El barranc de l'Argentada

Tres tombs Argentona

2012-01-15T19:17:00.006Z

Cap de setmana a Mataró.

Dissabte al matí a Ikea. Confirmat, no hi tornaré mai més. Jo que odio les multitutuds de tres persones o més, imagineu-vos allà! Carregats de coses que no eren per nosaltres: Ja que hi vas..., podries mirar si trobes... A la tarda a muntar llums.

Diumenge a Argentona a veure els Tres tombs. La Mar porta tota la tarda dient cavalls, cavalls, cavalls. Una escapada per trencar un mica la rutina d'un cap de setmana a Mataró.

Canet-Creu de Canet

2012-01-08T15:37:00.003Z

2h?

Tornem a fer una caminada capgrosa. Per ara només podem anar a les indicades com a familiars i d'aquí poc ni això. Com comença a pesar la Mar! Una bonica passejada abans de mentalitzar-se que s'han acabat les vacances de Nadal.

Museu Arqueologia de Barcelona

2012-01-04T21:57:00.006Z

Anem al museu a veure les recreacions històriques que han fet amb clics. No paro de pensar que contents que deu estar el personal amb la munió de nens que s'apleguen cada dia, tots corrent amunt i avall . De pas aprofitem per fer una visita ràpida al museu.

I com sempre ens hem deixat la màquina, però no passa res, la Mar ens fa un dibuix. Podeu veure com ha captat perfectament el moment de la cacera, és una geni.

Una mica gore, no?

Els Miserables

2012-01-04T21:57:00.001Z

Comencem l'any anant a veure un musical, Els Miserables perdó Los Miserables. Bé, sense exagerar. Només una cosa. Per què sempre que vaig al teatre m'assec al costat de dues velles que es passen tota l'estona comentant la jugada? És mala sort, m'estic tornant paranoic o és que cada cop tinc menys paciència.

El Pi del Corregó.

2011-12-30T15:16:00.002Z

Passejada matutina amb el meu cunyat i el meu nebot per la partida del Corregó buscant un pi especial. Espero que d'aquí un temps pugui explicar el perquè.

Si no pot ser pròsper, que almenys sigui feliç.

2011-12-16T19:35:00.003Z

Com que fa dos anys em van baixar un 5%, l'any passat me'l van congelar i aquests any els sindicats diuen que les coses pinten molt magres. Com que m'apugen totes les taxes possibles i pagaré més car: aigua, llum, telèfon, transport... Com que ahir vaig rebre la revisió de la quota de la hipoteca i pagaré una bona quantitat més. I com que cobraré la paga extra, una part tard i l'altra ja veurem quan... Doncs hem pensat que és un bon moment d'augmentar la família. Si almenys el 2012 no pot ser pròsper,que almenys que sigui feliç.

Un feliç any a tots!

Dorres. Altra volta

2011-12-06T18:53:00.002Z

Sempre que venen alguns amics a passar uns dies a la Cerdanya i ens proposen fer una petita excursió acabem pensant e Dorres i l'ermita de Bell-lloc. L'excursió és senzilla, propera i les vistes són espectaculars. Però ja tenim ganes de variar un xic! Hem de buscar altres llocs!

L'última cavalcada.

2011-12-06T18:52:00.002Z

Els castells són èpica. Hi ha una escena a la pel·lícula Excalibur, en què després de recuperar el Sant Grial, s'agrupen els companys que queden de la taula rodona i Artús diu: “Tornarem a cavalcar pel que vam ser i sobretot pel què haguéssim pogut ser”

Així que després de dos sense fer castells, em venia de gust un últim repte, portar per últim cop la camisa vermella. En homenatge per tot el que vam fer i sobretot per tot el què haguessin pogut ser si les coses haguessin anat d'una altra forma. I especialment en record de tots els amics han passat per allà i que vam passar hores i hores somiant el què podria ser la colla. Un últim repte, un petit somni, sense mereixa'l gens.

2011 Folres 4d9f (1i).

Termes de Badalona

2011-11-27T21:12:00.002Z

Aconsellat per una ex-companya de feina anem a visitar les termes romanes de Badalona. Val la pena, és molt interessant fer el recorregut pel soterrani del museu. La Mar ha aprofitat les llums tènues per fer una dormida durant tota la visita.

Ara el problema que com és una visita integrada haurem de tornar per visitar: el museu, els jardins romans, la vila romana i el conducte.

Sot de l'Infern

2011-11-13T14:43:00.005Z

Ens acostem al Montseny a fer una petita caminada. Un dels itineraris marcats de la diputació: dels Plans del Coll al Sot de l'Infern. La intenció és recollir fulles per poder decorar l'escola-bressol de la Mar.

Ajudant a la Mar a baixar una costa.

Fem una excursió a ritme força àgil per un alzinar i una castanyeda. Només ens aturem unes quantes voltes perquè: La Mar vol anar caminant, la Mar vol agafar un pal de caminar, la Mar es passa rient més de cinc minuts perquè s'ha enganxat una fulla al pal, la Mar vol jugar a foradar fulles de castanyer amb el pal, la Mar es pixa de riure cada cop que ho aconsegueix, la Mar ara literalment es pixa i hem de parar, la Mar ara ha vist un plàtan de la bossa i se'l vol menjar, la Mar camina al seu ritme menjant un plàtan mentres continua intentant punxar fulles de plàtan, la Mar ara vol jugar a aixecar fulles amb els peus, la Mar torna a tenir pipi, la Mar vol la castanya que ha trobat sa mare, la Mar vol portar els dos pals i la castanya, la Mar plora perquè ha perdut la castanya, la Mar torna a jugar a foradar fulles, la Mar vol aigua... Els pares volen esmorzar...

Un bon matí a la muntanya.

El joc del dia.

Aprofitant una tarda plujosa

2011-11-04T20:08:00.002Z

Vist el panorama, hem decidit comprar fruita i dedicar-nos a fer mermelades. La Mar ens ha ajudat a desgranar les magranes o més ben dit ha jugat amb les magranes i se n'ha menjat la meitat mentres nosaltres les desgranàvem. També val a dir ens ha ajudat a buscar les tapes dels pots i comprovar que anéssin bé. Què faríem sense ella! Al final una tarda distreta i els propers dies sabrem si ben aprofitada.

A fotografiar!

2011-10-29T17:03:00.001+01:00

Per una volta he decidit començar la casa per la teulada. He fet un curs de fotografia de natura quan mai havia fet cap curs de fotografia. Quatre dissabtes al matí molt ben aprofitats, una sessió d'aspectes generals, una segona de fotografia macro, després paisatge i la darrera de caça fotogràfica, totes de sessions teòriques. Ara esperant que comencin els monogràfics de cadascú dels tres temes tractats.

Estic content perquè em feia por perdre'm a les explicacions i això no ha passat en cap moment, merit més del professor que meu. I he après un munt de coses interessants, encara que en ment del professor sempre estava la fotografia professional i a mi sols m'interessa millorar les meves fotografies. Ara em toca començar a experimentar amb la càmera i que els apunts serveixin per alguna cosa útil. Per què tots els meus vicis són tant cars?

Noruega: Balanç final

2011-10-22T15:27:00.002+01:00

Sempre hi han dues opcions quan viatges: preparar molt el viatge i tenir molt clar que vas a veure o anar a descobrir. La primera opció et treu una mica la màgia del viatge i a vegades t' estresa un xic i la segona té la possibilitat de perdre's coses interessants, cosa que després et fan molta ràbia. Jo era de la primera opció, però cada cop he tendit més a la segona opció. Perquè cada cop em fa més peresa aquesta part.

En aquest viatge crec hem tingut el pitjor de les dues bandes; ens hem passat de frenada de la improvisació , crec que per presses haguéssim pogut fer les mateixes d'una altra forma on haguéssim gaudit més. I per altre banda; el fet d'anar amb els llocs reservats d'avançada ens ha marcat massa. Tinc clar que és un país per anar amb tenda o caravana i anar decidint sobre la marxa on vols passar la nit ,als càmpings hi ha lloc de sobres. Això sí tenint un bon coneixement de les zones. Encara que si ho haguéssim fet crec que no hauríem ni fet la meitat dels quilòmetres que hem fet, quins parcs naturals!

Això sí volíem fer un viatge llarg amb la Mar i ho hem pogut fer, és un Sol.

Noruega: Oslo

2011-10-22T15:24:00.006+01:00

Últim matí a Oslo. Ens acostem al parc de Vingeland, anem a la zona “burgesa” de la ciutat, Pedralbes sembla ben poca cosa. Ens sorprenem perquè al fons es veuen els trampolins de salt d'esquí, a tocar de la ciutat! Realment hi ha dues ciutats a Oslo aquesta part plena de noruecs albins i de dos metres d'alçada i la part on hem dormit plena d'immigrants de tot arreu.

La Mar ho passa pipa quan descobreix una ciutat infantil. Ara que m'ho passo bé, ara hem de marxar!

El paradís de la Mar

Noruega: Oslo

2011-10-21T16:19:00.005+01:00

Segon dia a Oslo, aprofitem per agafar el bus-ferry i anar al barri dels museus. Tres museus en un matí, potser una mica massa. Anem a veure el museu dels vaixells vikings. Hi disfruto com un nen. Després ens acostem a una espècie de Poble espanyol però fet amb gràcia i finalment ens acostem a visitar el Fram, el vaixell de l'Admunsen.

A la tarda passegem pel Jardí botànic. Museus i jardins un clàssic quan fem el turista.

Noruega: Oslo

2011-10-17T12:40:00.003+01:00

La combinació d'ofertes de vols i lloguer de cotxe fa que ens hem de quedar uns dies a Oslo. Encara que hi han ciutats més interessants hi trobem força coses a fer. Dediquem el primer dia a passejar per la ciutat. Curiós pots anar fins a les portes del Palau Reial i els jardins que l'envolten estan plens de gent aprofitant el Sol, encara no tenen la obsessió de la seguretat.

Al matí passegem pel centre de la ciutat i a la tarda ens acostem al Museu de pintura, on segona sorpresa deixen fotografiar els quadres. Passem força estona a la sala de Munch

HHhH. Laurent Binet

2011-10-09T17:09:00.003+01:00

M'ha recordat en certa mesura “Soldados de Salamina”,on l'escriptor, que interpel·la al lector dels seus dubtes per reconstruir la història, és tant protagonista com la mateixa història. Així el procés per escriure una novel·la sobre els fets és la mateixa novel·la. No m'agrada gaire aquesta forma d'escriure o d'explicar uns fets històrics però també reconec que tinc dubtes que una altra forma de construir-la hagués estat més útil a l'autor per aconseguir el seu propòsit: fer-nos entendre la importància del fet i apropar-nos als personatges. Igualment Soldados és una novel·la molt més rodona.

Sinopsis: la descripció de l'atemptat contra Heydrich per part de resistents txecoslovacs.

De bon matí, en bici.

2011-10-06T12:58:00.001+01:00

Un dels motius d'escollir el nou centre era la possibilitat d'anar en bicicleta a la feina. Teòricament, per l'horari, tres dies a la setmana. A la pràctica dos, sempre hi han un que els llençols s'enganxen al llit. Uns trenta minuts de bicicleta pel camps de conreus entre els dos pobles i amb la vista clavada a la mar. Tampoc és tant bonic com sembla així escrit. Hi han forces segones residències, hivernacles i carreteres que destrossen el paisatge. Tot i això pel mig dels camps de conreu i amb el mar a la vista. L'únic inconvenient és que com tots els instituts del Maresme està a dalt de la muntanya i toca fer una pujada a quarts de vuit del matí. Però la tornada és gloriosa aprofitant la baixada i aquells trenta minuts que permeten deixar les cabòries de la feina pel camí i que no entrin a casa.

Per cert, avui he tingut el meu primer accident frontal, i mai millor dit. Al mig del camí he notat un petit impacte al front, d'un petit objecte que ha continuat volant. La sorpresa és que no m'ha semblat notar unes plomes sinó més aviat un borrissol. Al cap d'uns metres he vist uns quants companys seus esmorzant a la foscor. Confirmat he tingut un impacte frontal amb un ratpenat, què estrany, amb lo hàbils que són.

Noruega: Stryn-Oslo

2011-10-04T17:23:00.003+01:00

Ens toca carretera i manta, hem de tornar a Oslo abans del vespre i per això preguntem a recepció quin és el camí més ràpid entre dues rutes que veiem al mapa. Ens diuen una tercera alternativa: Podeu anar per la E-51, el que passa és que no arribareu mai a Oslo perquè voldreu parar cada cent metres a fer una fotografia. No hi ha dubte acceptem aquesta darrera. La carretera va pel costat del parc de Jetunheimen.

El Parc de Jetunheimen un lloc de visita imprescindible

Mai havia tingut tant la sensació de que les muntanyes em cridàvem. M'agafem unes ganes bogues de parar el cotxe, deixar-lo i perdre'm uns quants dies per aquelles muntanyes. Quin paisatge! La llàstima és que tenim presa ,hem d'arribar a Oslo. Pensant què fem tard anem bastant a la idea i a més la Mar està dormint i s'ha d'aprofitar. Arribem a mitja tarda a Oslo, podríem haver anat més a poc a poc. Però quin paisatge!

Noruega: Stryn

2011-10-03T20:24:00.009+01:00

L'únic dia que el temps ens fa una mala passada, podem estar contents. Vam marxar d'Oslo amb pluja i l'últim dia ens plou, no ens podem queixar, ens hem salvat bastant. Avui teníem pensat arribar-nos fins al mirador de Dalsnibba i fer una ullada de comiat als fiords de Geiranger però el cel està emboirat. Malgrat el previsible fracàs ens hi acostem i hi puguem, hagués estat un bon final. Ens riem pensant que ahir es devien ofegar la gent a la Bisbal i avui la Mar porta el polar i el gorro de llana, 4 graus un 16 d'agost.

La "vista" desde el mirador de Dalsnibba.

A la tarda fem una caminada pel salt d'aigua que hi ha al darrera del camping. Aquí un de tants, a Catalunya seria una atracció nacional.

I passem la resta de la tarda jugant al llit elàstic del camping amb la Mar. Demà tornarem a fer una quilometrada i haurà d'estar unes quantes hores al cotxe.

Salta, salta, salta!!!!

El Cercano Oriente. Isaac Asimov

2011-10-01T13:12:00.001+01:00

Feia temps que tenia ganes de llegir un llibre de divulgació històrica de l'Asimov. No té res d'especial, és un altre llibre d'història. Però com ho fa perquè t'enganxis? Com pot fer que tot et sembli apassionant? Ja sigui història, ciència o el qualsevol altre cosa.

Sinopsis: La història de mesopotàmia des de el sorgiment de l'agricultura fins els nostres dies.

Noruega: Gaupne-Stryn

2011-09-28T21:06:00.004+01:00

Tornem a anar cap al nord i canviem de fiord, deixem els últims braços del Sognefiord per acostar-nos al Nordfjord. És espectacular com el color de l'aigua a cada fiord pot canviar tant. Aquest cop, ens acostem a la muntanya, al terreny de les glaceres. Naturalment anem a visitar la glacera més gran d'Europa, a Noruega no podia ser d'altra forma. Anem a la glacera de Jastedalsbreen.

Ens plovisqueja tot el dia i fins a l'últim moment no ens decidim a intentar acostar-nos a la glacera, és una excursió d'una mica més d'una hora i cada cop plou més. Però al final ho provem i tenim sort, no ens plou fort fins a l'últim quart de la tornada. Ens ha anat molt bé poder estirar les cames.

La glacera ocupa la part superior de les muntanyes però hi ha un braç que sobresurt en una vall, és aquest el que anem a veure, a tocar gel. Hi ha cartells que van marcant fins on arribava la glacera fa anys a mesura que t'acostes. Si retrocedeix sols un xic més el braç de gel desapareixerà i tot el merder turístic que hi ha suposo que també.

Noruega: Aurland-Gaupne

2011-09-27T21:10:00.008+01:00

Tornem a estar en ruta i per començar el túnel més llarg d'Europa (27 km). Tenen algun complexe el noruecs? No parem de trobar: que si el tren amb més pendent del món, el túnel més llarg...Els deu primers quilòmetres són divertits però després...

Aprofitarem el dia d'avui per veure algunes esglésies de fusta. L'únic país que en conserva, tenen complexe o no? La primera la de Borgund que es conserva gairebé exactament igual de com es a construir l'any 1040. És realment la més bonica de totes les que veiem però l'espai interior és claustrofòbic.

Imatges de l'església de Borgound.

Interior de l'església.

Tinc parents a Noruega?

La segona la d'Urnes abans per acostar-nos hem d'agafar un ferry d'anada i tornada. A simple vista em decepciona una mica però les talles de fusta de la porta i l'interior valen la pena. Aquesta sí que ha estat molt modificada per la reforma protestant. En canvi a Borgound van decidir fer-ne una de nova i per això la vella es conserva tant intacta.

Església d'Urnes.

El gentleman comunista. Tristram Hunt.

2011-09-26T10:48:00.004+01:00

Aquest llibre no l'acabo de considerar rodó. Crec que no acaba d'explicar bé com Engels i Marx assoleixen la direcció del proletariat. Però sí que m'ha plantejat molt dubtes i reflexions. Comenta que al contrari d'altres autors no es pot salvar a Marx i culpar a Engels de la deriva stalinista del moviment obrer o almenys s'ha d'exculpar als dos. Però perquè m'haig de creure aquest i no els altres? Em falta molt bagatge històric per tenir una opinió personal. Però també altres coses: Com es pot defensar que els líders del proletariat han de sorgir d'aquest i no de la burgesia quan tu n'ets un exemple d'això? I també veure la constatació que les jugades baixes, els atacs personals tant comuns a l'extrema esquerra ja apareixen de bon principi.

Sinopsis: Una biografia d'Engels.

Noruega: Flam

2011-09-21T20:09:00.003+01:00

Per fi ens oblidem de cotxe un dia i agafem la motxilla de caminar per la Mar; i a estirar cames! Fem una grimpada per un salt d'aigua que està a sols un cinc minuts de càmping. Espectacular les oficines de turisme, a cada poble pots trobar unes quantes excursions de tots els tipus i tot el que vulguis. Després de la caminada ens estirem en un prat al costat del riu. El millor del dia.

A la tarda ens acostem a Flam a un parc infantil perquè la Mar disfruti. Ja era hora de deixar el cotxe aparcat un dia.

Dia trist, molt trist.

2011-09-15T14:36:00.004+01:00

Una forta abraçada a la familia Rovira i a la gent de l'Arboç.

Noruega: Bergen-Aurland

2011-09-13T21:16:00.005+01:00

Sortim de Bergen per acostar-nos fins a Flam. Depenem d'un túnel que al mapa diu que està en construcció però nosaltres sospitem el contrari. Sinó podem anar pel túnel haurem d'agafar un ferri que sols passa tres cops al dia i triga una hora en donar la volta al fiord. Així que fem via per veure si podem agafar el primer ferri i no quedar-nos dues hores esperant el segon del matí. Al final existeix el túnel, fa 18 quilòmetres! Bé pel mapa! Sort que és d'aquest any!

Això fa que ens trobem a Flam a mig matí. Mirem si podem agafar el famós tren de Flam, surt al cap de deu minuts! Tornem a córrer. El viatge en tren val la pena, quin paisatge! La llàstima és que de planificar-ho millor haguéssim pujat en tren i baixat en bici (en lloguen a tot arreu) i ho haguéssim pogut fer a la tarda sense córrer. Igualment quin paisatge!

El tren de Flam.

Una parada anant amb el tren.

Després de dinar ens acostem al mirador de Stegastein. Algún graciós se li va acudir fer un pont de fusta cap al precipici i posar al final de tot un vidre. El meu vertigen va a tot drap. Passem la resta del dia a Aurland passejant.

El mirador d'Stegastein.

El port d'Aurland.

Números pares,impares e idiotas. Millás i Forges

2011-09-13T15:17:00.000+01:00

Un divertiment que he decobert buscant activitats pels meus alumnes. Això sí, potser serveix més per tutoria que per la classe de matemàtiques.

Mi montaña. Eider Elizegi.

2011-09-12T19:59:00.002+01:00

Sempre és curiós descobrir que representa treballar en un refugi de muntanya i en aquest cas d'alta muntanya. Però he trobat que al llibre li faltaria potser alguna cosa més.

Sinopsis: l'experiència de passar una temporada, quatre mesos, en el refugi de Goûter a 4000 metres d'alçada per part d'una excursionista basca.

Per un país de tots. L'escola en català.

2011-09-10T18:49:00.003+01:00

19h 12 de setembre davant del teu ajuntament.

El carácter de la ley física. Richard P. Feynman

2011-09-09T16:36:00.002+01:00

Sinopsis: set conferències sobre com són, es troben i es validen les lleis físiques.

Noruega: Eidfjord-Bergen

2011-09-07T20:46:00.003+01:00

Un altre dia llarg de cotxe, aquest no ens l'esperàvem. Al final agraïm haver fet els cent quilòmetres de més el dia anterior. Encara que ens sap greu no haver-nos aturat una estona al parc. Arribem al primer fiord del viatge i agafem el primer ferri. És com anar de creuer al fiords per pobres. Ens ha calgut agafar molt menys ferris dels esperats i en aquest mateix estan construint un pont al costat, crec que a poc a poc desapareixeran la majoria.

Decidim continuar per la carretera turística E-7 que voreja el fiord al costat del mar i que realment és preciosa, però estreta i amb molt revolts, això fa que arribem al càmping molt més tard del previst. A la tarda en acostem a Bergen, ens decep una mica. El barri hanseàtic amb prou feines té vint cases, totes ocupades per comerços i com hem arribat a les sis, tot tancat i buit. Sense ningú que hi visqui. No sé, de saber-ho potser no haguéssim planificat el viatge per uns altres indrets.

Noruega: Oslo-Eidfjord

2011-09-05T20:24:00.007+01:00

Gairebé acabats d'arribar a Noruega ens toca travessar el país per començar la nostra ruta, uns 350 quilòmetres de carreteres. Aviat descobrim que circulant a 80 km/h i reduint als revolts o al passar pels pobles a 60 o 50, els quilòmetres es fan molt llargs. Clar que el paisatge fa que no ens faci recança. L'únic que ens fa por és que porta des de ahir al vespre plovent i no sembla que vulgui parar. Només començar el viatge passem pel costat d'una petita illa que s'ha fet tristament famosa aquest estiu, sembla mentida que en un lloc tant bonic pugui ser l'escenari d'una matança tant animal.

Enfilem cap el nord per la famosa E-7 que uneix Oslo amb Bergen amb presa perquè anem molt endarrerits segons els nostre càlculs i encara ens queda molt de camí. Ens aturem a fer un descans després de dinar al Salt d'aigua d 'Steinsdalsfossen famós perquè es pot passar pel darrera. Com que al final anem força bé de temps i ja estem arribant a Geilo, final de l'etapa, ens decidim a fer una parada a l'església de Torpo. La primera església de fusta que podem contemplar. Truquem al càmping per saber la seva localització exacta i ens diuen que ens hem equivocat que no estan a Geilo sinó a Eidfjord més de cent quilòmetres més. Així que ens tornem al cotxe i a fer carretera.

Església de Torpo.

Passem pel costat del parc nacional de Hardangervidda., una planícia pedregosa plena de llacs i rius. Un dels paisatges més bonics que he vist mai i no ens podem aturar! Passem pel costat del famós salt d'aigua de Voringsfossen. I no ens podem aturar! Teníem previst dedicar-hi tot el matí. Llàstima. Miro amb odi les autocaravanes que s'han instal·lat per passar-hi la nit. Nosaltres poguéssim.

Dues imatges del Salt d'aigua de Steinsdalsfossen

Comencem a perdre en dos quarts d'hora tota l'alçada que portem guanyant tot el dia. Ens endinsem en un túnel que sembla que porti a l'infern; fa molta baixada, és estret i a sobre fa volta. Mai havia fet una volta sencera dintre d'un túnel i la nostra impressió és que en fa un parell. Al final ens arribem al càmping. Ens guanyem un merescut descans i a sobre para de ploure!

Arrancant

2011-08-29T12:04:00.000+01:00

Ja m'he comprat l'agenda pel nou curs, jo funciono amb cursos i no per anys. Mal senyal, quan compro l'agenda vol dir que ja m'estic preparant pel nou curs; buidant carpetes, organitzant espais... i que la rentree s'acosta. Nou curs, vida nova i aquest any encara més, nou institut. A veure que m'espera. El dia 1 sabré bastants coses: horari, càrrecs,companys... El dia 12 en sabré més, com són els alumnes. Content de la decisió per això. Aquest dies només em venen present les coses bones de l'anterior Ies, però sóc conscient que si continués al mateix lloc començaria amb un memorial de greuges. Crec que em convenia el canvi.

I amb ganes de canviar altres coses, de fer retocs perquè tot vagi una mica més bé. A veure si aquest any els bons propòsits almenys arriben a Nadal i més enllà.

Noruega

2011-08-23T16:46:00.002+01:00

Ja hem tornat de Noruega amb la sensació que sols hem fet un tast al país, ara ens tocaria tornar per fer-li una bona queixalada, però ja s'han acabat els dies. Sorprès de la varietat de paisatges que hi hem trobat i especialment de la infinitat de blaus del color del mar que hem pogut observar; des de el blau més intens fins al gairebé turquesa. Un país on sembla que la gent s'aferra a viure en els pocs espais que deixa el gel, la muntanya i especialment la mar i on l'aigua s'escola per tot arreu.

Ara encarant la part final de les vacances i a l'expectativa del nou institut toca fer els repàs del viatge, del dia a dia abans que es comencin a perdre els records.

Ullastret

2011-08-07T11:01:00.004+01:00

Aprofitem que estem a l´Empordà per acostar-nos al poblat d'Ullastret i fer-hi una visita. Sempre havia pensat que veuria un petit poblat emmurallat força deteriorat i descobreixo una ciutat que conserva forces restes: estructura de les cases, sitges, pous i per descomptat les muralles. Una agradable sorpresa especialment per l'extensió del jaciment i complementada per la visita a la vila emmurallada i com no podria ser d'altra forma pel recuit.

Canapost-Peratallada

2011-08-07T11:00:00.005+01:00

2 h

Ens plantegem una petita caminada per l'Empordà seguint els llibrets de la col·lecció Els camins de l'Alba., ja és un clàssic per nosaltres. Fem una ruta circular per Peratallada, Canapost i els Clots de Sant Julià. Comencem per Canapost per no pagar el pàrquing de Peratallada, som catalans que vols fer-hi!

Després d'unes quantes voltes pel poble encertem la direcció del Gr i ens plantem als Clots de Sant Julià, les pedreres que van servit per fer el poblat d'Ullastret. I després enfilem cap a Peratallada. Ens despistem una mica i acabem fent una mica de camp a través, però encara que no les tenim totes ens surt bé. A Peratallada la gelatera ens fa provar tots els gelats artesans que té, no haguéssim marxat d'allà, però hem d'enfilar cap a Canapost per tancar el cercle.

Ens perdem perquè la Mar no ens deixa consultar la guia en tota l'excursió.

Qui perd els "Orígens".

2011-07-31T07:29:00.001+01:00

Hi ha una petita cadena de cuina catalana a Santa Maria del Mar que ens agrada. És bo, senzill i relativament bé de preu. I et presenten els plats amb un mica de gràcia. A tots ens agrada aquestes xorrades, per exemple la carta és una revista que canvia a cada estació i t'explica els plats (orígens, recepta, temporada...) I una altra cosa que ens agrada: té la carta en diversos idiomes. Així que ens resulta molt pràctic quan venen convidats de fora. Com expliques que és una esqueixada? O que és la sobrassada a algú de fora?

L'altre dia vaig anar-hi amb un amic i naturalment el van atendre en anglès sense cap problema i als francesos de la taula del costat el mateix i fins em sembla que hi havia alemanys al fons. Però a mi no em van poder atendre en català. Bé, no és que no em van atendre és que no m'entenien i no tenien ni el menú del dia en català. La carta sí, els hi deu venir de la central suposo. El menjar continuava sent molt bo, els cambrers molt correctes però ja no va ser el mateix. Em vaig sentir el més estranger de tots el del local, a la meva pròpia ciutat.

Los desnudos y los muertos.Norman Mailer

2011-07-31T07:10:00.002+01:00

Espai Macià

2011-07-31T07:08:00.002+01:00

M’apropo a les Borgues Blanques després de negociar amb la Mar. Una estona a la bassa per seguir les oques i els ànecs i després a l’Espai Macià. La veritat una exposició petita però ben construida. Potser un xic reduïda però ideal per veure en un escapada. Ha estat un bona elecció.

Castelfollit- La Mola d'Estat

2011-07-31T07:05:00.002+01:00

45'

Aquesta és la intenció de bon principi però avui la Mar no vol anar d’excursió. Així que mitja volta i cap a casa, la Mar mana. Ja hi hauran altres dies.

Colònies-Titllar

2011-07-31T07:03:00.003+01:00

A Vimbodí amb la Mar, així que més que caminades surto a fer algunes passejades pel Bosc de Poblet. La Mar s’ho passa bé primer dormint i després cantant a la baixada. Jo saprofito per jugar amb un juguet que feina temps que pensava si me'l comprava o no. Un GPS. Crec que guanyaré en seguretat i en pèrdues pel bosc, però he descobert llocs tant increïbles en aquestes despistades! No ho sé, la muntanya perd encant anar amb ell.

Buscant nous aires

2011-07-31T07:00:00.000+01:00

Un dia un amic em va dir que tenia un problema: que no es pot caure bé a tothom per molt que t’esforcis. Crec que aquest any he solucionat el meu problema. M’anirà bé un canvis d’aires i marxo pensant que he encertat amb la decisió, encara que això ho dirà el temps.

Marxo content, penso que he après molt de didàctica de les Matemàtiques gràcies als meus companys de departament i també crec que he après molt del tractament a la diversitat als alumnes ,ara haig de començar a mullar-me i implicar-me més.Quan es pot aprendre dels bons professors!

També he après molt del tracte que ha de tenir un professor amb les directives del seu centre. Quan una directiva diu que vol sentir les teves opinions i que critiquis tot el que no et sembla bé. No serè tant incaut i babau de fer-ho. No tinc cap ganes de tornar a rebre cap més mail l’endemà de l’últim dia de feina deixan-te entre línees quatre coses clarees. Cap ni una.

He plantat el gat.

2011-07-04T20:07:00.004+01:00

Fart que se'm morin totes les plantes he decidit plantar la Puck en una torreta. Bona idea hi cap justa i a ella em sembla que li ha agradat i fa bonic. Encara que estava una mica intranquil perquè m'he oblidat de regar-la després de plantar-la m'ha sorprès que al cap de poc ja havia sortit una branca.

La primera branca que ha sortit.

Per cert, algú sap quina flor fa un gat plantat?

La part que ens toca. Frederic Manning

2011-06-28T21:25:00.002+01:00

Novel·la de ficció d'un participant a la Gran Guerra, per tant podria ser veritat tot el que s'hi narra. Encara que no fa cap apologia de la guerra, tampoc la critica amb gran vehemència. Uns soldats que malgrat consideren que és injust la seva situació i que hi ha gent que s'aprofita. Ho assumeixen com “La part que els toca.” Sincerament, em va agradar més La Por.

Sinopsis: Després d'unes ofensives a la batalla de Somme, uns soldats anglesos són enviats a segona línia per recuperar forces i poder tornar al front. La vida quotidiana d'uns soldats que han assumit com a natural la guerra i les seves circumstàncies.

Adéu a Parpers?

2011-06-21T16:19:00.000+01:00

Ja fa cinc anys que travesso cada dia el túnel de Parpers per anar a treballar. Cinc anys que treballo al Vallès Oriental, comarca que desconeixia pràcticament del tot abans de treballar-hi i la qual m'ha sorprès. Déu n'hi do la quantitat de massa forestal que conserva i la proximitat que té a les poblacions. Però ara que haig de triar destí pels propers anys intentaré apropar-me a casa. Intentaré treballar al Maresme.

M'ha costat prendre la decisió perquè en aquest centre estic bé però l'esperança de proximitat ha decidit. Tindré sort? On em tocarà? La he cagada simplement? Diré adéu a Parpers? Ja ho veurem.

Per cert dies pesats a l'Ies, sense alumnes amb un munt de feina de memòries i de reunions absurdes. Les hores es fan llargues, llargues.

Córrer o morir. Kilian Jornet

2011-06-20T22:31:00.002+01:00

Sinopsis: Algunes travesses del Kilian explicades per ell mateix i la cerca del motiu de córrer.

III Concurs fotogràfic "Tinc pardalets al cap"

2011-06-17T20:57:00.001+01:00

No tinc perdó. Ja tenia els premis del segon concurs empaquetats i preparats per enviar cap a Reus, i llavors van arribar l'Arnot i la Georgia i els vaig convidar a menjar un premi. I el segon els hi vaig donar a l'aeroport per a la tornada a Bèlgica. Decidit a tornar a la Riffacli i a Can Graupera a buscar més premis em vaig oblidar de fer-ho. Fins que m'he adonat que ja són dates de convocar el tercer concurs.

Ara que ja he enviat els premis em veig amb cor de convocar el III Concurs fotogràfic " Tinc pardalets al cap". Aquest any fotografies d'ocells al vol.

Apa que hi hagi sort!

Via verda: Olot-Girona

2011-06-16T15:17:00.003+01:00

5h?

Després de gairebé un any de tenir la idea, aconseguim fer la nostra primera via verda.
Entre una cosa i una altra sortim d'Olot a les 11:00 hores i comencem el camí que ens ha de portar a Girona abans de les cinc de la tarda (sortida del bus). Descobreixo al cap de poc que el plat mitjà em dóna problemes i haig de fer la pujada al coll amb el plat i pinyó petit, una combinació estranya. Després del coll arriba la part més bonica i la part amb més pendent de baixada. Ens aturem a dinar de presa a Amer i descobrim que hem d'anar contra-rellotge per arribar a temps a Girona. El fet que la segona part de la via l'hem de fer a corre-cuita i que passi la majoria del temps al costat de la carretera ens fa que no ens agradi tant com la primera. Els nens per això s'han portat de conya.

Sant Privat d'en Bas-?

2011-06-15T19:31:00.003+01:00

Ens acostem a la vall d'en Bas i volem arribar-nos al Salt de Sallent des de Sant Privat d'en Bas. El salt es veu des de lluny ben carregat, les pluges han estat profitoses. El que no contem és que no ens atrevim a travessar la riera sobretot portant els nanos a l'esquena. Així que fem mitja volta i berenem a la zona de pícnic. Això sí, l'Arnau i la Mar aprofiten per baixar per la pista caminant.

Una altra excursió que queda a la col·lecció de pendents.

Una escapada a la Garrotxa

2011-06-15T15:47:00.003+01:00

Aprofitant que teníem ganes de fer la Via verda Olot-Girona, ho allarguem per passar un cap de setmana de tres dies a la Garrotxa en companyia de l'Arnau, l'Elena i el Jordi. Al final una mica passat per aigua, encara que només ens va espatllar el dilluns. Una bona escapada per desconnectar i agafar forces pel final de curs.

La primera volta que la Mar va de càmping, a repetir en el futur.

Necessito un mappy-nen

2011-06-09T21:43:00.002+01:00

Ho havíem intentat evitar al màxim, però al final ha arribat l'inevitable. Al final la Mar ha pujat als llits elàstics i als cavallets de la plaça Santa Anna. Un altre lloc de Mataró que a partir d'ara s'haurà d'evitar. Ja n'hi han uns quants: el parc infantil de les Tereses i els de la plaça de les muralles... A més de tots els dofins,cavalls,cotxes i motos que hi ha a les portes de les botigues i dels bars per fer pujar la canalla. Qualsevol descuit pot produir un retard de més de mitja hora.

Naturalment la Mar ja no vol anar cotxet sinó caminant als llocs però sempre en sentit de baixada del carrer. Així que urgentment necessito un mappy que em dissenyi recorreguts entre dos llocs, sempre de baixada i evitant tots els parcs infantils! O que em perdoneu per arribar sempre tard .

Piulades i miols.

2011-06-07T20:57:00.001+01:00

Una parella de merles ha fet un niu al davant de casa, i es passeja tot el dia per la tanca del pati. I vinga a piular i piular; txic, txic, txic!!! Tant el mascle com la femella. I la meva gata vinga a miolar i miolar; meu, meu ,meu! Ja no hi ha qui fa migdiada a casa! Tant de txic i tant de meu!

La promesa. Friedrich Dürrenmatt

2011-06-02T22:00:00.001+01:00

Sinopsis: un agent de la policia fa una promesa a una víctima: què descobrirà el culpable. Passi el que passi, una promesa que li marcarà la vida.

Cargol

2011-06-01T14:19:00.002+01:00

Acabo de trobar aquesta fotografia entre el merder del meu escriptori. Quina pinta! No me'n recordo: ni del lloc, no dates, ni companys. Em sembla que plovia!

"Tu ets funcionari. A mi em paguen per treballar."

2011-06-01T13:50:00.002+01:00

Uf, els pares dels alumnes!

Passejada pel Corredor

2011-05-29T16:41:00.003+01:00

Diumenge una mica tard, ens decidim a fer una ruta pel voltant del Santuari del Corredor. Segons la guia de la diputació dura una hora, segons els panells que trobem uns 45 minuts. Al final només 35 minuts i això que la Mar ha fet un tros caminant ! Curta però ens ha servit per que ens toqui una mica l'aire.

Aprofitem que fa calor per fer el burro!

Quan arribem al costat del Santuari hi ha nens fent volar estels i jugant a futbol, quina enveja. La propera volta ens enduem el dinar i dinem a sota d'un pi.

L'ambient al voltant del santuari.

174 flors té el meu lilà.

2011-05-16T11:39:00.003+01:00

8 de les 174 flors del meu lilà

Després de només treure tres flors l'any passat i veure amb enveja tots els altres lilars de Catalunya, el meu ha esclatat! Ara només falta que tingui fulles!

Aquest cap de setmana trauré la taula i les cadires al pati i res més, no hi cap res més. Així que declaro inaugurada la temporada de sopars a la fresca! I contemplació del meu preciós lilà! Potser sóc una mica pesat però és la única planta que m'hi cap al pati .A part de les plantes de menta per cuinar ( Bé algun mojito també cau).

Lisboa: tramvies

2011-05-02T21:59:00.003+01:00

Últim matí a Lisboa. Aprofitem per donar unes voltes amb els tramvies. Agafem el 12 fins a l'Alfama per poder anar fins al principi del famós 28. Ens equivoquem de direcció. Com pot ser si hem anat al principi de la línia? Doncs perquè al final descobrim que hi ha dos 28. El que fa la la part central i el que arriba als dos ramals. Quin desastre! Si es podia agafar des de la plaça del costat d'on hem agafat el 12! Però ja està ple de turistes. Ara que tenim apamada la ciutat, ara hem de marxar! Aprofitem la resta del matí per passejar i fer un cafè tot esperant l'hora d'anar a l'aeroport.

Lisboa: Alta i Chiado.

2011-04-28T19:35:00.004+01:00

A la tarda agafem un elevador per pujar a l'Alta. Un barri popular que recorda per ambient a Gràcia de fa uns anys ( ambient popular i bars). Al costat del qual hi ha el petit barri de Chiado, una espècie de Passeig de Gràcia, per les botigues, ambient i les cafeteries. Ha estat una de les distraccions del viatge comparar barris i ambients amb els coneguts de Barcelona.

Un ós panda al pas zebra. Roc Casagran

2011-04-27T19:54:00.002+01:00

Segona novel·la que escriu Roc Casagran i segona novel·la seva que llegeixo (és el llibre de Sant Jordi) i la segona bona com la primera. Es nota que l'autor és poeta en com cuida les imatges i les paraules. Una bona elecció.

Sinopsis: En Baljo és un gambià que que té el futur una mica negre. La Blanca és una noia de Sabadell que busca un futur a la seva vida. I hi ha un ós panda (blanc i negre) que somia en creuar un pas zebra ( blanc i negre).

Lisboa: Belem

2011-04-26T20:37:00.003+01:00

Aprofitem el matí del segon dia per acostar-nos al barri de Belem. Em fa especial il·lusió anar-hi. De petit devorava una enciclopèdia d'història universal que tenia dues grans fotografies en el capítol de l'època dels descobriments: una de la Torre de Belem i una altra del monument al descobridors. Potser vaig llegir els sis volums unes vint vegades ( per què he acabat fent física i no història?).

Agafem el tramvia 15 a la Plaça del Comerç. Un dels errors que fem! A la plaça de Figueira haguéssim pogut seure i ara hem d'anar una bona estona com a sardines. I això que ho hem estat discutint bona estona! I teníem les dues parades igual d'aprop!

Passegem per Belem: Monestir dels Jerònims, monument als descobridors i Torre de Belem. Al monestir no entrem. Hi ha una cua de més d'una hora i amb la Mar ni ens ho plantegem. Això sí, entrem a l'església, és preciosa.

I llavors anem a menjar Pastéis de Belém. Surt a totes les guies i és el més típic de Lisboa. Em quedo garratibat. La gent fent fotos als cambrers, a les guerres on surt el nom, fent-se una foto fent una mossegada a un pastís a l'entrada de la cafeteria-pastisseria. Estem bojos? Això sí, els pastissos estan de mort.

Lisboa: Baixa

2011-04-22T22:18:00.003+01:00

Aprofitem la tarda per passejar pel barri de la Baixa. Quina diferència amb el matí! És com si Nàpols i Viena estiguin separades per dos carrers (agosarat comentari quan no he estat a cap d'aquestes dues ciutats). S'agraeix els carrers plans i no haver d'arrossegar el cotxet costa amunt o baixar-lo per escales a pes. Aprofitem la tarda perquè la Mar corri per les places i es desfogui una mica.

Lisboa: Alfama

2011-04-22T21:59:00.008+01:00

Comencen el primer matí lisboeta fent una passejada per l'Alfama. Perdent-nos pels seus carrers i visitant el castell de Sant Jordi. La Lisboa més antiga de carrers estrets, pujades i baixades i ambient popular.

Agafem el famós tramvia 28 per pujar fins a l'Alfama, sembla un secret d'estat esbrinar per quins carrers en concret passa. L'agafem al tram més famós, aquell que passa per carrers tant estrets a tocar de les cases. Llàstima que sempre vagi a rebentar de gent!

Aprofitem per parar-nos a un parell de miradors,visitar el castell de la ciutat i entrar a la catedral. Tenim sort, malgrat la previsió deia que plouria tot el matí, sols ens hem d'aturar un parell de cops a que s'aturi la pluja.

Què en queda del 14 d'abril?

2011-04-14T19:54:00.005+01:00

La plaça, aquella plaça mig buida, on Macià va dir aquelles boniques paraules. Aquella plaça plena a vessar un quart d'hora més tard, on Macià va repetir la seva proclama i la gent va esclatar en un deliri d'esperança, de canvi. Avui la plaça era plena de professors, metges, infermers...de funcionaris cridant per mantenir la qualitat dels serveis públics.

Estic cansat, sense ganes d'escriure. Venen temps durs per la gent d'esquerres, venen temps de lluita per al sector públic. Espero que els meus alumnes puguin guanyar-se un futur millor que els seus pares gràcies al seu esforç. Espero que els hi deixin tenir la oportunitat de fer-ho. Hi tenen dret.

Enveja sana, o no.

2011-04-12T20:26:00.002+01:00

Avui la Roser necessitava el cotxe. Així que aprofitant que no tenia tarda hem quedat per dinar i he canviat cotxe per bicicleta. La Roser pot anar a treballar en bicicleta fent el passeig marítim de punta a punta. Avui ho he fet jo, quina enveja! Ni el fet de deixar-me la clau alen i anar amb el cul a terra; ni el 700 gr que m'he engreixat la última setmana ( Ai! La calçotada de dissabte!) No m'ha privat de pensar: quina enveja! Just el dia que m'han dit que els meus 7,5426 punts no són suficients per donar-me una plaça definitiva. Avui que he fet els habituals vint quilòmetres d'anada i els altres vint quilòmetres de tornada. Avui havia de fer aquesta passejada. En fi, quina enveja. No podrien donar-me un centre on pogués anar en bicicleta? O més proper?

( Vaig prometre que per escarni si m'engreixo ho hauria de publicar i dir la quantitat. Ha quedat prou amagat? Ara l'amagaré sota un post ja fet).

Últim comentari: sense voler ( només faltaria) he configurat el corrector lingüístic en bosnià. I el títol del post és correcte. Què deu voler dir Enveja sana, o no en bosnià?

Indigneu-vos. Stéphane Hessel

2011-04-11T12:21:00.002+01:00

Petit pamflet que crida als joves a indignar-se amb el món actual i en conseqüència a lluitar per canviar-lo i millorar-lo. Crida d'un vell militant anti-nazi en contra de la indiferència. Potser els motius no són tant clars com a l'època de l nazisme però existeixen.

Sinopsis: Si mires, trobaràs motius per indignar-te i en conseqüència per moure't per aquest món.

Asesinatos matemáticos. Claudi Alsina

2011-04-08T09:52:00.002+01:00

Realment pensava que estaria millor i sobretot que en podria extreure més coses pels meus alumnes.

Sinopsis: Recull d'errors matemàtics de tots tipus recollits per l'autor.

Bellcaire d'Empordà-Castell de Montgrí

2011-04-03T20:16:00.004+01:00

4h ?
Tercera caminada capgrossa que anem aquest any. Sortim de Bellcaire enmig de la boira, qui diria que acabarem el dia tots cremats pel sol! L'aigua de la boira fa que les teles d'aranya es vegin molt.N'hi ha un munt, quantes coses deixem de veure per no fixar-nos.

De bon principi ja veiem el nostre objectiu, el castell de Montgrí. El camí és un tranquil puja i baixa carenant per anar a buscar el turó del castell. El romaní florit, la calor i les primeres orenetes i ballesters observats ens demostren que ja estem a la primavera.
Tornem per la vall i ens acostem a l'ermita de Santa Caterina, la que va inspirar a Caterina Albert ( Víctor Català) a escriure Solitud, per dinar.

Don Juan. Memoria amarga de mi.

2011-03-28T11:39:00.001+01:00

Hi havia una maledicció amb aquest espectacle. Quan el feien a Barcelona em vaig posar malalt i a Mataró perdem les entrades. Per sort posant cara de pena ens deixen entrar. Sort, feia temps que no podia anar a veure titelles per adults.

L'espectacle ens agrada. Sobretot en l'aspecte tècnic ( il·luminació, titelles, escenografia...) Encara que el text et deixa amb la sensació que podrien haver tret més suc a la història. Don Juan Tenorio moribund en un convent conversa amb un monjo que mai ha sortit del convent sobre la vida mundana de la qual no es retracta i li incita a viure-la. Un bon espectacle.

La proporción áurea. Fernando Corbalán

2011-03-21T20:35:00.001Z

El tema del llibre no m'atrau massa. No em sento massa interessat pel número d'or i la seva relació amb l'art, així que em feia una mica de recança. Però sí que he vist que estava associat a dos temes que m'interessen molt: la successió de Fibonacci i els fractals. I el que m'atreu de les Matemàtiques, la seva relació amb la natura.

Sinopsis: un treball divulgatiu del nombre d'or.

4t aniversari del bloc

2011-03-20T15:55:00.003Z

Se m'havia passat per alt! Fa vuit dies va ser el quart aniversari del bloc. Quatre anys amb 541 entrades no està malament. Unes dues entrades per setmana. Estic content el bloc comença a servir pel que volia. Quin dia vaig fer aquella excursió? Quin era aquell llibre que vaig llegir sobre...? Per això el meu afany enciclopèdic sobre tot el que faig. Dels bons propòsits del bloc: el de millorar els continguts estic passota. El bloc va fent. Ara més i ara menys i ara per ara ja estic content amb això.

El que no estic gens content és dels seus dos fills. Un meu i l'altre adoptat amb un company. Els blocs sobre ocells. o espabilo, o es moren!

Cosmocaixa

2011-03-20T15:47:00.002Z

Avui ens hem escapat a Barcelona, al Museu de la Ciència. Al arribar hem tingut una bona notícia i dolenta alhora. Hem descobert que avui era dia de portes obertes: Bé. La meitat de Barcelona i totes les seves criatures també ho sabien: Malament.
La Mar estava una mica pesada. S'ha adormit al cotxe i no li ha agradat que la despertéssim. Així que no em pogut fer una visita molt extensa. Ja hi tornarem, cap problema.

Al final m'he entretingut mirant les fórmules de l'entrada. L'equació d'ones d'Schrödinger, les transformacions de Lorentz... fòrmules que vaig treballar durant hores i hores a la carrera i ara amb prou feines les sabria escriure. Què ràpid és perd el que no utilitzes!

Al bosc inundat.

Això sembla el paradís! John Cheever

2011-03-19T20:35:00.002Z

Per mi una història mal lligada. No acabo d'entendre els girs de l'autor i les anades i vingudes de la novel·la. Quina és la història principal, i quines les secundàries. Encara que al principi aparentment sembla molt clar.

Sinopsis: Un home gran retorna al poble i descobreix que la llacuna que fa servir per patinar s'ha convertit en un abocador.

L'hort dels cirerers.

2011-03-14T20:56:00.001Z

Potser estic en una fase barrufet rondinaire, però el que per molts és l'espectacle de l'any. No em va acabar de convèncer. Ni el text, ni els actors i especialment com estava plantejada l'obra: els talls, les músiques escollides... El planteig de l'obra, en definitiva. Tampoc és que fos un desastre però per un cop que puc anar al teatre m'esperava alguna cosa més. Em fi no em barrufa...

Dorres-Bell-lloc

2011-03-06T19:52:00.005Z

1h 35'

Poc després de desviar-nos del camí directe.

Tornem a fer una de les nostres excursions clàssiques, pujar al santuari de Benlloc. Però aquesta vegada decidim fer la volta sencera, evitar la drecera i pujar pel coll de Juel. La veritat ha valgut la pena. Primer per fer una volta circular, segon perquè el camí a través del bosc és preciós. I d'altra banda la nevada d'ahir, fa que el tros de camí desconegut estigui tot nevat, però només dos dits, que ho emblanquina tot però que no ens impedeix fer l'excursió. Una bona passejada i una magnífica vista de la Cerdanya, el Carlit, el Puigmal,la Molina i el Cadí.

El camí del coll de Juel fins al santuari.

Santuari de Bell-lloc

Una breve historia de casi todo. Bill Bryson

2011-03-06T19:49:00.002Z

Una obra de divulgació científica molt ben escrita i amena. Sobretot el més curiós encara que anecdòtic: les biografies dels grans científics. La veritat no sé qui és més estrany o grillat de tots.
Encara que al llibre és parli de física, astronomia, química i moltes ciències. Segons el meu parer és un llibre que vol explicar la vida i com és que hem arribat fins aquí. Per això ha d'explicar com és l'univers, la terra i tots els condicionats de la vida.

Sinopsis: Assaig de divulgació científica. I sobretot explicar les dificultats i la precarietat i la multitud de condicionats que s'han de donar perquè existeixi la vida.

Dijous de setmana blanca

2011-03-06T19:44:00.002Z

Avui, però en a la pràctica tota aquesta setmana, era el dia dedicat a la lectura i l'escriptura. Tenia previst endur-me per rellegir-me un dels títols que més m'ha impressionat i que era adient per emportar-me als Ports: Camí de Sirga. El primer llibre on vaig descobrir què era això d'escriure. Vaig adonar-me que cada paraula, cada signe de puntuació, cada paràgraf estava estudiat, pensat i escrit amb una finalitat. Vaig adonar-me que un llibre amb aquella gran quantitat de salts temporals i que no et perdies en cap moment, havia d'estar molt i molt treballat i pensat.

Cada cop tinc més clar que el meu problema en escriure és que no sé llegir. Devoro els llibres que m'interessen, llegeixo en diagonal i sense fixar-me. Així que quan rellegeixo els post que he escrit, sempre escrits a corre-cuita, em fa una mica de vergonya. Al final com sempre que me'n vaig per quatre dies m'he endut uns cinc llibres encara que naturalment sols he llegit un. El que em van recomanar a últim moment i he devorat, quan era un llibre per anar llegint capítol a capítol o intercalar amb altres lectures. Ho sigui que continuo igual, però és que era tant bo!

Dimecres de setmana blanca

2011-03-06T19:42:00.001Z

Ha costat, però al final ha arribat el moment. Ja tinc la casa endreçada, hem dinat i la Mar està fent la migdiada. Ho sigui que tinc una estona per a mi i relaxar-me. Acabo de d'agrair aquest fet prenent-me un tallat al pati. Mirant com passen els núvols i escoltant un corb solitari que va donant voltes i emprenyant a tots.

Avui segurament m'hagués acostat a Morella i potser a Catí on no hi he estat mai i d'on era el meu avi. Així que avui tocava turisme i viatjar com l'afició del dia. Avui, com que em puc moure molt, he decidit que seria el dia de la Mar. Hem anant al bosc a buscar fulles, ens hem estat l'estona que ha volgut als gronxadors ( i realment pot ser molta estona). Hem estat molta estona al tobogan (si li hagués deixat tota l'estona que hagués volgut encara hi seria). I finalment hem estat passejant pel llac de Puigcerdà. Entremig de tot això m'ha demanat un descans per fer una crep de pernil i formatge i jo no he tingut més remei que fer-ho. Si ho demana què puc fer?

Aquest vespre arribaran els meus sogres i els meus nebots (ara enteneu perquè havia d'endreçar la casa, no?).La Mar s'ho passarà de conya jugant i perseguint els seus cosins. Serà el regal ideal per acabar de celebrar el seu dia.

Urús-Font de Llebrera.

2011-03-06T19:40:00.000Z

1h 30´ segons la guia.

A vegades tinc en ment que anar d'excursió amb la Mar és que enlloc d'anar amb una motxilla amb l'esmorzar i una ampolla d'aigua vas amb 12 quilos a l'esquena. Mentida tot és un xic més complicat, has d'estar decidit a canviar el xip o renunciar a l'excursió i reconec que a mi em costa. No ho dic per avui, però avui m'he adonat que has d'estar disposat a quedar-te en una clariana i jugar amb pedres i fulles i mirar el paisatge. I la passejada per un altre dia.

Hem sortit d' Úrus per fer un tros del camí que va fins a Coll de Jou. Anar fins a la Roca d'Urús o la font de la Llebrera, segons les ganes. Camí marcat, ja que segueix el PR-C-126. Sortim del poble i comença una d'aquelles pujades que t'agafen mig adormit i t'aplanen. S'ha fet feixuga esperant el tros de camí pla a l'arribar al collet de Jovell . A mitja pujada la Mar s'ha començat a queixar i hem fet una parada tot mirant el paisatge. S'acaba l'excursió? No, només una parada per menjar una galeta i continuar grimpant. El tros pla s'ha fet agradable, tot i les plaques de gel que s'havien de passar amb cura. El camí per mig d'una pineda de pi roig és molt agradable. Al final certs passos m'han portat de forma instantània als Ports a les Gúbies del Parrisal, una de les excursions més boniques que he fet i que potser avui estaria repetint ( La veritat ho havia pensat però el proper cop que hi torni m'agradaria anar per entremig de les Gúbies i potser ara fa un xic de fred per mullar-se, així que tenia altres opcions). També he recordat aquell parell d'alzines davant d'un mas abandonat al barranc de l'Espasa.

A la tornada han començat els problemes. La Mar s'ha començat a queixar. Sort que només han estat cinc minuts i s'ha adormit ( A vegades li costa reconèixer que té son i s'hi resisteix) però en algun moment m'ha donat la impressió que seria tota la tornada. Ha estat poca estona però he pres una determinació: No tornaré a sortir d'excursió sol amb ella. Primera perquè si vas dos i li passa alguna cosa és molt fàcil donar-li el xumet o un tros de pa o dir-li alguna cosa i si vas sol l'has de baixar-la amb tot l'enrenou que suposa. Segona ja sé que a la muntanya no s'ha d'anar sol. Jo hi vaig, sóc gran i assumeixo els meus riscos i les seves conseqüències. Però la Mar no pot decidir per ella i no em sembla ètic que jo decideixi pels dos.

Dilluns de setmana blanca

2011-03-06T19:35:00.002Z

Dilluns de setmana blanca, segons els meus càlculs hauria d'estar en una habitació a Calaceit després de passar tot el dia al Delta de l'Ebre. Això segons els meus plans, a la pràctica estic una mica més al nord, a la Cerdanya, a la casa dels meus sogres. Però els plans canvien o te'ls fan canviar com en aquest cas. Segons els meus plans la Mar estaria anant a l'escola-bressol però el divendres ens van dir que al final ells també feien setmana blanca. Així que estic a la Cerdanya acompanyat, no em queixo, és bona companyia. Però ja havia fet plans, per un cop d'anar a la meva. Així si al Nadal deixava per una altre cop el Montsant aquest cop deixo per una altra oportunitat els Ports. Espero que les Gúbies del Parrisal, Les Roques de Sant Benet o Morella no es belluguin i tingui una altra oportunitat d'anar-hi o repetir anteriors visites.

Feia ja unes setmanes que ho tenia plantejat i m'havia reservat un dia a cadascuna de les meves aficions, avui em tocava ocells al Delta. Tampoc no puc anar a Vimbodí; ja és mala sort que després de vint anys els meus pares s'hagin decidit a fer obres per aquestes dates. Per això sóc aquí dalt.

No ho sé, ja fa temps que tenia ganes de passar uns quants dies sol i anant a la meva. Digueu-me egoista, sí una mica, però en tenia ganes. Ara la Mar s'acaba d'adormir. Jo estic davant la llar de foc amb la ràdio de fons decidint que faig: Obro un dels llibres que m'he emportat? Escric un dels post que tinc en ment des de fa unes setmanes? Em miro quina caminada podem fer demà? O netejo els fogons, on per segon cop avui se m'ha sobreeixit la llet? Simplement d'això és el que en tenia ganes. La llàstima és que demà-passat puguen els meus sogres amb els dos cosins de la Mar. Què s'ha de fer per estar uns dies sol ?

Premià-Badalona

2011-02-27T22:13:00.001Z

1 hora

Després d'una pila d'anys de tenir-ho en ment, al final ho hem fet. Hem aprofitat que es pot anar de Barcelona fins a Cabrera de Mar en bicicleta per fer una pedalada familiar. Com sempre molts mesos pensant-ho abans de fer-ho i després triem el dia que hem d'anar a corre-cuita perquè tenim un dinar familiar. Som així, ja m'estic acostumant.

Com que ens discutíem des de on es pot començar a pedalar hem decidit anat fins a Premià en tren i no espifiar-la, cosa en què també som experts. A l'arribar a Badalona ens hem aturat a fer el vermut a la Rambla. Encara que vagis en bici, els diumenges són els diumenges. I quan ja estàvem convençuts de tornar hem hagut d'agafar el tren perquè el temps se'ns tirava a sobre, un altre cop com sempre.

Ara només ens falta que algú ens expliqui un camí que no sigui la carretera per acostar-nos des de Mataró fins a Cabrera i poder prescindir del tren.

La mort d'Ivan Iltix. Lleó Tolstoi

2011-02-23T16:32:00.003Z

Els bons autors et fan entrar a l'atmosfera que ells volen crear i et condueixen per on ells volen. I naturalment aquest és un gran autor. Acabes coneixent perfectament el seu personatge.

Sinopsis: El títol ho diu tot. L'agonia i la mort d'Ivan Ilitx.

Em diverteixo a l'aula?

2011-02-20T15:23:00.000Z

Cap de setmana ocupat per les jornades de Geogebra. Quin vici és aquest programa! I quines coses més increïbles que es poden fer, i quines s'arribaran a poder fer! Doncs enmig d'una conferència sobre les animacions en Geogebra de Gaetano di Caprio en va presentar una titulada Mathematical walk, que ajuda als alumnes a entendre el concepte de funció i de tangent. Doncs quan l'estava presentant es va preguntar: Realment això serveix d'alguna cosa? I va respondre. No ho sé, però m'ha divertit. I un professor que s'ha divertit és molt millor professor pels seus alumnes.

Em va venir present que fa unes setmanes vam passar una enquesta que contenia aquesta mateixa pregunta a l'aula i molts alumnes van respondre que creien que no. Així que vaig fer el viatge de tornada fins a Mataró amb aquesta qüestió ballant-me pel cap i amb una determinació clara: Vull divertir-me encara molt més a l'aula.

PD: Si voleu saber de què va la cosa us deixo l'enllaç d'una vídeo de l'animació però això no és res comparat amb jugar amb l'applet i el programa.

Mathematical walk

Música per camaleons. Truman Capote

2011-02-19T15:17:00.001Z

M'agrada llegir Capote, però sols de tant en tant. Massa m'embafa, per això he trigat més de quatre mesos a llegir aquest llibre de relats. No ho sé, la barreja d'elements massa “posh” pel meu gust amb els criminals més aberrants em descentra. I també em semblen les històries poc creïbles. Encara que com he dit al principi m'agrada, però no em crec les històries. La novel·la curta, Taüts tallats a mà, el millor del llibre pel meu gust. En fi Truman Capote.

Sinopsis: una novel·la curta ajuntada amb petits relats. On poden aparèixer criminals en sèrie en alguns relats o els elements més elitistes de Hollywood en d' altres.

Les històries naturals. Joan Perucho

2011-02-08T15:07:00.004Z

Al principi no m'ha agradat gaire. L'he trobat una mica massa prim, pla, fàcil com si fos una novel·la d'adolescents, juvenil amb personatges sense profunditat. Però després quan l'he agafat amb ganes de passar l'estona m'ha entretingut.

Sinopsis: En plena guerra carlina, un naturalista haurà de perseguir la llegenda d'un vampir que senyoreja Pratdip.

Folgueroles-Salt de la minyona-Castell de Sant llorenç

2011-02-08T14:56:00.003Z

4h ?

Segona caminada capgrossa que anem aquest any i per ara la més participativa, érem vint·i·quatre. Per ser una caminada capgrossa, ens ho prenem amb calma i sortim vora dels deu de Folgueroles. Ens acostem al Salt de la minyona i després al castell de Sant Llorenç, per tornar a dinar tard al poble. El millor de tot quan els propietaris del castell ens el deixen visitar, tota una sorpresa.

Sortint de Folgueroles.

Diríem una excursió plàcida si no fos per les clapes de neu glaçades que ens feien relliscar de tant en tant. La Mar aprofitava aquestes relliscades i quan baixàvem algun lloc empinat per fer-se una fart de riure. Una bona sortida.

Castell de Sant Llorenç.

Vimbodí a Les històries naturals de Perucho

2011-02-04T19:51:00.000Z

Jo que pensava que els meus pares havien nascut en un poble mig perdut entre Lleida i Tarragona. I ara resulta que és el centre de la cultura catalana! Si fa una setmana descobreixo que serveix com a títol d'una obra del Nacional. Aquest dies, que estic llegint Les històries naturals del Joan Perucho, em trobo la següent frase “El príncep Lichnowsky, que vaquejava als afores de Vimbodí...” dues referències en una setmana!

El que em ve a la ment és: Què feia a les afores de Vimbodí un capità carlí?, l'únic poble liberal de tota la Conca. Acabava de saquejar-lo? O preparava alguna cosa? Em sembla que em quedaré amb les ganes de saber-ho.

Sempre fa gràcia veure referències encara que siguin d'esquitllevi i totalment intranscendent.

Vimbodí al nacional!

2011-01-24T12:06:00.000Z

No era lluny ni difícil. Joan Margarit

2011-01-21T19:00:00.004Z

Fa temps que penso; per què escric tant malament ? I cada cop ho tinc més clar, no sé llegir. Llegeixo massa ràpid, en diagonal i devorant els llibres. Potser massa acostumat a la carrera, on havies de llegir un munt d'articles i el que t'interessava era tenir una visió ràpida de conjunt. Potser i més realista, perquè ho faig tot sempre ni bé, ni malament. Si això ja em passa quan llegeixo prosa, imagineu-vos quan llegeixo poesia, que és gairebé mai. Per cert, quan s'acaba de llegir un poema? A la primera, a la segona o a la...

Atret per quatre poemes que em van regalar de Joan Margarit que acompanyaven un llibre de fotografies he decidit llençar-me a un llibre complert. I malgrat no sé si he acabat de copsar-lo del tot, el que tinc clar és que m'ha agradat.

Sinopsis: poemes de l'autor que com diu: No sé si serà una etapa llarga o curta però tinc clar que he arribat a la última etapa de la meva vida.

El rei de la casa. Gabriel Galmés

2011-01-19T19:49:00.001Z

Fa més de deu anys que treballo en instituts. I una de dues o no m'assabento de les coses, cosa que em penso tristament que és veritat. O el llibre és una mica exagerat. Els merders de faldilles entre professors, professors-alumnes el trobo una mica fora de lloc. Tampoc crec que l'autor hagi pretés explicar la realitat del centres. Per passar l'estona i poc més.

Sinopsis: el primer dia a l'institut es converteix en una lluita entre l'equip directiu i l'oposició dels elements del sindicat, tot barrejat amb les demandes dels estudiants.

Feliç aniversari !

2011-01-18T20:59:00.004Z

Encara que sembli mentida, avui en Pep Guardiola no és l'únic que celebra l'aniversari. Avui també és el meu i com que aquest és el meu bloc; doncs em regalo una entrada, així d'egocèntric sóc. Anem a lo important, els regals que he rebut. De que serveixen els aniversaris a part d'adonar-te que et fas vell? I posats a ser egoista, siguem-ho.

He esmorzat amb la tassa que m'han regalat per fer el te a l'Ies, la màquina de cafès em rebentarà l'estómac d'aquí poc. He rebut com a regal de ma germana i mons pares un SMS dient: ens veiem dissabte, prepara un bon dinar. Al migdia he decidit que jo em faria un regal. Adéu exàmens, actes i fitxes i he decidit que em regalava la tarda per a mi. Aquest era el meu regal d'aniversari.

He fet el vermut tot llegint l'Ara i quan acabava la última patata i apurava l'últim glop de Coca-cola he descobert a la última pàgina del diari la columna del Lluís Gavaldà. En un instant estava al poble. Conec aquest pagès, l'he vist moltes vegades al poble en una vella Vespino i gorra blanca de paleta com a casc, o l'he vist amb una vella furgoneta destarotada anant al tros. No sé el perquè, però aquest pagès havia de ser del Camp de Tarragona no podia ser de cap lloc més, un dels meus. Per què no escriu una novel·la en Lluís? Em falten autors que tinguin com a referent la gent de comarques de Tarragona.

A mitja tarda he anat a buscar la Mar i ha aprofitat per regalar-me un parell de llibres. Just els que volia jo! Una novel·la que fa temps que cerco i un llibre que m'ha recomanat un company fa poc últimament. Com ho sabrà? Per agrair-li he jugat al Godzilla amb ella. Jo faig edificis, castells, cases... i ella...Suposo que us imagineu que fa. I al final m'he escapat a córrer pel passeig marítim.

Però quan ha arribat el vespre s'han acabat els regals. Tocava exàmens, anglès. Feina, feina i feina. Sort que demà m'espera un bon te a l'Ies ( Per cert no m'agrada massa però el meu estómac ho agrairà).

Un regal inesperat.

Simon's cat. Simon Tofield

2011-01-14T21:57:00.002Z

Hi ha una secta més poderosa i més excloent que la gent que té un nen petit, ho he comprovat. I es tracta de la gent que té gat. He passat moltes estones parlant de gats: El meu fa...doncs el meu fa...i normalment per destacar com passa de nosaltres i com són d'egoistes però amb carinyo. Aquest és un llibre pels adeptes a aquesta secta, hi trobareu moltes coses que fa el vostre gat.

Sinopsis: historietes d'un gat.

He escrit moltes entrades a aquest bloc d'aquesta forma!

Mataró-Sant Andreu de Llavaneres

2011-01-11T19:40:00.001Z

9/01/2011

1h 15'

Acostumo a recollir-ho tot en el bloc: tots els llibres que llegeixo, totes les excursions o minisortides, exposicions...però aquesta sortida normalment no l'hagués inclòs. L'hagués considerat com anar a fer un tomb un diumenge al matí. Però té unes característiques especials. Primera fer-la en bicicleta i segona estrenar la bicicleta de la Roser. Des de que li vam comprar la cadireta a la Mar, crec que és la primera sortida una mica decent que fem després de quedar-nos amb les ganes de fer la via verda.

Com sempre que sortim un diumenge acabem fent el vermut en un bar, collons com les gasten els bars de Llavaneres!

Matagalls

2011-01-10T19:37:00.002Z

8/01/2011

2h ?'

Hi ha dies que les cames no et segueixen, que no tires i no hi ha manera d'avançar. Avui he tingut un d'aquest dies. Ja m'ha costat llevar-me i he estat a punt de quedar-me al llit però al final he decidit arribar-me fins Collformic i pujar al Matagalls. Quan he començat a enfilar-me em cruixia tot. Sort que m'he pogut dopar amb els caramels que vaig recollir a la cavalcada de Reis.

Com darrerament he pujat per Sant Segimon i he baixat per la ruta directa.Pel camí de Sant Segimon ja hi havia gent quan normalment en trobo ben poca. A la tornada les Rambles. He decidit no tornar-hi a pujar si no és en dia laborable.

Sant Serni-Bor-Pedra-Beders

2011-01-09T15:42:00.002Z

4/01/2011

2 h 45'

Realitzem la ruta 5 de la guia de la Cerdanya de la editorial Alpina però sortint de Sant Serni i no de Talló. La ruta discorre per pistes i un petit tros per carretera. Al final Sant Serni de Coborriu, Bor, Pedra i Beders. Ja havíem fet fa temps una ruta per Pedra i Bor sortint de Riu de la Cerdanya.

A Bor tenim la sort que ens trobem uns visitants que tenen la clau de l'església així que hi podem fer un cop d'ull. A partir de Pedra la Mar es queixa la major part del camí. La motxilla ja li cansa i vol caminar.

Una bonica passejada per la plana cerdana. I de contemplar Pedra no te'm canses mai.

Sant Julià de Pedra

Coborriu de la Llosa

2011-01-08T15:45:00.003Z

2/01/2011

5'

Decidim fer una excursió per la vall de la Llosa sortint de Coborriu de la Llosa. Comencem i no ens aclarim amb les indicacions de la guia. O tornem a la carretera o tenim de pujar per una pista que està totalment glaçada i està impracticable. Com que no ens aclarim decidim seguir les marques del GR i fer una petita volta d'anada i tornada. Impossible les marques es perden i no ens aclareixen res. Així que cinc minuts després tornem a estar al cotxe. Abans però, una veïna amb raó però de males maneres ens diu que tenim el cotxe mal aparcat. Un èxit rotund.

L'església de Coborriu que està situada

d'una forma que no es deixa fotografiar.

Abans de tornar a casa fem un cafè a Bellver de Cerdanya on em serveixen un cafè amb llet en una tassa, bo, a la temperatura perfecta i la proporció ideal pel meu gust de cafè i llet. Com a casa! Al final el dia ha valgut la pena.

L'excursió corresponia a la número 10 de la guia de la Cerdanya corresponent a la col·lecció els Camins de l'Alba de l'Alpina.

Vimbodí-Poblet

2011-01-08T15:19:00.002Z

2h 5'

Per acabar de fotografiar totes les creus de terme m'acosto fins a Poblet pel camí de Milmanda. Si l'altre dia eren camps i pinedes, avui em toca caminar entre vinyes. La temperatura ha canviat, avui m'hagués pogut endinsar al bosc de Poblet, però ja està bé canviar una mica. La Mar es queixa un tros del camí, em sembla que aviat la motxilla s'acabarà.

Quan arribo a Poblet descobreixo que les fonts que hi havia al costat de l'ermita de Sant Jordi se les han carregat per fer una plaça dura. On és l'estany? I el desmai? I les fonts? Qui ha estat l'il·luminat? Més tard descobreixo que ha estat la diputació.

Vimbodí-Codoç

2011-01-07T15:26:00.003Z

2h 15'

Per fer lloc pel dinar de Sant Esteve després de la fartada de Nadal ens anem passejant fins a la Creu del Codoç. Passejada agradable pel que considero el paisatge típic de la Conca: conreus a les planes i petites pinedes als turons.

Ens arribem fins a la creu medieval. La seva sobrietat, l'antigor i els relleus què amb prou feines es poden veure sempre m'han encuriosit. Descobreixo la petxina del Camí de Sant Jaume, ara es veu que som ruta xacobea.

A la tornada ens acompanya un gos caçador perdut, que no ens vol abandonar fins i tot quan ens trobem la seva canilla.

S'acaben les vacances.

2011-01-07T15:25:00.000Z

Últim dia de vacances, perdó dia de lliure disposició, i com els darrers anys no he fet cap llista de bons propòsits d'any nou. Per què? Sempre puc utilitzar els de l'any anterior, ja que mai els compleixo o són tant ambigus que són re utilitzables. A part són els mateixos que tothom :gimnàs i anglès. El de deixar de fumar hauria primer hauria de començar i fa peresa.

Estic content, he desconnectat i he passat els mínims dies possibles a Mataró com era la meva intenció. Primers els dies assenyalats a Vimbodí i després a Das a la Cerdanya. No ho sé cada cop em sento més fora de lloc a la Cerdanya (no és el meu ambient) i és una llàstima, la comarca és increïble.

A Vimbodí em vaig emportar la guia d'itineraris del Montsant. Però el quedar-me sol amb la Mar i que gelés gairebé durant tot el dia em van fer canviar les intencions. Així aprofitant que volia fotografiar totes les creus del terme vaig decidir que perquè tingues gràcia havia de fer-ho arribant a totes caminat.

A Das descans, petites excursions amb més o menys èxit, lectura i jugar amb la llar de foc.

Per cert coses importants el dia 30 de desembre va ser el dia que la Mar ja de bon matí va començar a caminar i es va acabar el gatejar. Una etapa cremada més, com passa el temps!