El poble

Vull que m'entengueu jo no sóc pas de poble, sóc de Barcelona però m'he passat tots els estius, tots els caps de setmana de l'any i totes les festes des de que vaig néixer fins a la universitat anant al poble a casa dels meus avis. Per Sant Joan ja hi era i no marxava fins el dia abans de començar l'escola. Així que entendreu que malgrat no ser de Vimbodí, m'hi sento molt lligat.

He passat la meva infantesa acompanyant el meu avi a l'hort o anant a fer herba pels conills. La meva adolescència anant a la piscina al matí, sobre la bici a les tardes i menjant pipes sota els porxos de la plaça als vespres. Fins que vaig arribar a la universitat i vaig començar a fer altres coses. Cada cop hi he anat menys i quan hi vaig em quedo a casa xerrant amb els meus pares i em fa peresa anar al poble. La meva colla era de forasters i sé que si vaig per les cases no trobaré ningú. També reconec que sóc bastant asocial, una trucada de tant en tant no fa mal.

Doncs fa uns dies em varen enviar una fotografia del fill de mesos d'una companya de la colla. Si jo no sabia ni que estava embarassada! Com m'he pogut desconnectar tant? Aquest estiu hi hauré de baixar per Festa Major a veure si trobo algú. Realment a vegades sóc un impresentable.

Tinc més interessos !

A l'institut bàsicament tinc dues fames:

La primera és la de ser un caos amb potes, despistat, desorganitzat i que perdo el papers, llibres i apunts de forma constant. La veritat aquesta últimament l'estic consolidant plenament. I una segona fama de ser una persona que llegeix bastant, aquesta cada cop té menys fonament, però acostumo a passejar-me amb llibres sota el braç.

Doncs bé la biblioteca de l'Ies ha decidit crear un bloc i em va demanar si podia recomanar alguns llibres al bloc. Llibres i blocs? Naturalment em va costar poc col·laborar. Fins el dia que em varen dir: per què no recomanes llibres de matemàtiques? Algun assaig o alguna novel·la basada en matemàtiques.

M'ha deixat d'interessar el tema. No era més bonic, que el professor de ciències recomanes alguna cosa d'història? i el d'història alguna cosa de tecnologia? O qualsevol altra combinació? Per què ens deixem encasellar tant? És veritat, m'interessen molt els temes de física i matemàtiques però també moltes altres coses. Per què no som una mica més interdisciplinaris?

Blogaires. Concurs fotogràfic

Com molt de vosaltres sabreu a part d'aquest tinc un altre bloc d'iniciació a l'observació d'ocells. El bloc és per la gent que comença en aquest món (com jo) però que el troba apassionant. Més que per gent entesa és per gent que vulgui disfrutar del món dels ocells. Doncs amb aquests principis he decidit crear un concurs fotogràfic, la única condició per participar és ser blogaire.

És un concurs de fotografia de natura, però seguint amb la filosofia del bloc no és per grans experts ni professionals. Així que s'escolliran espècies fàcilment reconeixibles i que es puguin fotografiar amb facilitat, amb l'objectiu que tothom amb un mínim de coneixement i un mínim d'equip fotogràfic pugui participar amb possibilitats.

L'espècie d'aquest any i aprofitant el títol del bloc és el pardal. Així que ja podeu enviar les vostres fotografies: divertides, curioses, estranyes... la finalitat com sempre és passar una bona estona de contacte amb la natura.

Us enllaço les bases.

Bases concurs “ Tinc pardalets al cap”

Ho explico al meu bloc perquè m'agradaria que tothom que li fes gràcia participes. No sols els aficionats als ocells, a tothom li agrada fer fotos.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina . Stieg Larsson

Potser m'hauria d'haver esperat una mica més abans de llegir la segona part de Millennium. Tinc una petita sobredosi de Salander. O potser és que em agradar més la primera part. Igualment una bona novel·la negra.

Inútil, mal averany i tristor.

Abans d'ahir només sortir de l'Ies i anant cap a a casa, vaig descobrir una rapinyaire aixafada a la carretera, poca cosa vaig fer: agafar-la i llançar-la fora de la calçada, almenys que no la destrossin els cotxes. Em vaig sentir un inútil, no vaig poder-la identificar.Com puc pretendre identificar rapinyaires al vol? Després tornant-hi l'endemà, contemplant-la i amb l'ajuda de la guia encara tinc dubtes delque era, també vaig aprofitar per fotografiar-la. Però tinc la sensació que no avanço amb els reconeixement d'aus, en sé tant com fa quinze anys que ho vaig mig aparcar.

Sap greu veure una bèstia tant bella morta i d'una forma tant antinatural, pels cotxes. Em va invair una tristor tota la tarda i encara em dura quan hi passo pel costat, dos cops al dia. I el pitjor, em va donar al cos una sensació de mal averany, que porto la setmana esperant que hi passi alguna. Sort que sé que és una estupidesa.

Tampoc no em trec la imatge de la rapinyaire aixafada i els cotxes passant pels costat, em va semblar una al·legoria que en els temps que corren aquestes bèsties no tenen lloc al nostre món, cosa que m'entristeix molt.

Formació permanent = Bloc abandonat

Aquest any m'ha donat per fer la formació permanent on-line, des de casa. És tant fàcil apuntar-se a cursets, apretes un botó i ja tens la sol·licitud enviada. El problema és que després els has de fer i si et diuen un curset de 60 hores, n'acabes fent 90.

Així que mentrés intento acabar el projecte del curs de quaderns virtuals i matar-lo d'un cop, començo els cursets de GIMP i de Tics a l'aula. Tant fàcil com apuntar-se als alumnes,els hi és als professors manar feina. Així que ja porto un bon grapat de dies passant totes les tardes davant l'ordinador. Se'm farà el cul quadrat!

I naturalment després de tantes hores no m'apeteix escriure al bloc. Vull airejar-me una mica i oblidar-me dels remordiments per no fer la programació de les opos, serien més hores d'ordenador.Així que el bloc el tinc mig abandonat, i això que ja se m'acudeixen força coses per escriure.

En fi, tot és per a fi de bé. Si faig els cursets ara me'ls estalviaré pel juliol, guanyaré uns puntets per les opos; I si al final serveix per fer millors classes pels alumnes ja serà la rehòstia!

Viciat pel Caroom

El vam descobrir al Nepal, allí és molt popular. Hi vam jugar al costat del Matxaputxare (queda bonic, oi?) i no he resistit la temptació de buscar-lo per Barcelona i comprar-lo. Què és el Carom? Doncs un joc de taula molt semblant al billar.

Al Caroom es juga en un tauler de fusta amb quatre forats (troneres) i amb fitxes enlloc de boles i es juga sense tacs, s'ha de donar un cop amb els dits a la fitxa blanca. Les altres regles són molt semblats al billar amb algunes variacions. La fitxa blanca la pots col·locar on vulguis al llarg d'una línia i no allà on quedi.

Bé les regles és el de menys. Us imagineu tenir un billar instal·lat a casa? Quin vici que representa ? Últimament tots els sopars s'acaben amb una partideta de sobretaula. I el millor de tot, a part que m'agrada el joc, el fet de descobrir-lo al Nepal em fa especial il·lusió. Ah! per cert, si us cansa el Caroom sempre podeu provar el Bagh Chal.

Obrir els ulls

El divendres només sortir del portal de casa i creuant el carrer vaig veure tres esplugabous travessant el cel. A mitjans de setmana vaig veure un Bernat pescaire al costat de l'institut a la zona del riu i també m'he adonat que al Parc central hi han tudons. Com pot ser que no ho hagi vist fins ara? Són ocells que fa una pila d'anys que sé reconèixer i si no fos pel fet que ara hi torno a estar pendent no m'hi hagués fixa't. Quantes coses em perdo per no estar pendent del que m'envolta?

Ja sé que sense adonar-te tens el xip posat en alguna cosa, tens els sensors a punt. Però com puc no haver vist un ocell de més d'un metre d'envergadura? Un dels ocells que considero més bells. I això que m'ha passat, en quantes més coses em passa?

La sensació d'anar pel món fent vint mil coses i cap de bé, totes a mig fer a corre-cuita és una de les que no suporto. Quantes coses em perdo perquè estic massa capficat en altres?

Edimburg

Una de les fotografies que m'han fet més il·lusió un Bernat pescaire al mig del riu que travessa Edimburg i que em va fer replantejar, un cop més, tornar a la meva aficció de juventut. I aquest cop fer les coses bé.

El lleopard de les neus. Peter Matthiessen

05/01/2009


Vaig començar aquest llibre abans d’anar al Nepal, molta gent me’l va recomanar. Mai he vist un somnífer més potent; anava al llit ben despert i abans d’acabar una pàgina ja se m’aclucaven els ulls. El vaig deixar a la meitat.

I fa uns dies que no sabia que llegir, i malgrat buscar i rebuscar no trobava res així que el vaig agafar. L’he acabat en dos dies, que ha passat? Ni idea, no canvia pas res en el llibre. Així que no sé si recomanar-lo o no, no en tinc ni la més remota idea.

Això sí, el llibre no enganya. És el dietari d’un naturalista, seduït pel budisme que s’endinsa en un Nepal encara hermètic.

L'home dels coixins

Coneixia el dramaturg (Martin Mc Donagh) d’una obra anterior (El tinent d’Inishmore) i ràpidament ens vam voler tornar a apuntar a una obra seva. La primera ens va agradar molt. Caram, dic així sembla que vaig molt al teatre quan no hi vaig gairebé mai.

Em va tornar a agradar, potser menys que la primera. Però amb les mateixes sensacions de la primera : com puc estar rient mentres un assassí de nens explica les seves històries? Com podia riure mentres un terrorista de l’Ira estava torturant les seves víctimes?

Estones de comèdia però peces de temàtica dura, molt dura i un molt bon text teatral.

Atrafegat i gairebé col•lapsat.

Hi ha unes setmanes al llarg del curs que la feina em desborda, sembla que es multipliqui i jo en no dono l’abast.

El pitjor de tot és que no hi ha forma d’acabar un tema, no puc tancar res. Les feines es ramifiquen i no paren de ramificar-se. Poses un examen, l’hauries de corregir i oblidar-te però t’has de mirar les reclamacions dels alumnes, apareixen els que estaven malalts i has de repetir l’examen amb anunciats nous i tornar a corregir i mirar les reclamacions de les reclamacions. Naturalment vols tenir tots aquest exàmens junts, si els separes mai més els tornaràs a veure plegats. En conclusió: vas amb els exàmens de casa a la sala de professors; de la sala al departament; del departament a classe. Llavors quan t’havies oblidat et diuen: Jo havia de fer l’examen que estava malalt. Corres a buscar un enunciat. Però a on? a la llibreta de notes? A la teva guixeta? Al departament? O te’ls has deixat a casa? tinc una còpia al llapis?

I naturalment no saps com tu fas però totes les classes tenen exàmens la mateixa setmana que coincideix amb la setmana que has d’entregar la pràctica del curset de formació que fas per Internet i que has quedat amb tres pares per xerrar i on s’han de decidir les llistes d’optatives, preparar el crèdit de síntesis i llegir-te la memòria del treball de recerca. I encara que has tingut dues setmanes per fer-ho no has fet res. Estaves preparant el tema nou de batxillerat. I mires la programació de les opos com es va cobrint de pols perquè ja fa temps que no l'obres, encara que vas dir d’aquesta setmana no passava. I de la neteja de la casa ni em parlem, especialment de la cuina.

Però com que comences a ser gat vell saps que d’aquí a unes setmanes tot s’arreglarà. Els exàmens estaran corregits, els temes preparats i hauràs xerrat amb els 27 pares de la teva tutoria. I el millor de tot clavaràs una bronca descomunal als alumnes per ser desorganitzats, per fer les coses a últim moment, per no saber-se distribuir el treball, mentrés per sota el nas somrius ja que tu erets com ells, tu encara ets com ells però amb una mica de sort ells aprendran la lliçó i seran millors que tu. Aquests esperança mai es perd. La d’arreglar-me ja fa temps que la vaig perdre.

Dissabte proletari, diumenge burgés

A poc a poc vaig trobant els meus caps de setmana ideals. Dissabte llevar-se ben aviat, matinar amb el despertador sonant abans fins i tot que molt altres dies laborals. Aprofitar el dia al màxim: muntanya, visites, feina, córrer... i escampar la boira. Dissabte actiu i aprofitat fins al final.

El diumenge tot el contrari fent l'ofici del burgés: menjar, jeure i no fer res. Llevar-se fins que el cos digui prou, fer una mica el gos. Anar a buscar els croissants i diaris per esmorzar i fer la mateixa broma que els últims vint anys: Oh! M'ha donat el croissant o la barra de pa mossegada. Que n'és de bo el pa acabat de fer! Esmorzar amb calma, fer quatre coses i sortir a rierejar amunt i avall i tot tornant a casa fer el vermut a la plaça i allà les dues fer un pensament i anar tirant cap a dinar. Llàstima que els diumenges a la tarda sempre hagi de fer un parell de coses de la feina.

Els homes que no estimaven les dones. Stieg Larsson

Sempre fujo dels llibres que llegeix tothom. Tots mirem la mateixa televisió, llegim els mateixos diaris i anem al cinema a veure el mateix. Només faltaria que amb els milers de llibres que existeixen tots triéssim els mateixos. També reconec un petit toc de supèrbia: Jo sóc especial i els llibres que a tothom agraden, no m'agradaràn. Fins que em cau a les mans alguns d'aquests i descobreixo que realment és un llibre molt bo. I me l'hagués perdut per una estupidesa.

En conclusió a vegades la llei del mercat funciona, si algun llibre ha tingut èxit serà per algun motiu i tampoc no sóc tant diferent a tota la resta de la gent. En resum una gran novel·la negra, no sigueu tant carallots com jo i no us la perdeu.