dijous, 26 de març del 2009

No tinc remei

No tinc remei. Avui he tornat els quatre llibres que me'n vaig emportar de la biblioteca per llegir, malgrat sabia que no tenia temps. Per què sempre trobes llibres interessants quan no tens temps? I quan en tens no en trobes cap que faci el pes?

Doncs aprofitant que he anat he fet una ullada a les novetats. Conclusió: he tornat amb dos llibres sota el braç. És que no aprenc mai? Encara que amb la Setmana Santa tant aprop espero trobar una estona. Uf espero que aquesta crisis de feina acabi aviat, sóc més repetitiu i ploramiques!

dimarts, 24 de març del 2009

El ritual de la cervesa.

Tinc certs rituals per fer certes coses, un dels quals és per posar les notes finals d'avaluació. Un cop corregits tots els exàmens, exercicis, pràctiques, informes...i introduïts a la llibreta de qualificacions. Començo a fer la mitjana: el tant per cent d'exàmens, de comportament, de pràctiques... I calculo la nota final en forma de decimals, i llavors es quan començo el meu ritual.

Obro una cervesa, em col·loco en una taula amb la llibreta de qualificacions sobre la taula. I començo a decidir com aquestes notes amb decimals es converteixen en enters. Vaig decidint alumne per alumne i deixo els més dubtosos pel final de cada grup. Per què sempre n'hi han?

Considero diversos factors: notes dels exàmens, va tenir potser un dia dolent ? o és inconstant? Allò que inclini la balança cap una banda. I també, cal dir, com li repercutirà la nota. Si el suspèn escarmentarà? O convé aprovar-li per animar-lo una mica?

Quan acabo de posar la última nota, faig l'ultim glop de la cervesa, aquell amarg i ple d'escuma. És el senyal que ara sí, l'avaluació s'ha acabat, la feina està feta. L'únic dubte que em queda sempre és que si li canviaria la nota a un alumne depenent de quan baixa estava la cervesa quan he pres la decisió.

dimecres, 18 de març del 2009

En sobrem 6.5

Ja tornem a estar com l'any passat, sobren professors. S'han reduït uns quants alumnes i per tant el departament jutja que no necessitem tants professors. En concret 6.5. Tranquils, no partirem cap professor és una mitja jornada.

El departament té uns barems 66 alumnes són dos grups i 67 alumnes tres grups i nosaltres ens estem movent al límit en dos cursos diferents. Més el fet que l'any passat ens vam donar un de més dels que tocava i mig professor regalat. Vol dir que aquest any que són estrictes ens eliminen tres grups i en conseqüència perdem sis professors més el mig regalat. El més divertit és que calculem que en total l'any que ve serem sols set alumnes menys. Això és el que passa quan et mous a la ratlla. I per ser encara més graciós els alumnes que venen de primària són més nombrosos i en dos o tres anys tornarem a passar el límit dels 66 en tots els nivells.

Però això significa simplement llençar tota la feina feta els darrers anys: ni projecte futur a quart ni a tercer. Cap desdoblament a l'Eso i aules de fins a quaranta a batxillerat. I no poder alliberar ni tutors, ni als càrrecs pedagògics per fer la seva feina. La qüestió és clara: la Generalitat no té ni un duro i no es pot permetre ni un professor de més. Si d'aquí a dos anys tornarem a tenir tres línies(cursos). No seria lògic mantenir l'estructura? Sí però no es pot, no hi ha calers.

Els sindicats ja poden discutir i exigir millores. Totes les millores s'hauran de fer sense un duro de més. El tema de la crisis és l'excusa perfecta per retallar però el problema és el mal finançament. Per què creieu que ve el tema de les hores voluntàries? Si cinc professors fan la feina de sis m'estalvio una quota a la Seguretat Social o la desaparició del batxillerat nocturn?

Què es perdrà segurament pel camí?

Grups flexibles: actualment a les assignatures instrumentals (Matemàtiques i llengües) separem els alumnes en quatre grups enlloc dels tres grups baixant la ratio.

Batxillerat: segurament haurem de fer classe amb prop de quaranta alumnes a classe. Ara tenim grups inferiors a trenta.

Projecte Futur: el projecte futur és un grup reduït pels alumnes amb problemes o que s'han perdut pel camí. Mai per alumnes amb mal comportament. Tenen una adaptació i no fan variables o optatives, fan altres coses. Els de tercer fan activitats al centre i els de quart pràctiques a empreses. Això ha permès a alumnes tornar-se a enganxar i aprovar l'Eso. També ha baixat la conflictivitat a l'Ies ja que aquest alumnes despenjats causen problemes a les aules perquè estan perduts i també perquè saben que sols els que es porten bé tenen opció a entrar al projecte. Tots els alumnes que hem tingut fins ara s'han apuntat a fer un cicle de grau mitja.

Batxillerat en tres anys: aquest any l'Ies ha començat un projecte de poder fer el batxillerat en tres anys. Enlloc de fer 10 i 10 assignatures en fan 6+7+7. Personalment no estic d'acord però si un centre se li aprova un projecte. No sé li han de donar recursos per fer-ho?

Matemàtiques amb anglès: fem un projecte de fer les matemàtiques en anglès per millorar l'aprenentatge de l'anglès. Els alumnes enlloc de tres hores en fan quatre per mantenir el nivell de l'assignatura. La quarta hora la comparteixen el professor d'anglès i el de matemàtiques.

Esport i escola: els alumnes organitzen activitats esportives al pati i a les tardes per a la resta d'alumnes. Així els alumnes poden disfrutar de les instal·lacions esportives de l'Ies.

Projecte biblioteca: gràcies a alliberar mitja jornada a un professor la biblioteca ha passat d'un espai mort a un dels més vius de l'Ies ( xerrades, contes, cursets de lectura per nouvinguts...).

Moltes d'aquestes coses desapareixeran l'any que ve, podran tornar d'aquí a dos o tres anys quan es torni a augmentar el nombre de professors però sabeu el que costa iniciar qualsevol d'aquests projectes? Sabeu la feina que hi ha darrera?

Després diu la gent que el tema del finançament no és important que els polítics han de parlar de coses útils. Alguna cosa més important que els quartos?

A mi personalment aniré on em digui la Generalitat i potser un canvi d'aires m'anirà bé però aquesta retallada serà general a tots els Ies i centres educatius del país. Aneu amb compte us vendran moltes coses per criteris pedagògics però els criteris que s'imposaran seran els econòmics. Que penseu l'any que ve els alumnes del meu institut rebran un millor o un pitjor ensenyament?

dijous, 12 de març del 2009

Jo dic no puc

Per una vegada que tinc una pila de llibres que m'interessen i que tinc moltes ganes de veure si són tant interessants com semblen, jo dic no puc! Tinc opos! Teatre, gimnàs o sortir a córrer una mica per estirar les cames tampoc puc. Castells ni parlar-hi! Fer una d'aquelles calçotades que comences a les 10 del matí esmorzant i acabes quan fosqueja, tampoc. I ara que s'acosta el bon temps, submergir-se sota l'aigua, amb ampolles o sense, o agafar la bici haurà d'esperar.

Fer el mandrós, llevar-se tard i anar a ramblejar i fer el vermut llegint els suplements dels diaris? massa temps perdut. Anar a la muntanya, o fer una travessa ni pensar-ho. En fi que ja fa un mes que canvio la cadira de l'ordenador per fer la programació amb la cadira de l'escriptori per estudiar el temari de les opos i em queden uns quants mesos així.

Per cert avui el meu bloc fa dos anys, però ja se sap escriure algun post per explicar-ho, no tinc temps. Jo dic no puc.

Pd Sóc un exagerat em deixo cada dia una estona per alguna d'aquestes coses, sinó pararia boig. Però sols una estona.

diumenge, 8 de març del 2009

Segon trienni. Primer estadi

Avui formalment he complert un trienni i com és el segon també compleixo un estadi . Ja porto sis anys a educació! En veritat uns quants més, ara penso amb el “company” que va agafar l'alta el 30 de juny i va deixar-me sense cobrar el juliol i computar els dos mesos d'estiu! Ja faria dos que tindria l'estadi! però ja fa molt temps d'això.

Quan vagi i justifiqui els cursets i me'l reconeguin vol dir uns quants calerons de més, no gaires no, però no em queixaré sempre fan gràcia.

Quina diferència amb el primer trienni. Quan el vaig complir, primer els interins no tenien dret a cobrar-lo però encara no tenia clar que em volgués dedicar a això de forma definitiva. Ara veig que m'hi estaré uns quants anys per no dir molts. Com he canviat en aquests tres anys i com han canviat les meves classes, realment han millorat molt però encara ho han de fer molt més, en el tema de didàctica encara em falta molt per aprendre. A veure si aquest aprovo opos, bé a veure si aquest any les aprovo i entro que aprovar-les ja sé el que és.

El que em fot és que encara que continuo sent del sector jove del professorat ja començo a ser de lo més granadet! Com passen els anys!

dissabte, 7 de març del 2009

T de trampa. Sue Grafton

6/03/2009



Primera novel·la que llegeixo de l'autora de l'alfabet del crim. Una bona novel·la, l'únic que no m'agraden les series de novel·les. Aquelles contínues referències a casos anteriors que aquí estan ben fets i no destorben, però t'adonés que alguna cosa et perds. Suposo que als seguidors de tot l'alfabet els hi deu fer gràcia.

Només una última cosa, per tots els llibres però sobretot per les novel·les negres tenir un bon final és essencial. I aquesta no la té, no trobo coherent com actuen els personatges al final, per a mi grinyolen i és una llàstima m'agradava la novel·la.

dilluns, 2 de març del 2009

Canvi de perspectiva

Cap de setmana una mica boig. Ens anem a Bèlgica a veure una obra de teatre. Eh? A Bèlgica? Doncs sí. Com va estar? No en tinc molta idea, l'obra era en flamenc. Eh? I no entenc ni un borrall de flamenc. Doncs, per què hi vam anar? La dirigia un amic de la Roser, la seva primera obra semi-professional. Doncs no costa gaire fer una escapada i aprofitar per airejar-se una mica.

El problema és que em vaig sentir durant tot el cap de setmana com a l'obra de teatre. L'excusa del patètic ensenyament de llengües estrangeres ja no val. Ja fa massa temps que li hauria d'haver posat solució. Haig de fer un pensament en aquest sentit. I més quan al meu Ies ja fan les matemàtiques en anglès.

Però sortir a fora sempre va bé i més escoltar altra gent, lo de parlar deixe-m'ho estar. Hi han moltes coses que penses que són d'aquí i són universals i altres que penses globals i no ho són. Futileses però que et fan pensar.

Com pot ser que per un casa de tres plantes, 300 metres quadrats, amb terrassa i un jardí hagin hagut de pagar 40 milions de peles? Si a mi m'estan mig insultant les immobiliàries de Mataró per demanar un pis de segona mà una mica decent per aquest preu. No ens estan prenent el pèl a tots?

Coses curioses. Com pot ser que es reconegui un català a cinc quilòmetres per al forma de vestir? La indumentària motxillaire, esplaiera és clarament d'aquí i a mi no m'ho semblava pas.

I la última que et fa pensar un xic. Cada cop que et pregunten perquè parles en castellà amb altra persona de Barcelona. Que no sou catalans ? Que no parleu català? La incapacitat d'entendre que la situació català-castellà no és una situació normal, no és d'igualtat. I quan vols explicar-li que aquella persona té pinta de no saber català, que no vols semblar un radical, que hi han molts condicionats. Et pares a pensar, potser no tenen raó? Potser tot és més senzill, ets català parles català i ja està.