Tornant per Parpers

La primera vegada en tot el curs, no ho havia necessitat però avui he tornat per la Collada de Parpers enlloc de pel túnel. D'anada ja havia anat unes quantes vegades: obres, retencions, algun accident que altre em fan agafar l'escapatòria de la collada. Com és que tanta poca gent la coneix encara? Tots els professors de l'institut segur que sí. Però no parlo de l'anada sinó de la tornada.

De tornada sols l'agafo quan he tingut una mala tarda i vull deixar una mica de temps entre la feina i l'arribar a casa. Sinó sé que entraria amb la tensió i m'acompanyaria tot el vespre.

Tres professors de viatge, una baixa que la Generalitat no vol cobrir encara per no pagar el quatre dies de pont, i un professor malalt han convertit la tarda en un desgavell. Com puc fer classes a tres grups alhora ?

Bé no és l'important però avui tocava collada. Arribes una mica embalat, però els revolts i la pujada t'obliguen a reduir i comences a anar a poc a poc i disfrutar del bosc i dels revolts humits i frescos. Ara arribarem aquella riera que t'agrada tant. I et deixes portar pel lloc. Ja pot ser disfrutant de la música que portes bastant forta o del cant dels ocells. Això sí, hivern o estiu la finestra ben oberta i que l'aire et netegi el cervell. I sense adonar-te penses en altres coses, et relaxes, comences a abstreure't i quan arribes a dalt ja ets un altre. No saps com; però avui la collada ha tornat a funcionar.

Espero tornar-hi a passar un dia que simplement no tingui pressa i no perquè m'hagi barallat amb els alumnes.

Pollo con ciruelas. Marjane Satrapi

25/04/2008

Llibre rodó, molt bo. On tots els elements de la història s'acaben acoplant. Tampoc és el llibre més alegre de tots, ho reconec, però si que té certa tendresa. Per cert, no he dit que era còmic, però quina importància té? Una bona història és una bona història.

Consell: no us deixeu escapar la sèrie Persèpolis de la mateixa autora.

Les tulipes han post un ou.

Tot va començar a Amsterdam, bé no tot, sols aquesta història. Qui pot resistir-se tornar a casa sense alguns bulbs de tulipes? Està clar que nosaltres no. Una torreta va ocupar el mig pam de balcó que tenim a la finestra de l'habitació. El primer any la meitat dels bulbs van donar tulipes, les vam regar, les vam mirar cada dia i les vam fotografiar. El segon any vam mig regar i no va sortir res. Naturalment no vam fotografiar res. I aquest any ni hem regat, ni ens hem preocupat de les tulipes i la torreta s'ha quedat allà on era.

Bé no ens hem preocupat fins que un matí a l'obrir els porticons vam trobar un colom que no reaccionava i no s'espantava. El que ens faltava! una rata voladora malalta a l'habitació. Al final a l'envolar-se ens va deixar glaçats al descobrir un petit bulb blanc.

Així que ara mirem de no espantar el colom, el fotografiem i estem esperant que el bulb es trenqui i surti alguna tulipa amb plomes, o potser no sortirà res. Ja ho veurem.




La Puck es passa el dia aguaitant el colom però crec que les seves intencions no són del tot bones.

Dit i fet. Argentona-Òrrius

Malgrat la mandra del matí a l'últim moment decidim fer una passejada per la muntanya. Alguna cosa propera, així que repeteixo però ara acompanyat l'excursió Argentona-Òrrius. Una bona caminada, una mica d'aire fresc que ens convenia als dos i un bon esmorzar a Òrrius.

Setmanes que duren mesos

Hi ha setmanes que t'arrossegues per la feina. Que les classes se't fan eternes, en que els exàmens per corregir van viatjant de casa a l'Ies i de l'Ies a casa. Setmanes que duren mesos... Setmanes on els forats per fer feina es converteixen en xerrades al bar i on sembla que després d'un dilluns ve un altre dilluns. Per sort aquestes setmanes acaben acabant-se. Ho saps, encara que un dimecres al vespre diguis: No puc més ! Encara queden dos dies, haig de fer l'exàmen de batxillerat, trucar als pares d'aquell alumne que està desmarxat , preparar la pre-avaluació, fer paperassa, preparar els fulls d'activitats, buscar una tutoria i no tinc forces i no puc més.

Sort que al final sempre arribarà el cap de setmana i podré: anar a assaig, preparar la reunió de tècnica, buscar una excursió per dissabte al mati, sopar d'aniversari al vespre, anar a veure castells diumenge al mati i preparar la setmana de classes el diumenge a la tarda. Començo a necessitar vacances.

Batxillerat en tres cursos.

S'obra la veda, el departament llença una normativa que en el proper curs es podran realitzar els estudis de batxillerat en tres anys. No és un batxillerat nou sinó simplement que les assignatures que ara es reparteixen en dos cursos es podran repartir en tres. Així els alumnes tindran la possibilitat de fer menys assignatures per curs i com que es pot passar amb dues pendents igualment, es simplifica el passar de curs.

En canvi el departament no diu res de com ho faran els centres per gestionar aquesta disparitat. Ja que hi hauran alumnes que cursin les matèries en dos i altres en tres alhora. Com funcionarà la normativa interna ?, tindrem alumnes entrant i sortint. És que ara toca mates2 i jo la faig al tercer any i tinc un forat. On els col·loquem?

Com ho farem amb les assignatures de dos anys? La faran els dos darrers ? O una al primer any i una altra al tercer any? I aquelles assignatures que entren a les Paau i els alumnes fa un any que no cursen?

El departament llença la veda com sempre, i les normatives els centres les descobreixen a partir de les pàgines web dels sindicats. A dos mesos d'acabar el curs, ningú ha plantejat models de repartiment en tres anys i encara hi ha el canvi de tres hores a quatre de les troncals. Una cosa és autonomia de centre i l'altra deixar els centres empantanegats. Hi ha tanta pressa a fer-ho ? Per què sempre quan arriba l'abril encara desconeixem l'organització del curs següent? Per què cada any canvia ? No es podem plantejar els canvis a un any vista per deixar als IES organitzar-se ?

D'altra banda com sempre si hi ha fracàs escolar o tenim un batxillerat que no funciona per què sempre la solució és baixar el nivell ? Per què els ho hem de posar més fàcil als alumnes? Per què no partim que el batxillerat costa un esforç i que no tothom està capacitat per fer-ho.

Ja no dic res dels itineraris de quart d'Eso ni el treball de recerca de quart ni de tots els temes que hi ha pendents a quinze dies que els alumnes es matriculin.

Malgrat les hores del cap d'estudi, i em sap greu, i que sé que d'aquí a poc s'imposarà a tots els centres, penso votar no al claustre. Crec que la reforma de l'ensenyament no va per aquí. I dues coses. PROU DE CANVIS CADA ANY!!! i PROU DE BAIXAR EL NIVELL!!!

Salut i república

14 d'abril, constato que a molta gent no li diu res aquesta data. Com és possible? Com pot passar tant desapercebuda? A mi em diu moltes coses. Cada cop constato que sóc una “rara avis “. Crec en els canvis tranquils, en les revolucions pacífiques, en la justícia social i desconfio de les aventures i dels profetes.

Crec que les meves institucions van sortir d'un 12 d'abril d'eleccions i no d'una constitució que no és la meva. Crec que encara és possible una política socialment avançada i que queden moltes coses per a fer. I tot això és l'esperit del 14 d'abril.

Crec en que els ciutadans d'aquest país podem decidir lliurement el nostre futur sense cap mena de límit i crec que un dia el decidirem.

Crec que necessitem d'un altre 14 abril, d'un canvi tranquil, democràtic, pacífic però dràstic.

Així que companys i companyes malgrat els temps que corren jo us desitjo: Salut i república.

Adéu company.

Hi han dos xoriguers que me'ls trobo moltes vegades cernint vora la carretera. Un abans del túnel i un a l'entrada de la Roca. Moltes vegades mentre els guaito, penso: un dia t'empotraràs amb el cotxe, badant, badant. Doncs avui a l'entrada de la Roca hi havien obres a la carretera i uns obrers m'han fet parar, quan he vist unes plomes a l'asfalt. Són de gaig?, una garsa ?, quan he descobert les plomes de la cua d'un xoriguer, del meu xoriguer.

Així que adéu amic, també estaves badant? Has vist algun rosegador i t'has despistat? Que no sabies lo traïdora que és la carretera? Bé m'acomiado de tu i gràcies per alegrar-me aquells matins que fa tanta mandra anar a la feina.

Assassinat al museu.

Una de les maneres de fer museística moderna que m’agrada. Aprofitar un fet, la investigació criminal, per ensenyar moltes coses ( biologia, balística, entomologia...) . Però hi ha un parell de coses que no m’han agradat.

Hi havia un parell d’experiències que estaven mal explicades i que no s’entenien. I d’una altra banda; estic totalment d’acord en comprar exposicions si un altre museu ha tingut una bona idea. Però traduir una exposició no només és traduir els textos. Per exemple no és dir quines bases criminals o quina legislació hi ha a Bèlgica sinó la que apliquen els Mossos, per exemple.

Una tarda interessant encara que la munió de nens i l’estar una mica out no m’ha permès desfruitar-la del tot.

Catilinàries. Ciceró

06/04/2008

Llegir discursos? No he gosat com diu al llibre a declamar-los en veu alta a casa. Em prendrien per boig! Discursos d’una altra manera de fer política , on l’oratòria davant una multitud era clau per fer carrera política. I on un fracàs podia comportar l’exili o coses pitjors.

D’altra banda he vist massa als discursos de Ciceró no sols anar contra Catilina sinó també, d’una manera massa ostentosa per a mi, autoalabar-se. I intentar treure un benefici propi. Però malgrat això no han deixat de ser molt interessants.

Ceret " Fins al batre"

25 de març 2008

Últim dia de vacances, fer la maleta i marxar. Aprofitem el mati per veure el Museu d’Art Modern de Ceret. Ens girem mirant el Canigó i li diem un Fins aviat!. Segur que tornarem algun dia a fer-li una visita i pujarem al cim. Si ens deixa, és clar.

Ceret " Camins de llibertat"

24 de març 2008

Ens endinsem per la carretera de Ceret a Prats de Molló. Fem una parada a les Gorgues de la Fou. Déu n’hi do del muntatge que han fet. A unes Gorgues molt estretes han introduït durant un quilòmetre i mig una passarel•la d’alumini. Les contradiccions del turista, aquesta passarel•la li treu molt encant però d’altra forma no seria visitable. Què és millor ? no ho sé. Però si hi havia dones d’aigua segur que han marxat.

Ens acostem a Prats de Motlló i és curiós però he pensat més en la novel•la de “El dia de l’ós” a Vilafranca del Conflent que a Parts de Motlló que és on succeeix. Donem una volta pel poble emmurallat. Per quina d’aquestes valls volia entrar Macià? Per quines valls van entrar els exiliats? Ens acostem a Arles del Tet a veure el monestir. I casualitats de la vida tots els dies és obert menys el diumenge. Ens hem quedat a gust en aquest viatge!