Nepal. Trekking. 9 d'agost

Sortim del poble a l'hora habitual del nostre treking quan el Sol ja està a ple rendiment. Enfilem per una pista forestal i a poc a poc ens acostem al fons de la vall, al Llag Begnas final de la nostra caminada.


Travessant els camps d'arròs

Veiem que el sherpa va preguntant a la gent quin és el camí per arribar al llac. Quina organització !, i ens endinsem per mig d'uns arrossars. Com poden ser tant verds i ON SÓN ELS MEUS PRISMÀTICS! Està ple d'ocells. Després al cap d'una estona bé el millor del dia. Un riu esplèndid per poder-se banyar, ens sorprèn que l'aigua que surt directament de les muntanyes estigui tant calenta, els hi preguntem com és i es queden parats de la nostra pregunta. Quan ens recordarem que estem en un país semi-tropical? En un primer moment sembla que només estarem cinc minuts i després ens hi estem mitja hora ben bona. Els sherpes es fan bromes entre ells, es tiren pedres , es rasquen amb pedres.... Al cap de cinc minuts arriben al lloc de dinar i ens hem d'esperar ben bé una hora. No podríem haver esperat al riu?


Jo amb la meva habilitat natural

Una horeta més de caminada després de dinar a pla Sol naturalment i arribem a l'hotel.No teníem de travessar un pont penjant al final del treking. Cada cop veiem més clar que ens l'han escurçat. Gaudim de les comoditats occidentals, totes les caminades haurien d'acabar en un hotel de luxe amb piscina.


El banyet al riu, qui hi tornes a estar!

El llibertí

Mira que feia temps que volia anar a veure aquesta obra de teatre i he hagut d'esperar, com sempre, que la facin al costat de casa. No m'esperava pas una comèdia. Mira que n'estic d'informat de les coses! M'ho vaig passar bé al teatre: és amena i ben escrita, Només un però, la meva mandra va fer que ja no la fes la Laura Conejero, crec que ho feia molt bé. La veritat la Montse Guatllar la vaig trobar una mica artificial i crec que encaixa millor l'atra actriu. Una bona tarda de teatre.

Que trist acabo de descobrir que no tinc etiqueta de teatre ! haig d'anar-hi més. Fa un any i mig que no hi vaig?

Nepal. Llegendes nepaleses III

Segons els nepalesos el cims de les muntanyes són les llars dels déus i per tant no s'hi pot arribar. Poc a poc tots els cims han anat caient un darrera l'altre, però hi ha una muntanya el Matxaputxare (6993 metres) que encara esta verge. No es concedeixen permisos per escalar-la i la única expedició que se li van donar se li va imposar que no fes cim . I ho van complir, es van quedar a cinquanta metres del cim.

Per què aquesta i no altres? Només cal mirar-la. Com Montserrat desprèn una màgia especial. Recorda al Cervino. Té una forma triangular perfecta i està composta de dos pollegons com el Pedraforca o els Encantats, no desprenen aquest també una màgia especial? Per cert Matxaputxare vol dir cua de peix, pels seus dos pollegons. Com descriuríeu Montserrat o el Pedraforca? Que els fa especials? No ho sé, se la de contemplar i admirar i s'entén que sigui sagrada.

Primer regal de la temporada

Des de l'11 de setembre de 1982 quan la colla va carregar el seu primer pilar de sis fins al 26 d'octubre del 2008 que la colla ha descarregat per fi aquest castell han passat una mica més d'un quart de segle que la colla li ha anat al darrera; amb alineacions diferents i sort també variades. Tres alineacions diferents l'han aconseguit carregar i almenys en conec dues més que no van tenir èxit quan el van dur a plaça.

Malgrat la feina que va portar i els assajos especials el pilar de Banyeres del Penedès va ser un pilar únic, no es va poder tornar a repetir, molta feina però poc resultats. Encara que ha estat sempre inclòs a la mitologia de la colla.



Banyeres del Penedès, 11 setembre 1982 p6 (c)

Fins els 12 d'octubre de l'any 2000 ,el dia del pilar, no es va tornar a aconseguir, amb dues característiques curioses. No hi havia assaig específic de pilar i vam tenir la gosadia de intentar el pilar de set i carregar-lo. En total aquest pilar va donar més fruit 6 pilars de sis carregats i un de set en dues temporades. Especialment recordat el pilar de la diada de colles locals de la Mercè i el de Vilafranca per la seva polèmica ( està carregat!).




Vilanova i la Geltrú, 26 novembre 2000 p7f (c)


Aquest any amb una alineació nova es va poder carregar curiosament el 12 d'octubre de 2008 ( 8 anys justos després i una altra pilarica, també a les Corts però en una plaça diferent) i per fi es va poder descarregar el passat 26 a Molins de Rei.


Molins de Rei, 26 octubre 2008 pd6


Cal fer constar que des de la Mercè de 2001 amb el tres de nou descarregat la colla no aconseguia fer un castell nou.

Ara caldrà esperar a veure si aconseguim algun altre regal aquesta temporada.

Nepal. Trekking. 8 d'agost

Segon dia de treking i les esperances de marxar de bon matí aviat es veuen truncades. Ens aixequem a les nou, ens porten aigua calenta per rentar-nos i un té, eh? Això és un treking o una expedició a l' Àfrica de principis de segle? Esmorzem sentats, desparen taula... així que vora les onze comencem a caminar. Sota un sol de justícia comencen a caminar tranquil·lament ja que hem d'anar esperant al segon grup que s'ho prenen amb calma.





Els camins estan plens de banc de pedra perquè els portadors puguin fer un petit descans.


Les dues hores fins la propera parada on hi ha aigua es converteixen en tres, quatre, cinc sota el sol de ple migdia d'agost. Després ens diuen que no s'han posat d'acord el cuiner i el guia i enlloc d'esperar-nos a mig camí ens espera al final de la jornada. No és dur, però el que passa es que no tenim gens d'aigua. Sort que descobrim que jam jam vol dir som-hi i podem esperonar el nostre sherpa que ens sembla també té ganes d'arribar d'una vegada. La veritat caminar sota un sol de justícia, sense aigua no és el que esperava.


La Roser intentant copsar les emocions del dia.


Ens hem cansat però ara després de dinar tenim tota la tarda per descansar i el lloc és impagable. Tota la serralada dels Himalaies es destapa i estem tot el grup sentats com si estiguéssim al cine però enlloc d'un film podem anar apreciant. El Manaslú, L' Annapurna I, II; IV i sobretot a primera vista el Matxaputxare ( cua de peix ) la muntanya sagrada que es manté verge i que ningú pot escalar-la perquè està prohibit. Ens estem més d'una hora contemplant aquest paisatge fins que és fa fosc.



Ni una desena part de la pel·lícula que miràvem!!

Nepal Llegendes nepaleses II

Diuen els sherpes de bon matí, quan els turistes occidentals es lleven, que de nit quan estaven amagats en un arbre: han sentit un soroll i de sobte han vist amb immensa por, com un tigre atacava un gos vagabund i se l'enduia. Això ho expliquen als turistes que fan la seva primera nit de treking al Nepal, i els turistes no saben si s'ho han de creure o no.

De debò que he estat tant proper d'un tigre?

Gols a pròpia porta.

Imagineu-vos un partit de futbol ajustat on jugueu a l'eix de la defensa contra un potent equip contrari. Els adversaris tenen una defensa contundent i un atac formidable, però el vostre equip en una jugada a pilota parada ha aconseguit avançar-se en el marcador. I ara amb ràbia tot l'equip contrari s'ha llaçat contra la vostra porteria i amb prou feines l'únic que aconseguiu és xutar la pilota cap amunt i allunyar momentàniament el perill. I quan esteu en aquesta situació crideu al vostre mig camp i la vostra davantera que pressionin per donar-vos un respir. I aquests de sobte es giren i comencen a ajudar l'equip contrari. Us ho imagineu ? Doncs això és el que ens ha passat al nostre l'Ies.


Fa uns dies un alumne va fer una muntatge i el va penjar a internet amb unes fotos de professors i deformant les cares i amb una veu en off va dir totes les barbaritats que li van semblar: atacs intentant humiliar a la persona, atacs als fills d'algun professor, atacs a la seva vida privada... Doncs bé per una vegada la direcció va funcionar bé :expedient i resolució de canvi de centre . Hem aconseguit fer un gol que ens pot proporcionar una important victòria a la nostra dignitat i donar-nos autoritat.

Doncs bé; ara la junta d'inspectors sembla que dirà que la sanció és desproporcionada. No jugaven amb nosaltres aquests? S'han plantejat en quina situació ens deixen a nosaltres? Per molts professionals que són s'han plantejat que els hi passarà als professors afectats quan l'hagin de tornar a tenir a classe? Quins són els límits? Saben que podem tenir un alumne penat judicialment ( està denunciat) i perdonat acadèmicament?

Jo personalment estic preparat per lluitar conta els alumnes, no és la meva feina, la meva és ensenyar i amb els temps que corren estic preparat per lluitar contra els pares ( no hauria de ser així) el que no estic preparat i ja no tinc forces és per lluitar contra el Departament d'Educació.

Aiguafang . Joan-Lluís Lluís.

26/10/2008




En El dia de l'ós ja em va agradar el fet que en pocs capítols ja havia aconseguit crear una atmosfera asfixiant i ja entenies com vivien els protagonistes i per tant els seus actes. En aquesta novel·la també ho aconsegueix però és molt més crua que l'anterior. Crec que l'autor es sent còmode en aquest registre, ambients asfixiants i una imaginació lliure per inventar nous fets.

Un altre aspecte que em va agradar del dia de l'ós és que malgrat és una novel·la ambientada en el passat feia entrar elements totalment moderns, aquest està ambientada al futur però se li veu la mateixa tendència a no deixar-se lligar per res quan escriu.

La vella escola. Tobias Wolff

22/10/2008




La primera meitat del llibre descriu el típic ambient, per a mi pedant ,dels grans internats de la costa est dels Estats Units i uns alumnes pretensiosos que només parlen de literatura i es creuen superior als altres. La veritat no m'esperava gaire però després fa un gir i ell mateix mostra una autocrítica que no esperava. Al final m'ha convençut cosa que no ho esperava gens al principi de la lectura.

La pesca del salmó al Iemen. Paul Torday

20/10/2008



Hi han llibres que només poden escriure escriptors anglesos. Serà el famós humor britànic? Com pot ser que algú es plantegi seriosament alliberar salmons al Iemen? I com els intríngulis de la política acabin portant a plantejar-se aquest projecte.

M'agraden aquest llibres ho confesso i m'agrada l'humor anglès, les seves excentricitats i com s'autoparodien i es burlen d'ells mateixos. Encara que, no el trobo un humor tant intel·ligent com diuen. Tots els humors viuen dels seus tòpics auto-generats.

Consell: encara que és diferent els amants de Sí ministre crec que els hi agradarà.

Circ Cric

19/10/2008

Feia anys que no anava al circ i dues vegades en dues setmanes! Diferent que el Circ du Soleil naturalment però també me divertit; encara que la segona part se m'ha fet un xic feixuga. Un circ senzill, sense pretensions però amb qualitat.

Un circ més infantil per criatures i més enfocat a les pallassades, amb gran part dels números enfocat a la seva vessant còmica.

Quemar después de leer

Ja fa temps que penso que els germans Coen seran un dels directors de culte i reverenciats del propers temps. Com poden fer tantes, i tant bones pel·lícules tant sovint? Semblen una factoria non stop.

Una comèdia absurda, a l'estil més clàssic Coen. On rius una bona estona i veus com queda d'esperpèntic la anàlisis seriosa i rigorosa d'uns fets que tenen un origen totalment absurd. Naturalment la col·lecció de personatges que passen per allà no té desperdici.

Nepal. Trekking. 7 d'agost

Comencem els tres dies de treking. Un dels moments del viatge que em feina més il·lusió. Per mi la part central del viatge.

Em fa basarda una cosa. Mai a la vida he anat en un treking organitzat: que em portin la motxil·la, em facin el dinar i al vespre em munten la tenda i acabi amb un sopar de tres plats, postres i cafè. Però ja fa temps que intento mentalitzar-me.




El nostre grup endinsant-se al paisatge.

Comencem una mica tard i ràpidament veiem la diferenciació entre els portadors i els xerpes que ens guiaran. Els segons aniran amb nosaltres i els primers aniran al seu ritme i ens anirem creuant pel camí. Ràpidament fem dos grups sense voler, els “joves” i la gent “gran”.El xerpa ( Kumba) va a un ritme constant, i al cap d'un temps m'adono que va al ritme perfecte per no cansar-se i fer tots els quilòmetres que volguéssim. Anem xerrant amb ell i fent bromes. Hem decidit que ens turnarem per no deixar-lo descansar.





Com poden ser tant verds els camps d'arròs?

Ens queixem que tota l'estona anem per pista i ens creuem amb motos i camions i ens diu que no sabia que havien fet aquella pista, que abans era camí ( eh?) .Quan portem dues horetes ens para un home i diu hora de dinar. Ens trobem taula parada i té calent. Així qualsevol fa muntanya! A la tarda dues horetes més i ja arribem al campament, ja? Caram quin treking més contundent! La nostra col·lecció de tendes sembla un poble, tendes per nosaltres, més dues letrines, més el menjador, més les tendes pels xerpes. Quina col·lecció. Cada cop veiem més el sector jove que enlloc d'un trekiing és una passejada pel camp. A veure demà.



El final de la jornada el campament.

L'home de Dover. Lluís Vilarrasa

15/10/2008



Primera novel·la de l'autor on s'entrecreuen tres històries: l'actual situació del protagonista, el passat de la seva relació i una inventada pel protagonista de la novel·la. Ni una gran novel·la ni tampoc dolenta, una correcta novel·la.

Las estrellas de mi destino. Alfred Bester

14/10/2008



A vegades tens ganes de llegir i llegeixes qualsevol cosa. Es nota que no m'ha agradat gaire?, encara que exagero una mica no és una gran novel·la. Ho haig de reconèixer no sóc gran amant de la ciència ficció i menys d'aquella en que els termes i les innovacions fa que no estenguis res. I per acabar de rematar-ho aquelles amb un ensenyament moral al final no les suporto . Aquesta novel·la té una mica de tot això.

Consell: sols per amants del gènere.

La nena dels nou dits. Laia Fàbregas

10/10/2008



Se'ns dubte el descobriment de l'any, m'ha agradat molt. Capítols curts, àgils i un argument i un desenllaç que m'han sorprès, tenia una altra idea. A part d'això una novel·la actual, ambientada en l'actualitat i a Barcelona.

Una jove de trenta anys, reviu la seva infantesa i la seva adolescència en l'ambient de la dictadura i la militància política amb un dubte. Per què els meus pares no feien fotografies? , hi haurà alguna foto on aparegui ? Això junt amb el fet de sols tenir nou dits és l'únic que la pot separar que qualsevol altra persona.

Consell: una bona lectura per aquelles èpoques que tens ganes de llegir però no saps exactament què.

Che: El argentino.

M'esperava més no m'ha acabat de convèncer. Les trames que es lliguen alhora ( entrevista, discurs, lluita a la Sierra Madre i sopar amb Fidel) la fan una mica confosa. A part crec que es queda en la superficialitat del personatge i de la revolució.

Circ du Soleil: Quiram

12/10/2008


No havia vist abans cap espectacle del Circ du soleil i ara entenc perquè a la gent li agrada tant. Tampoc tinc clar si és circ o és dansa o simplement espectacle, el que tinc clar és que funciona. Més que els números individuals m'ha agradat més els números col·lectius o com lliguem les diferents parts. Realment em pregunto: per què he trigat tant?

La ciutat del teu destí. Peter Cameron

9/10/2008



La intenció d'un jove doctorant d'escriure la biografia d'un escriptor fa trontollar el cercle íntim de l'escriptor desaparegut. L'imaginar-se com es veuran les seves vides reflectides en un llibre
els fa replantejar moltes coses. Com els jutjarà el jove biògraf? Com el fet més senzill desencadena uns canvis que ningú podria esperar.

Realment m'ha agradat aquest llibre, no sé perquè però m'ha agradat.

Sant Marçal-Matagalls

2h 30' ? ( no mirava el rellotge)

El que havia de ser una sortida al bosc per anar a cercar bolets es reconverteix de forma ràpida en una ascensió improvisada al Matagalls des de l'ermita de Sant Marçal. Encara que no ho sembli quan vull puc ser un manefla.

Com pot semblar tant diferent el mateix camí? La primera vegada anava resseguint la ressenya amb la sensació que no avançava, que caminava una hora i pel que llegia encara havia fet un quart, quan de sobte vaig arribar al final, després de passar per un lloc completament misteriós i desconegut. El dissabte passat xerrant i anant en companyia quan em vaig adonar ja estava a dalt de tot i em semblava que hi havia anat milers i milers de vegades, curiós.

El que tinc clar és que d'aquí unes quantes setmanes hi haig de tornar, el paisatge pot ser espectacular.

Tercer tram.

Per mi el tercer tram de la temporada arriba fins a la Mercè, però com estic mandrós ja ha passat el concurs i seria absurd ignorar-lo.

Un mes, mes i mig d'alts i baixos. Comencem el mes anant per a la tripleta. Cau el quatre de Badalona i sembla que la torre i encara prou. Fem el tres i quatre fins a sisens dos dies seguits, i per tant ja ens podem menjar el món. Cau el tres a la Mercè i ja no farem res... Passem massa ràpid d'un estat a un altre. Som massa ambiciosos? O realment estem aprop dels nostres objectius? No ho sé.

Per aprovar el tercer tram havíem de consolidar la torre de vuit i sembla que ho hem fet, tres descarregades consecutives. Però això només per aprovar , per treure nota havia de caure alguna cosa més. I la feina per a mi l'hem feta, tres i quatre fins a sisens, dos dies seguits!!!

Els resultats a plaça molt diversos: un intent fluix, fluix de tres i un gran intent de quatre al concurs. I si haguéssim sortit de quatre a la Mercè ? No sé sap mai., però per aprovar l'últim tram, el quart hem d'aconseguir alguna cirereta a la temporada. Quatre de nou? Cinc de vuit? Tres de nou? Alguna altra cosa? El que sembla clar és que la feina del quatre està feta, el problema és que difícilment fins l'examen de final de curs ens podrem tornar-lo a plantejar.

I respecte la meva estada a la tècnica: content que poc a poc agafo confiança i m'atreveixo més a dir la meva opinió, però sobretot super feliç perquè sols em queda poc més d'un mes i diré adéu a la tècnica per sempre, no va amb mi.

Nepal. Gorkha 6 d'agost

Avui anirem fins a Gorkha i pujarem al castell-palau del rei. Gorkha és la ciutat d'on prové la dinastia que va conquerir la vall de Katmandú i va unificar-fundar Nepal. Per això era un lloc molt especial per l'antiga monarquia que fins fa un mes governava el país. També és curiós que és la ciutat origen del líder de la guerrilla maoista que s'enfrontava fins fa poc al govern.

Arribem a Gorkha i comencem a enfilar un camí d'esglaons, esglaons i més esglaons que ens condueixen al castell. Ja portem tres dies d'esglaons! El castell és curiós amb un palau d'arquitectura newari i un temple. Fins fa un mes no es podia entra calçat, ni fer fotografies, ara amb l'arribada de la república hi ha més llibertat i ja no és un lloc tant sagrat.



El castell-palau-temple desde el camí de pujada.

Suem com mai a la pujada, ho comentem, tots els porus de la nostra pell estant soltant líquid i el més curiós. No és un procés gradual sinó que sembla que s'engegui el mecanisme de suar i de sobte et sents completament xop. El millor és que no fem pudor sinó que després de deu minuts sols suem aigua inodora, això sí amb la sensació que tant líquid com entra ( bevem) surt al cap de deu segons en forma de suor. Qui deia que al Nepal feia fred?

Comencem a comentar que potser podríem aprofitar molt més els dies que fem poques coses.



En un viatge hi ha temps per a tot, fins i tot per fer el ximple.

Redburn. Su primer viaje. Herman Melville

1/10/2008

Un autor fascinat per la vida marinera, que sense dubte coneix, ens descriu el primer viatge com a grumet d'un jove que desconeix el mar i les seves penalitats. D'altra banda el fet que l'autor estigui fascinat per la vida marinera no evita que mostri la seva duresa, i la crueltat dels mariners i dels oficials en la navegació a vela transatlàntica. Tampoc ens evita les descripcions del barris marginals i de l'ambient portuari de Nova York i Liverpool. Un bon llibre d'un autor clàssic.

Consell: pels amants de les novel·les nàutiques. Un bon complement a Moby Dick.

Nepal. Llegendes nepaleses I

Diuen els nepalesos que els nens petits són tant , tant bonics que els déus s'enamoren d'ells i se'ls volen endur. Així que, per por dels déus els nepalesos enlletgeixen els seus fills, els hi posen arracades i els pinten els ulls, així els déus els deixen amb seus els pares.

Hi ha una forma més bonica d'explicar la mortalitat infantil?

Nepal. Manakamana, Bandipur. 5 d'agost

Avui marxem de Katmandú i comencem a acostar-nos al lloc del nostre treking, ho farem amb dos dies avui anem fins Bandipur.

Fem primer una parada curta per travessar el riu per un enorme pont tibetà. Ja ho saben els nepalesos que els ponts d'aquesta forma els diem tibetans ? estan d'acord? Serà un pont tibetà però és de cable d'acer i molt ample igualment no em fa gaire gràcia travessar-lo. Després de la parada arribem al nostre destí principal d'avui el temple de Manakamana , segons el programa diu que pujarem en telefèric i baixarem caminant però el guia comença a dir que el camí és llarg, que hi ha moltes escales, que no val la pena... malgrat tot això hi ha un grup que ens plantem i volem baixar caminant. Hem vingut a caminar !

El telefèric és clavat a qualsevol d'una estació d'esquí del Pirineus però cada cinc o sis cabines hi ha una plataforma a l'aire lliure. Això per què és ? Doncs per pujar els bous, cabres, pollastres per sacrificar sempre mascles. El temple no és res de l'altre món, però és molt autèntic, no hi ha cap turista i l'ambient és d'alegria. Colles de peregrins, o estudiants es fan fotos amb les ofrenes a la mà i la cara somrient, segur que les ensenyaran a tots els familiars quan tornin.



Els últims intants d'una cabra, abans la cabra ha donat la seva aprovació a ser sacrificada. Si se l'esquitxa amb aigua i es mou esta d'acord en el sacrifici, si no es mou , que es fa? se la torna a esquitxar!


El guia no ens ha convençut així que iniciem el descens, després ens confessa que sempre ho fa, que així la gent més gran o no caminadora se li esborra i va amb gent que li agrada caminar. La veritat anem travessant cases, i comencem a veure el Nepal rural per primera vegada i el paisatge és fantàstic, també agraïm estirar una mica les cames després de tant viatge i tant autocar. Fem suar el guia ja que anem a bon ritme, estic content em trobat un bon grup per caminar.



Imatges del Nepal rural i el seu sistema de transport.


Suats i fent pudor, però contents entrem amb bus, ja per arribar a l'hotel quan de sobte el guia diu, hem estat de sort es veuen els himalaies. On? On? No els veig ! I és que malgrat la distància haig de mirar molt més per sobre del que pensava. He vist un vuit mil!! El Manaslú! Ja a l'hotel ens trobem unes holandeses que fa dues setmanes que viatgen pel país i avui és el primer dia que veuen els himalaies. Com deu ser a l'octubre, amb tot el cel net!

Abans de sopar ens acostem a Bandipur, semblen dues cases mal comptades, vols dir que val la pena? Em quedo parat, quina sorpresa una gran plaça plena de vida ens espera, altre cop sense cap turista a la vista. Quin país de sorpreses!




El nostre grup excursionista.