paniceiros. Xuan Bello

He descobert un autor que m'agrada de veritat, per això he repetit. L'estructura del llibre la mateixa: petits comentaris, anècdotes, comentaris, petits relats...sobre la nostàlgia d'una parla i d'un temps que desapareix. L'única pega que els hi falta una mica d'unitat als relats. Així malgrat el títol els relats o històries de Paneceiros sols ocupen una part del llibre; els altres són comentaris sobre multitud d'altres temes. M'hagués agradat que s'hagués centrat una mica més.

Sinopsis: petits relats sobre multitud de temes: d'Astúries d'abans, l'escriptura, el temps...com petites reflexions en una columna de diari.

La neu i altres complements circumstancials. Xuan Bello

Una realitat propera i desconeguda per a mi: la d'Astúries i la seva llengua. Una descoberta.

Sinopsis: petits relats, com petites col·laboracions d'un diari. Sobre la vida, la mort, la literatura... I sobretot la nostàlgia de l'Astúries que desapareix i el patiment per una cultura i una llengua que no veu el seu futur gaire clar.