Queda clar, oi?

Fart de ser un desastre

Ahir em vaig espantar una mica, bé una mica bastant. Quan vaig pujar a treballar amb l'ordenador no veia la pantalla quadrada sinó trapezoïdal, no les imatges de l'ordenador sinó el monitor. Veia la part dreta molt més gran que la part esquerra. No em va fer gaire gràcia. Em vaig passar el vespre mirant els quadres, les parets i posant-me fulls al davant dels ulls a veure si es mantenia aquesta perspectiva estranya amb altres objectes. Al final em vaig anar a dormir no massa content ni convençut.

Avui al matí al posar-me les ulleres he vist que em falta el vidre de la dreta. El meu estigmatisme i la falta de vidre han provocat aquest efecte. Com pot ser que ahir no vaig veure que em faltava un vidre? Quan el vaig perdre? Quan em costarà la broma? Per sort avui m'ha agafat més per riure que per plorar. Però quan deixaré de ser un desastre? Uf, ja n'estic una mica fart. Per què sempre en faig d'aquestes?

15è Aniversari arreplegat i una cabrona.

Dissabte ens vam deixar veure per l'aniversari dels AZU, 15 anys ja! Deixar veure perquè no ens vam poder quedar al sopar, la Mar mana. Així que vam ser-hi un parell d'hores amb prou feines. Van servir per saludar la gent, alguns dels quals que no veia des de el 10è aniversari i fer un tastet de la celebració. Vam poder recordar alguns muntatges de vídeo i sentir els típics comentaris de: aquí encara tenies cabell, quines pintes! I al veure'm a la pantalla pensar: Com t'has pogut engreixar tant?

Però el moment estel·lar de la nit va venir per sorpresa. Enmig d'un vídeo amb la música de Carros de Foc, la Mar va decidir que ja no li calia ajuda per caminar i va començar a sortejar les cames de tots els presents i travessar la sala tota sola ( fins ara no havia fet més de tres passes) i llençar-se a l'aventura de caminar. La cabrona no podia ser més teatrera, volia un moment culminant per començar a anar pel món, un moment èpic i el va tenir. Ho havíeu d'haver vist: La Mar agafada de la mà de la Roser caminat, al mig de la cançó li deixa la mà i comença a caminar, ni fet expressament!

Per cert avui dilluns porta un parell de blaus com a conseqüència del perfeccionament de la tècnica que va intentar el diumenge. Espero que pel seu bé i sobretot el nostre aprengui ràpid.

Col·lecció Bassat-Nau Gaudí

Ramba-Riera, Riera-Rambla, Rambla-Riera el fet de sempre passejar pels mateixos llocs de Mataró ens fa buscar alternatives sempre que podem. Ens acostem a la nau Gaudí on hi ha l'exposició de la col·lecció Bassat d'art modern.

El típic art modern que no em diu res. Fred, impersonal i que a mi no m'aporta gaire cosa. Per això ens dediquem a observar la Nau Gaudí, el primer projecte d'arquitectònic que va fer Gaudí. Segons els panells ja s'entreveu la genialitat del mestre. Segons el meu parer m'agradaria veure altres naus industrials de l'època per poder comparar-les i treure conclusions. Jo no veig Gaudí per aquí.

El tío Petros y la conjetura de Goldbach. Apostolos Doxiadis

És curiós cadascú tira cap el seu àmbit. A mi les referències al teorema de la incompletesa de Gödel m'ha fet pensar ràpidament amb el Principi d'Incertesa de Heisemberg. De com aquest dos fets han transformat per sempre les Matemàtiques i la Física i com deurien afectar als científics que treballaven en aquestes ciències quan van ser descoberts.

Sinopsis: La vida d'un matemàtic grec que dedica tota la vida a descobrir un dels enigmes de les Matemàtiques (La conjectura Golbach).

Túnel de Sant Adrián

4h



Decidim fer una excursió fins arribar al túnel de Sant Adrián, pas tradicional del camí de Santiago que va per l'interior del País Basc. El túnel evita passar per dalt de les muntanyes que separen Gipuzkoa i Araba, de fet estava fortificat i tenia una guarnició a l'Edat Mitjana. Fa dos dies la pista estava glaçada i com que des de la carretera ens diuen que hi ha una horeta decidim deixar el cotxe a la carretera per fer una passejada fins al port.

Deixem el cotxe a dalt del port al costat d'una ermita moderna i comencem a caminar per una pista asfaltada. Anem seguint les marques de GR. La pujada es fa feixuga i molt més llarga del previst. Els cotxes ens van passant pel costat. Això sí el paisatge val la pena.

Finalment veiem el túnel i fem una forta grimpada fins a dalt de tot, a la baixada està tot enfangat i realment relliscós. És curiós des de aquí es veu l'Aizkorri molt accessible. Com ha canviat el seu aspecte en aquest tres dies. El primer dia semblava una muntanya alpina i només reservada a alpinistes experimentats. Ahir des d'Arantzazu semblava una bona grimpada i avui sembla força accessible carenant.

Arribem al cotxe força cansats i malgrat ha estat molt interessant no ens deixem de sentir una mica tontos quan els cotxes ens passaven pel costat.

País Basc: Túnel Sant Adrián i Gazteiz

Al matí volem fer una petita excursió fins arribar al Túnel de Sant Adrián, pas natural del camí de Santiago. Com que aquests dies la pista ha estat tallada i volem allargar una mica més l'excursió. Enlloc d'anar per la pista fins al del túnel, deixem el cotxe a la carretera i anem a peu fins al túnel. L'excursió s'allarga molt més del previst i enlloc d'una passejada es converteix en un bona caminada.

Túnel de Sant Adrián

A la tarda ens escapem a Gazteiz. Si Donostia bullia d'ambient a Gazteiz està tot mort, però el centre té molt bon aspecte per fer una escapada en una millor hora.

Barceló CaixaForum

Fem una escapada a Barcelona a veure l'exposició de Barceló a Caixa Fòrum. Mai havia anat a veure Art contemporani però últimament hem anat a veure unes quantes exposicions. La veritat no hi entenc ni un borrall, però m'agrada veure els pintors com juguem amb les formes, els colors, els materials i intenten perfeccionar una tècnica per veure on els pot portar. M'ha agradat per aquest motiu com Barceló compara la pintura com la cuina: uns ingredients, una recepta i anar cuinant.

Al final hem discutit quins dels quadres posaríem al nostre menjador. Ja sé sap no hi entenc gaire i amb alguna cosa m'haig de distreure.

Arantzazu-Campas d'Urbia

1h 45'

Sortim d'Arantzazu i seguim els senyals que ens indiquen Urbia i Aizkorri amb la intenció d'arribar al primer i sense possibilitat per causa dels dos temps de veure Aizkorri. Remuntem per una fageda en plena tardor i abans d'arribar als prats de las Campas d'Urbia decidim fer mitja volta. El temps no acompanya i hem sortit massa tard per la Mar. Això sí, el paisatge és increïble i ens quedem amb les ganes d'acabar una de les excursions més típiques de Gipuzkoa. El tastet que hem fet ja ha valgut la pena. Carregant el cotxe ens cau un aiguat, hem donat mitja volta just a temps.



Un santuari curiós al principi, una fageda amb alguns exemplars considerables, uns prats alpins i un pic al final. Estem convençuts que hi tornarem per acabar-la.

La fotografia del punt on vam fer mitja volta, per recordar-nos el proper cop.

País Basc: Arantzazu, Oñati, Segura.

Encara que el dia és una mica plujós ens arribem al Santuari d'Arantzazu i tenim a la cartera fer una caminada fins a les Campas d'Urbía. El Santuari és totalment modern i per tant una mica sorprenent. Ens agrada el seu aspecte extern però ens decepciona força per dintre. És fred, fosc i sense massa gràcia.


Com que el dia es va arreglant una mica .Al final, però una mica tard, ens atrevim a endinsar-nos bosc enllà. Ens sorprèn veure els excursionistes bascos amb polaines, jaquetes i caputxes que per protegir-se de la pluja, tots a més a més, porten un paraigües a la motxilla. Si el porten deu ser per alguna cosa.

La pluja que reapareix, el vent i la Mar reclamant el dinar ens fan tornar abans del previst. Malgrat aquesta mini excursió no he tingut sensació de descans i recarregar piles fins que ens hem perdut una mica pel bosc. Reconec que em faig una mica pesat proposant caminades i mirant muntanyes.


A la tarda ens deixem perdre pels pobles de la Vall: Oñati Segura.

L'esglèsia d'Oñati.

Qui diu que s'ha perdut l'afició al País Basc?

País Basc: Donosti i Tolosa

Primer dia de l'escapada al País Basc. Com que el dia pinta malament decidim anar fins a la costa i arribar-nos a Donostia quan en principi no ho teníem previst. Primera vegada que visito el Peine del viento, després d'haver estat tres cops abans a la ciutat. Fa tant de vent que em trenca el paraigües i l'haig de llençar (la veritat no era gaire bo). Ens acostem a la part antiga però el seguidors de la Real i del Bilbao omplen tots els bars de pinxos del centre i ens quedem amb les ganes. Impossible encabir un cotxet.

A la quarta veig el Peine.

A la tarda anem a Hernani a la Fundació Chillida però els diumenges està tancada ( sempre ens passa el mateix) i poc després al diari descobrim que tancarà de forma definitiva al gener, un altre lloc que ens perdrem. Fem una passejada per Tolosa abans d'arribar-nos aviat a Zegama perquè la Mar corri una mica per la casa rural i ens deixi dormir.

El Mercat de Tolosa.

País Basc: Quilòmetres i rapinyaires

1586.6 quilòmetres i gairebé un centenar de rapinyaires després torno a estar a casa, un s'ha de distreure amb alguna cosa quan fa tants quilòmetres en cotxe. Molts paisatges i més d'una vintena de milans reials vistos (un dels pocs rapinyaires que sé reconèixer a 120 km/h)

I com sempre moltes coses que queden en el tinter per una altra ocasió:

Pujar al Aizkorri des de Aranzazu, alguna de les rutes des de Zegama que no hem fet.

Aquella fotografia de dos milans reials sobre un caserio de Legazpi que la peresa de treure la càmera del maleter i el fet de no trobar un lloc on parar el cotxe es va quedar sense fer. I encara ho continuo maleint tres dies després.

Aquells pinxos o aquells gots de txacol·lí a Donostia i Gazteiz que no vam fer...i tantes i tantes coses.

I amb la sensació que quan anem de viatge ens movem massa, que volem abarcar massa territorri i que per properes ocacions reduïm el cercle.